Primacia del Dret de la UE i Constitució: Anàlisi del TJUE i TC

Primacia del Dret de la UE i la Constitució

1. Prevalença del Dret de la UE sobre la Constitució

El Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) i el Tribunal Constitucional (TC) aborden aquesta qüestió de manera diferent. Mentre que el TJUE sosté que sí existeix aquesta primacia, el TC considera que no és necessàriament així. Segons el TC, la Constitució continua sent la norma suprema de l'ordenament jurídic, a la qual s'incorpora el Dret de la UE sempre que no contradigui principis constitucionals, especialment pel que fa als drets fonamentals.

Això implica cedir parcel·les de sobirania a la UE, sempre que aquesta actuï dins dels marges del dret fonamental. El TC, després de la incorporació d'Espanya a la UE i arran del possible tractat per adoptar una constitució europea, va afirmar que el Dret de la UE no és un cànon per determinar la constitucionalitat o no d'una llei o acte dels poders públics que sigui objecte d'un recurs d'inconstitucionalitat.

El TC argumenta que el Dret europeu s'incorpora al nostre ordenament perquè la Constitució ho permet (articles 9.3, 10 i 97 CE). Si sorgeix una contradicció entre la Constitució i el Dret europeu, s'ha de realitzar una lectura conforme amb el Dret de la UE. Si no és possible interpretar-lo, cal modificar la Constitució per adequar-la al dret europeu o considerar sortir de la UE, ja que el seu ordenament seria contrari a la Constitució (hipòtesi).

L'objectiu últim del TC és preservar la identitat constitucional i el nivell de protecció dels drets fonamentals. Conclusió: el TC sosté que no hi ha primacia sobre la Constitució, però sí sobre qualsevol norma inferior a la Constitució.

2. Pot el Tribunal administratiu de recursos contractuals del País Basc plantejar una qüestió prejudicial davant el TJUE?

El concepte d'òrgan jurisdiccional és un concepte autònom del dret de la UE que es compleix en un òrgan administratiu quan aquest resol aplicant criteris jurídics sobre la base del principi de legalitat, té una estructura independent i imparcial, i la seva creació i atribució de competències tenen origen legal, a més d'existir un caràcter obligatori en la interposició dels corresponents recursos administratius davant del mateix.

3. És possible que un Reglament de la UE sigui desenvolupat per una normativa d'un Estat membre?

Segons la jurisprudència del TJUE, quan el propi Reglament remet als Estats membres, l'adopció de mesures de desenvolupament o complement de la regulació establerta pel Reglament resulta necessària perquè les disposicions del reglament puguin aplicar-se efectivament. La remissió, que pot ser expressa o implícita, només és lícita si el Reglament conté la regulació de les regles essencials o de fons de la matèria, sense que els Estats membres puguin ampliar el règim de drets o obligacions establerts pel Reglament, quedant limitats a precisar tal règim.

4. Contingut dels actes delegats de l'art. 290 TFUE, en relació amb els actes legislatius

Segons l'article 290 TFUE, els actes delegats poden complementar la regulació essencial establerta per un acte legislatiu, desenvolupant elements accessoris no establerts en l'acte legislatiu. Poden modificar elements accessoris incorporats per l'acte legislatiu, actualitzant-los o suprimint-los.

5. Quins requisits exigeix el Dret de la UE perquè les competències de la Comissió Europea es deleguin en una Agència europea?

Segons la jurisprudència del TJUE, el règim jurídic de la delegació implica: (i) que l'autoritat delegant no pot atribuir altres competències o facultats que les que ella mateixa té reconegudes; (ii) que l'exercici de les facultats delegades se subjecta als mateixos requisits que si s'exercissin directament pel delegant, especialment la seva motivació i publicitat; (iii) que la delegació ha de ser expressa; i (iv) que la delegació només pot referir-se a facultats d'execució, definides amb precisió.

6. Què és un acte transnacional per a l'execució del Dret de la UE per un Estat membre?

És un acte adoptat per part de l'òrgan competent d'un Estat membre que té efectes jurídics transfronterers en tot l'espai administratiu de la UE. L'efecte transnacional no exigeix cap actuació executiva específica de l'Administració nacional receptora. Només imposa el respecte a la situació jurídica ja creada per una resolució d'una altra Administració nacional.

7. L'execució del Dret de la UE a Espanya correspon sempre a l'Estat central, en tenir aquest la competència exclusiva en matèria de relacions exteriors. És cert?

No és correcte, ja que l'execució del Dret de la UE correspon a l'Estat o a les comunitats autònomes segons la matèria sigui de competència estatal o autonòmica, d'acord amb la distribució constitucional de competències. L'execució del Dret de la UE és neutral respecte de la distribució constitucional de competències.

8. Quins són els efectes de la sentència del TJUE en un recurs d'anul·lació quan l'estima? I quan el desestima?

Si és desestimatòria de la pretensió d'anul·lació, quan es tracta d'un acte legislatiu, això no impedeix plantejar un nou recurs sobre la base de nous arguments en el marc d'una impugnació indirecta via excepció d'il·legalitat o qüestió prejudicial. Si es tracta d'un acte d'execució, aquest esdevé ferm, amb efectes de cosa jutjada. Si és estimatòria de la pretensió d'anul·lació, l'acte legislatiu o resolutiu s'anul·la amb efectes erga omnes. Si la causa d'anul·lació són motius formals, es pot reproduir l'acte esmenant el defecte de forma. En tot cas, el TJUE pot considerar definitius els efectes produïts per l'acte anul·lat, d'acord amb l'article 264 TFUE, quan concorrin "importants raons de seguretat jurídica".