Els principals polisacàrids: Estructura i funcions
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Biología
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,78 KB
1. El midó
El midó és el polisacàrid de reserva propi dels vegetals. S'acumula en forma de grànuls dins de la cèl·lula vegetal. El midó està integrat per dos polímers:
- Amilosa (30%): està constituïda per un polímer de maltoses amb enllaços α(1→4). Per la hidròlisi amb àcid, α-amilasa o β-amilasa, s'obté dextrina (un polisacàrid petit).
- Amilopectina (70%): està constituïda per un polímer de maltoses amb enllaços α(1→4), amb ramificacions en posició α(1→6). Per la hidròlisi amb àcid, α-amilasa o β-amilasa, s'obtenen dextrines límit: molècules de maltosa on l'enzim R-desramificador pot trencar els enllaços (1→6).
2. El glicogen
El glicogen és el polisacàrid propi dels animals. Es troba al fetge i als músculs, i forma dispersions col·loïdals a l'interior de la cèl·lula. Està constituït de la mateixa manera que l'amilopectina (per maltoses).
3. La cel·lulosa
La cel·lulosa té una funció esquelètica en els vegetals i és l'element més important de la paret cel·lular. És un polímer de β-D-glucopiranosa unides per mitjà d'enllaços β(1→4).
Aquests polímers formen cadenes moleculars no ramificades que es poden disposar paral·lelament, unint-se per mitjà d'enllaços de pont d'hidrogen en agregats cristal·lins molt ordenats, que generalment estan envoltats d'altres cadenes no tan ordenades. El conjunt s'anomena micel·la. Aquestes s'uneixen i formen microfibril·les, i aquestes s'uneixen i formen fibres de cotó.
Els éssers humans no poden digerir la cel·lulosa perquè és inatacable pels enzims digestius. En canvi, el peixet de plata i els remugants sí que en poden treure profit.
4. La quitina
La quitina és un polímer de N-acetil-D-glucosamina unit per mitjà d'enllaços β(1→4). Forma cadenes paral·leles i és el component essencial de l'exosquelet dels artròpodes. En els crustacis, es troba impregnada de carbonat càlcic, fet que n'augmenta la duresa.
5. Els heteropolisacàrids
Els heteropolisacàrids són substàncies que per hidròlisi donen lloc a uns quants tipus diferents de monosacàrids o derivats d'aquests. Els més importants són:
- Pectina: es troba a la paret cel·lular dels teixits vegetals.
- Agar: s'extreu de les algues vermelles i s'utilitza en microbiologia.
- Goma aràbiga: substància secretada per plantes que serveix per tancar les ferides.