Principals enfocaments sociològics: Marx, Weber i Durkheim

1.3 Els principals enfocaments sociològics

Pares fundadors i teòrics clàssics

• Karl Marx: Enfocat en els conceptes de conflicte i alienació.
• Max Weber: Fonamenta la sociologia de les organitzacions i l'ètica del treball.
• Émile Durkheim: Analitza la societat estructurada i l'especialització.
• Joseph Schumpeter: Destaca el paper de l'empresari i els riscos de l'excés d'organització.
• Auguste Comte: Considerat el fundador de la sociologia.
• Herbert Spencer i Ferdinand Tönnies: Estudien l'evolució i les relacions socials.

Auguste Comte (1798–1857): El coneixement com a motor del canvi

El canvi social es deu a l'evolució del coneixement. Proposa la Teoria dels tres estadis:

• Teològic: Explicació mitjançant forces deístiques. Societat militar amb escassa especialització.
• Metafísic: Racionalització mitjançant lleis abstractes basades en l'observació. Societat dels legistes (autoritat de la raó).
• Positiu: Unió d'observació i racionalització per trobar lleis físiques. Aplicació científica (societat industrial).

Karl Marx: L'alienació i la societat industrial

Marx destaca la importància de la consciència de classe per al canvi social. Conceptes clau:

• Mode de producció: Suma de capital, tècnica i treball.
• Relacions de producció: Víncle entre homes i mitjans (propietaris vs. proletaris).
• Plusvàlua: Acumulació de capital resultant de la productivitat.
• Materialisme històric: L'estructura productiva determina les superestructures (jurídica, política, cultural).
• Alienació: Desqualificació provocada per la fragmentació del procés productiu.

Émile Durkheim: Cohesió social i divisió del treball

En les societats complexes, la divisió del treball és essencial. Obres destacades: El suïcidi, Les formes elementals de la vida religiosa i La divisió del treball social.

• Consciència col·lectiva: Diferencia entre solidaritat mecànica (societats antigues, similitud) i solidaritat orgànica (societats avançades, especialització).
• Anomia: La pèrdua de referents en la societat industrial provoca un buit normatiu que debilita la cohesió.

Max Weber (1869–1920): Ètica i burocràcia

Weber demostra que les formes de pensar i l'ètica generen canvis estructurals. El capitalisme modern és el resultat d'una ètica ascètica (protestant) i d'un procés de racionalització creixent.

Schumpeter (1883–1950): L'empresari i el capitalisme

L'empresari és l'innovador que comercialitza avenços. Schumpeter adverteix que la burocratització i les grans corporacions monopolístiques poden ofegar l'esperit empresarial i, a la llarga, el capitalisme.

Tönnies i Spencer: Relacions socials

• Tönnies: Distingeix entre relacions comunitàries (sentiments, família) i associatives (racionals, interessos econòmics).
• Spencer: Considera que la societat industrial, basada en la cooperació voluntària i la lliure iniciativa, és el màxim exponent de l'evolució social, oposant-se a les societats arcaiques autoritàries.