Preguntes d'Història 2n d'ESO (2016-17) — Al-Àndalus i Feudalisme

Relació de possibles preguntes 2n d'ESO — curs 2016-17

1. Defineix aquests conceptes

1. 1. Islam: religió monoteista apareguda a l'Aràbia al segle VII. Engloba tots els qui professen la fe predicada per Mahoma; la pràctica religiosa dels seus seguidors es coneix com a islam i els seus seguidors són musulmans.
   2. Al-Àndalus: territori de la Península Ibèrica conquerit pels musulmans durant els primers anys del segle VIII i que fou incorporat a l'imperi islàmic.
   3. Feudalisme: després de la descomposició de l'imperi carolingi (segle IX) es va estendre per l'Europa occidental una nova manera d'organitzar i governar la societat. Els monarques van delegar part del seu poder en els nobles, que es van convertir en vassalls. A canvi de fidelitat i ajuda militar rebien un territori (feu) i es convertien en senyors feudals.
   4. Vassallatge: sistema de relacions personals en què els nobles —vassalls— s'obligaven a servir i ser fidels a un senyor, rebent a canvi protecció i terres.
   5. Marca Hispànica: terres conquerides pels francs al sud dels Pirineus com a franja defensiva contra els musulmans en època de Carlemany, a finals del segle VIII.
   6. Gremis: agrupacions d'artesans de cada ciutat per protegir-se de la competència; cada gremi tenia normes pròpies i regulava l'exercici d'un ofici.
   7. Arc de mig punt: arc romànic amb forma de mitja circumferència; s'utilitzava per suportar murs, en portes i finestres, sovint reposant sobre columnes amb capitells decorats.
   8. Call: barri jueu a les ciutats medievals, on vivien apartats de la resta de la població urbana.
   9. Arc de ferradura: arc ampliat en la part superior, molt utilitzat a l'art andalusí i característic de la construcció islàmica a la Península.

2. Quan i com va desaparèixer l'Imperi romà d'Occident?

Les invasions germàniques del segle V van posar fi a l'afeblit imperi romà, ja dividit en dues parts (Orient i Occident) a finals del segle IV. El trencament va tenir tanta importància que els historiadors marquen la caiguda de Roma (476) com la fi de l'Antiguitat i el començament de l'Edat Mitjana.

Quins regnes es van formar posteriorment al seu antic territori?

Des de finals del segle V es van formar diversos regnes germànics, independents i rivals entre ells: ostrogots, visigots, francs, burgundis, alamans i anglosaxons.

3. Quines tres civilitzacions van aparèixer on hi havia hagut l'Imperi romà?

Bizanci, els regnes germànics i l'islam.

Quina d’aquestes civilitzacions mantenia més la continuïtat de l'Imperi?

Bizanci, que era la part oriental de l'Imperi.

Quina era la que més diferia?

L'islam, nova religió i civilització apareguda a l'Aràbia al segle VII.

4. Quan i on va aparèixer l'Islam?

Va aparèixer al segle VII a l'Aràbia.

Com es va estendre?

Després de consolidar la península Aràbiga en nom de la nova religió islàmica, els seus seguidors van expandir-se com un gran imperi per tota la franja costanera sud de la Mediterrània, la Península Ibèrica i l'Orient Mitjà.

5. Quins cinc preceptes bàsics obliga l'Islam?

La professió de fe en Al·là com a únic Déu; l'obligació de pregar cinc vegades al dia en direcció a la Meca; la pràctica de l'almoina (caritat); el dejuni durant el mes del Ramadà; i el pelegrinatge a la Meca (hadj) almenys una vegada a la vida si les circumstàncies ho permeten.

6. Dins la religió de l'Islam: relaciona els termes

• Déu: Al·là
• Creients: musulmans
• Profeta: Mahoma
• Religió: islàmica
• Llibre sagrat: l'Alcorà
• Pedra sagrada: la Kaaba
• Temple: mesquita
• Hègira: fugida de Mahoma l'any 622 de la Meca a Medina; començament de l'era musulmana

7. Aportacions d'Al-Àndalus

Aportacions científiques: molins de vent amb veles de vaixell, el carretó, la ceràmica vidrada, el sistema de numeració decimal índia, els escacs, instruments quirúrgics, dissecció de cadàvers per al coneixement del cos humà, receptes curatives i ús de plantes com la belladona com a anestèsic.

Aportacions tècniques: naus amb vela llatina, nou timó, quadrants nàutics i ús de la brúixola.

Aportacions culturals: creació de biblioteques i escoles per difondre cultures anteriors (grecollatina, bizantina, persa, egípcia, índia). La llengua àrab va facilitar la transmissió de coneixements entre territoris.

Aportacions artístiques: mesquites com la de Còrdova, edificis civils com les alcassabes, palaus com l'Alhambra de Granada, banys públics i escoles (madrasses). Ús de pilars i columnes, gran difusió de l'arc de ferradura, arcs lobulats i entrecreuats, materials com maó i fusta, decoracions amb marbre, rajoles, guixeries i bellos jardins als palaus.

8. Quin va ser l'origen del feudalisme?

Després de la descomposició de l'imperi carolingi (segle IX) es va estendre per l'Europa occidental una nova manera d'organitzar i governar la societat.

En què consistia?

Els monarques delegaven part del seu poder en els nobles, que es convertien en vassalls. A canvi de fidelitat i ajut militar, rebien un territori (feu) i es convertien en senyors feudals. Per explotar aquestes terres, hi acollien pagesos que sovint quedaven vinculats a la terra com a serfs.

9. Quins tres estaments integraven la societat feudal?

Els privilegiats (dividits entre la noblesa i el clergat) i els no privilegiats (pagesos i artesans).

10. Què diferencia la Catalunya Vella i la Catalunya Nova?

Entre els segles IX i X, els comtats catalans del nord (entre el Llobregat i els Pirineus) es van declarar independents del regne franc (Catalunya Vella) i es van feudalitzar, amb petits comtats repoblats per pagesos en parcel·les i com a propietaris lliures (alous). En els segles següents els comtes van expulsar els musulmans de la resta del territori i repoblaren les terres del sud i l'oest (Catalunya Nova). A diferència de la Catalunya Vella, la Catalunya Nova tenia poblacions més nombroses i grans ciutats (per exemple Lleida i Tortosa); el repartiment de terres sovint es va fer entre famílies nobiliàries, ordres militars i ordres religiosos com el Cister.

11. Com es van crear els primers comtats catalans? Resumeix el procés.

A la darreria del segle VIII, a la part nord de l'actual Catalunya, entre el Llobregat i els Pirineus, es van expulsar els ocupants musulmans amb l'ajut dels francs. Els reis francs van crear la Marca Hispànica, que es va dividir en petits comtats. Amb el pas del temps aquesta zona va rebre el nom de Catalunya Vella. Entre els segles IX i X els comtes catalans es van desvincular del regne franc en un procés de dues etapes: primer van declarar els comtats hereditaris amb Guifré el Pilós, i més endavant, amb Borrell II, es van declarar independents.

12. Què és un monestir?

Centre religiós habitat per ordres monàstics al camp, que podien ser d'homes o de dones.

Com vivien els monjos i les monges?

Vivien tancats en el monestir per dedicar la seva vida a Déu mitjançant el treball, el recolliment i l'oració.

13. Què van ser les croades?

Al segle XI els turcs van ocupar Jerusalem i van dificultar l'accés dels pelegrins cristians. Per alliberar la Terra Santa, l'any 1095 el papa Urbà II va convocar la cristiandat a una campanya militar, prometent la salvació als qui hi participessin. Les croades van tenir lloc entre els segles XI i XIII i hi van prendre part pagesos, soldats i cavallers amb l'objectiu també d'aconseguir terres i poder.

14. Defineix aquests conceptes

1. Consell de Cent: el govern de Barcelona va estar format per consellers amb la funció de governar i defensar la ciutat; el Consell de Cent era un òrgan que assessorava els magistrats i participava en l'elecció de consellers.
2. Consolat del Mar: tribunal amb competència per resoldre conflictes comercials entre mercaders i per representar-los davant les autoritats.
3. Pelagi: cap local de les muntanyes asturianes que es va negar a pagar tributs als emirs cordovesos. L'any 722 va resistir un atac musulmà a la zona de Covadonga i es va convertir en un mite per a la Reconquesta.
4. Gremis: els artesans d'una ciutat s'agrupaven en gremis per protegir-se de la competència; cada gremi tenia normes i regulava qui podia treballar en la ciutat.
5. Mals usos: conjunt de pràctiques imposades pels senyors que fixaven obligacions i tributs dels pagesos, fent molt dures les seves condicions de vida.

15. Quines institucions de govern tenia Catalunya?

La Cort Reial, les Corts i la Diputació del General o Generalitat.

Com funcionaven les Corts?

Eren reunions dels representants dels diferents estaments i constituïen una limitació del poder reial. Estaven formades per tres estaments (braços) i es reunien en esglésies de ciutats importants.

16. Quines eren les principals activitats econòmiques a Catalunya?

Al llarg del segle XIII hi va haver un important creixement demogràfic i una gran expansió econòmica basada en el comerç mediterrani d'exportació i importació amb l'Orient, fet que va impulsar l'artesania i manufactures (com la dels draps) i les fargues al Pirineu per treballar el ferro.

17. El Camí de Sant Jaume: descripció, itinerari i importància

Al segle IX es va identificar una tomba a Galícia atribuïda a l'apòstol Sant Jaume. El rei asturià Alfons II va ordenar construir una església per honorar la tomba. El pelegrinatge es va organitzar a partir del segle XI, amb rutes que arribaven a Compostel·la des de tota Europa. El camí es va convertir en una via de comunicació i d'intercanvis comercials i culturals. Al seu voltant van créixer ciutats (Jaca, Estella, Pamplona, Logronyo, Burgos, Lleó, ...) que van organitzar fires i mercats, cosa que va afavorir el desenvolupament econòmic de les regions.

18. En què va consistir el fenomen de la transhumància?

Els ramaders castellans practicaven cada any la transhumància: a l'estiu els pastors pujava ven els ramats als prats de la serralada Cantàbrica o del Sistema Central i, a l'hivern, baixaven a les terres baixes de Castella.

Què eren les carrerades?

La Mesta va regular la transhumància i va establir itineraris per on transitava el bestiar. Segons l'amplada, aquestes vies es van anomenar carrerades o viaranys.

19. Qui va ser Alfons X i quina importància va tenir l'Escola de Traductors de Toledo?

Durant l'edat mitjana l'interès dels regnes cristians per conèixer textos antics va provocar la creació de grups o centres de traductors, sovint anomenats escoles de traductors. Un dels centres més importants va ser l'Escola de Traductors de Toledo, que el rei de Castella Alfons X va promoure. Va reunir a la seva cort de Toledo savis en llengües hebrea, àrab i llatina, i va formar un scriptorium reial, centre de producció literària i de difusió cultural. Per això Alfons X és conegut pel sobrenom de "el Savi".

20. Quins elements van ser clau en la nova arquitectura gòtica?

Elements clau: l'arc apuntat o ogival (menys pesant), la volta de creueria formada per l'encreuament d'arcs ogivals, l'ús d'arcbotants i contraforts exteriors que reparteixen els pesos de les voltes i subjecten els murs, la presència de rosasses i finestres amb vitralls, decoracions en forma de fletxes (gablets) i l'ús de pinacles per coronar els contraforts.

Quin edifici és el més representatiu?

La catedral.

Qui participava en el seu finançament?

Els gremis d'artesans i mercaders, la col·laboració del rei, del bisbe, dels nobles i del poble senzill.

Per què?

Per la situació econòmica de la ciutat: moltes vegades la ciutat no podia sola assolir els diners necessaris per a les obres, i per això calia la participació de diversos agents socials.