Les principals obres que va escriure Ramón Llull i els temes que tracta
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 15,13 KB
Ramón LLULL
Per què la creació de la Cancelleria Reial va ser tan important?
La prosa cancelleresca va assolir un prestigi tan sòlid que es va erigir en model d’unificació i de correcció idiomàtica -és a dir, en varietat estàndard- a partir de la profunda reforma que en va fer Pere III el Cerimoniós, a mitjan del Segle XIV.
Quin va ser el paper de Llull en la prosa catalana?
Tot i així, la prosa medieval impressiona per la seva uniformitat gràcies al prestigi de l’obra del nostre primer gran escriptor: Ramón Llull.
Llull va fer del català una llengua de cultura ja que va ser el primer autor a fer servir una lengua ROMànica per tractar temes científics. A més és considerat el creador de la prosa catalana, ja que com que va escriure en català sobre temes que ningú navia tractat en aquesta llengua fins ara, es va veure obligat a ampliar i crear vocabulari per expressar concepte abstractes.
Etapes de Llull
Etapa cortesana (1257-1263)
Entre els 25 i els 30 anys, Llull visqué molt acostat a la cort. Es va casar amb Blanca Picany amb la qui va tenir dos fills. Va ser patge de Jaume I i preceptor de l’infant en Jaume. Es va dedicar al Conreu de la poesia amorosa seguint les pautes de la tradició trobadoresca.Etapa de conversió (1263-1265)
La visió repetida cinc vegades de Crist crucificat, va convèncer a Llull que havia de fer un canvi de vida, substituint la vida mundana de la cort, per una altra de més espiritual. Així convençut que havia estat cridat per Déu per dur endavant una tasca missional, decidí abandonar la seva família.
-Etapa de formació (1265-1274)
. Durant nou anys es dedicà a formar-se intel·lectualment. Al marge del coneixement del llatí, va aprendre àrab amb l’ajuda d’un esclau sarraí.
-Etapa de màxima producció i difusió de la seva obra. Il·luminació de Randa (1274-1308)
Durant aquesta etapa té lloc un episodi que marcarà el rumb de la seva vida. Instal·lat en el puig de Randa fent vida.
A partir de la década dels vuitanta, inicia un període de viatges continuats per Europa i també per Orient mitjà. El contacte amb ciutats europees li proporciona l'oportunitat d'exposar les seves tesis filósòfiques. Més tard va decidir emprendre tot sol la tasca missional. El 1306 arribà a Bugia i es dedicà a la controvèrsia teològica amb els mahometans.
-Etapa dels última viatges (1308-1316)
Aquests darrers vuit anys va escriure 135 obres. En la seva estada a París (1309-1311) va aconseguir que la seva Art fos acceptada a la facultat d'Arts liberals encara que no va assolir el mateix èxit en altres cercles universitaris. Hi va aconseguir autoritzacions per crear cinc escoles d'idiomes més per formar missioners en el coneixement de l'àrab, l'arameu i l'hebreu. Al 1314 Llull va treballar ben instal·lat a Tunis fins que dos anys després, 84 anys, va arribar moribund a Mallorca. El seu cos es troba enterrat en una tomba a l'església de sant Francesc de Palma.
Què és l’art? Quin és el seu objectiu?
-L’art és el nom que se li otorga al mètode per convèncer amb “raons necessàries” els infidels i convertir-los al cristianisme. El seu objectiu era convèncer els experts de totes les disciplines de la bondat d’aquest sistema filósòfic, basat en la raó, que li havia estat transmès per Déu i que permetia desvetllar els errors dels infidels.
Quins trets de la seva personalitat es reflecteixen en els seus escrits?
-Idealista i utòpic, estava convençut que la seva missió responia a una vocació sobrenatural. Per això va escriure les seves idees en àrab per a la conversió dels musulmans, en llatí per a la seva difusió entre els cristians i en català per als compatriotes.
-Tolerant i liberal, va elaborar una doctrina de base cristiana que incloïa idees jueves i musulmanes.
-El seu temperament actiu oscil·lava entre l’exaltació i la depressió. Sovint, quan les seves expectatives es veien frustrades, es retirava a escriure obres narratives i poesia que en reflectien l’estat d’ànim, les ambicions i els fracassos.
Com aconsegueix Llull eficàcia expressiva, universalitat lèxica i flexibilitat estructural?
-Usant una sintaxi apta i flexible per a l’argumentació.
-Ampliant i creant vocabulari amb diferents procediments: incorporació de cultismes i pseudoderivats, a més de forçar l’evolució de paraules llatines per a convertir-los en mots patrimonials.
7. Quines tres tradicions conflueixen en el Llibre d'Evast i Aloma?
-La religiosa: a través de personatges simbòlics que representen conceptes com ara la fe, la varietat, l’enteniment…
-La literària i més concretament de la novel·la de cavalleria a través de personatges com escuders, donzelles, cavallers..
-La imaginació lul·liana: Blanquerna, Evast, Aloma, Natana, són personatges de caire inversemblant que estan concebuts des de la utopia.
Què simbolitzen els animals en el Llibre de les bèsties? A quina obra iniciàtica pertany?
Fèlix o Llibre de meravelles és una obra iniciática on l'aventura de Fèlix és el pretext per transmetre ensenyaments morals i naturals. El llibre setè, el Llibre de les bèsties es una sátira social i política on els animals simbolitzen qualitats i vicis humans
Llull pretén difondre la doctrina cristiana, però com ho fa?
-Amb la presència de personatges, sovint marginals, que representen la veritat i la raó: folls, ermitans, filòsofs o clergues ignorants.
-Una estructura en cercles concèntrics, en la qual uns exemples s’insereixen dins d’altres, per tal d’apuntalar la idea central del seu discurs.
Per què volia escriure Llull? Què era la literatura per a ell?
Volia escriure per transmetre la paraula de Déu. La literatura per a ell una eina que a curt termini pretén allíçonar els cristians, transmetre un model de conducta del cristíà perfecte i, a llarg termini, convèncer els infidels perquè es facin cristians.
Què és el proselitisme? Quin paper hi tindrà en l'obra de Llull?
Enteme per proselitisme la voluntat d’arribar al màxim nombre de lectors. Aquesta voluntat és precisament la que impulsà Llull a conèixer i fer servir diverses llengües i gèneres per escriure les seves obres.
Així, Ramón Llull va escriure en llatí, àrab, català i provençal.
Per què Llull va escriure en llatí, àrab, català i provençal?
En llatí perquè era la llengua de cultura, en àrab perquè era la llengua dels infidels, en català perquè era la seva llengua pròpia i en provençal perquè era la llengua de la poesia trobadoresca
Prosa religiosa, didàctica i satírica
A l’època hi ha més literatura religiosa o profana? Per què? Quins aspectes destaquen en la prosa didàctica, religiosa i moralitzant?
Hi ha més literatura profana que religiosa, perquè l’activitat cultural i literària gira al voltant dels nuclis religiosos i de la religió.
Hi destaquen:
-La religiositat és la presència del sentiment de devoció a la divinitat.
-La moralització és l’orientació de l’opinió i la conducta en favor dels valors ètics, que en l’època medieval s’inspiren en el cristianisme.
-El didactisme, en aquests textos, és la voluntat de fer entenedors aquests valors ètics i morals, així com la doctrina religiosa de la qual deriven.
Quina finalitat té la prosa medieval? Quins gèneres didàctics fan servir per assolir aquest objectiu ? Quins recursos retòrics són els emprats ? Perquè?
La prosa medieval té la finalitat de moralitzar, a partir dels valors cristians més ortodoxo, una població majoritàriament analfabeta. Per assolir aquest objectiu, els moralistes medievals feien servir diferents gèneres didàctics per fer més fàcil i agradable al públic, que normalment escoltava, l’aprenentatge dels preceptes doctrinals i morals. Entre els gèneres destacam:
-La faula: narració protagonitzada per animals personificats que transmet una lliçó moral.
-L’exemple: conte que il·lustra una lliçó moral.
-El sermó: exposició oral sobre preceptes morals i doctrinals.
-El poema didàctic: poesia destinada a memoritzar preceptes morals i doctrinals.
D’altra banda l’analfabetisme generalitzat i la inaccessibilitat del llibre, que era un producte molt escàs i car, obligava els moralistes a fer servir recursos retòrics per cridar l’atenció i convidar a la meditació (interrogacions retòriques, sèntencies, lliçons morals, gradacions, antítesis, paradoxes…) i per facilitar la memorització del missatge (anàfores, bimembracions, paral·lelismes, enumeracions o rimes).
Per quines raons destaca Arnau de Vilanova?
Arnau de Vilanova, fou un metge prestigiósíssim, astròleg i alquimista de vida llegendària que va treballar al servei de Jaume I, Pere II, Alfons II i Jaume II, i fins i tot fou un metge del papa Bonifaci VIII. Va destacar pels seus discursos contra l’excessiva riquesa dels eclesiàstics (La lliçó de Narbona i El raonament d’Avinyó) i per les opinions polítiques que consideraven els reis del casal d’Aragó els grans capdavanters d’una profunda reforma religiosa a Occident (La confessió de Barcelona i El somni del rei Frederic).
Quina és l' obra més ambiciosa d'Eiximenis i com va ser concebuda? Per què Eiximenis es dirigeix als burgesos? Què n 'opina dels camperols i de les dones?
La seva obra més ambiciosa és Lo Crestià, que va concebre com una gran enciclopèdia en tretze volums sobre la ideologia cristiana amb intencions divulgatives i morals.
Eiximenis es dirigeix especialment als burgesos, amb consells pràctics i realistes conscient de la importància que anaven adquirint les ciutats. Ell es mostra desconfiat dels camperols, als quals consideraven “bestials e rústecs e orats e sens raó”.
Com hem aconseguit conservar bona part dels sermons de sant Vicent Ferrer? Què caracteritza el seu estil?
Conservam bona part dels seus sermons gràcies als reportadors que l’acompanyaven i que intentaven de reproduir al peu de la lletra les seves paraules.
El seu estil es caracteritzat per un llenguatge col·loquial i popular, l’escenificació i la gesticulació, la vulgarització i l’actuació dels passtages bíblics per fer-los més entenedors, l’ús de recursos retòrics repetitius i la utilització d’exemples, comparacions i onomatopeies.
Quin és l’aspecte més remarcable de l’obra de sor Isabel de Villena?
El més remarcable és un punt de vista molt femení, que fa que la figura de Jesús hi sigui secundària per destacar el protagonisme de la verge María i de les dones del seu entorn.
Què pretén els gèneres satírics? Quin tipus de moralisme propugna? Per què trobam les millors obres durant el Segle XIV?
Els gèneres satírics medievals pretenien la correcció de vicis socials i inviduals mitjançant la burla i la ridiculització. Aquest tipus de literatura, doncs, propugna un moralisme diferent, on la ironia i l’humor conviden a considerar des de diferents punts punts de vista el sistema de valors de la societat medieval. En trobam les millors mostres durant el Segle XIV, quan la burgesia crea en les ciutats la seva cultura pròpia i converteix els nobles i religiosos, representants dels valors feudals, en objecte de burla.
Diries que l’obra de Turmeda és un reflex de la seva vida? Per què?
El 1375 ingressà a l’orde franciscà. Desenganyat de la societat occidental i del cristianisme, cap el 1385, fa fugir a Tunis, on es va convertir a l’islam i va exercir càrrecs públics importants. Va ser tant el prestigi com a home savi i sant de què va gaudir, que encara la seva tomba és venerada públicament.
Com definiries el Llibre de bons amonestaments? Què pretén Turmeda amb la disputa de l’ase?
La seva obra és un bon exemple de literatura satírica. El Llibre de bons amonestaments és una exposició en vers de consells basats en principis morals propis del seu temps. Però sovint, capgira aquests mateixos principis i se’n burla.
En La disputa de l’ase, l’autor discuteix amb un ruc sobre la dignitat humana i la dels animals. A partir d’aquest diàleg, Turmeda fa servir la sàtira en posar en dubte, amb dosis de domicitat, el comportament moral dels éssers humans. De fet, l’ase va demostrant que la dignitat dels animals és superior a la dels humans fins que el docte fra Anselm argumenta que Jesucrist va triar encarnar-se en forma humana.
Què distingeix el moralisme de Turmeda del de Llull o Eiximenis?
El que ho distingeix és justament aquest moralisme heteredox, que consisteix a moralitzar des d’una actitud humorística, mostrant al lector què és el que no s’ha de fer.