Preferencies unimodals

Mòdul 1

Aproximació econòmica i sociològica als fenòmens polítics (Barry): Barry especifica que l’enfocament econòmic és “axiomàtic, econòmic, mecanicista i matemàtic” mentre que l’enfocament Sociològic és “discursiu, sociològic, organístic i literari”. D’una banda, L’enfocament econòmic es construeix deductivament (lògicament) sobre la base D’un model analític que pren l’individu com a la seva unitat d’anàlisi. Segons Aquesta perspectiva, serà necessari contrastar empíricament els models per tal D’avaluar la seva capacitat explicativa en relació als fenòmens analitzats. D’altra banda, l’enfocament sociològic es caracteritza precisament per Preguntar-se què motiva la formació de les preferències individuals i com Aquestes encaixen en el sí del grup o col·lectiu que esdevé la unitat D’anàlisi. Seguint un procediment inductiu, la perspectiva sociològica no Construeix models, sinó que elabora “narracions” que permeten una comprensió (que no explicació) dels fenòmens polítics. Per exemple, el vot per un partit polític pot ser interpretat com una conseqüència indirecta de pertànyer a una Determinada classe social (aprox. Sociològica); o bé pot ser entès com a un Resultat del càlcul que fa el votant dels beneficis polítics que aconseguirà si Vota aquest partit polític i no un altre, beneficis que pot calcular pensant en Les polítiques públiques que prometen dur a terme un i l’altre (aprox. Econòmica).

Supòsits fonamentals a l’enfocament econòmic al Comportament humà (Becker): Els supòsits es podrien Reduir a tres: comportament optimitzador dels individus (racionalitat); Existència d’equilibri de mercat; existència de preferències individuals Estables. Amb aquest supòsits, l’enfocament econòmic aplicat al comportament Humà esdevé una metodologia que permet crear models deductius amb una certa Capacitat de predicció en funció únicament de les preferències dels individus (unes preferències que el model pren com a donades i sobre les quals no es Plantegen els seus motius).

Imperialisme econòmic. Fal·làcia de la correlació Positiva. (Tullock): Gira a l’entorn de la idea del “límit Disciplinari” que pugui existir entre les diferents disciplines científiques. Segons l’autor, en la mesura que l’Economia ha superat aquests límits “clàssics” s’han generat dos possibles escenaris: (1) la creació de nous camps D’estudi derivats de l’aplicació del mètode de l’economia a àmbits “antics” i (2) la possibilitat d’una nova organització de les ciències socials segons la Qual es dividirien en “Ciències de l’elecció” i “Ciències de les preferències”. Per una banda, les ciències de l’elecció se suposen dominades per l’Economia i La seva metodologia característica i analitzarien la presa de decisions dels Actors en un context d’interacció. Per altra banda, les ciències de les Preferències se suposen dominades per Sociologia i s’ocuparien d’analitzar què Són i com es formen les preferències que guien les decisions dels individus.

La “fal·làcia de la correlació positiva” es produeix quan S’interpreta que les diferents variables que condueixen a una situació Desitjada es presenten associades de manera positiva (“tot el que és bo arriba Junt” en paraules de Harsanyi).

Orígens de l’enfocament econòmic: Aquest és Un mètode d'aproximació a la realitat política que, com l'economia, té un Marcat caràcter axiomàtic i deductiu, i que presenta com a element fonamental L'estricta consideració dels individus (entesos com a agents racionals) per Explicar els fenòmens polítics de caràcter col·lectiu. Els seus orígens més Immediats cal situar-los després de la IIGM: d'una banda, l'escola de l'elecció Pública i, de l'altra, el desenvolupament de la teoria política positiva. La Primera neix en el si de l'economia per trobar resposta a per què els governs No actuen eficientment enfront dels errors del mercat: la nova perspectiva Entén les decisions governamentals com el resultat de la interacció d'un Conjunt d'individus vinculats als processos governamentals que tenen un comportament Racional i maximitzador de la seva utilitat (votants, polítics i buròcrates). Per La seva banda, l'aproximació de la teoria política positiva neix en el si de la Mateixa ciència política: semblantment a l'escola de l'elecció pública, però, Esdevé una aproximació als fenòmens polítics que des d'uns quants axiomes Referits a l'acció racional i amb un marcat individualisme metodològic construeix Una base deductiva de caràcter positiu (amb afirmacions sobre com és el món) Que intenta donar explicació als equilibris polítics realment existents.

Economia com a ciència imperial: Segons Stigler, l’economia estudiaria el comportament humà (i.E. Dels individus) entès Com les decisions preses en un context donat tenint en compte la relació Existent entre objectius i recursos escassos. Així doncs, qualsevol àmbit en Què es generessin aquests objectius i es poguessin identificar quins són Aquests recursos seria susceptible de ser analitzat des de l’economia. Segons L’autor, això és el què passa a disciplines com ara el dret, la història econòmica, La sociologia i la ciència política. D’altra banda, aquesta extensió a altres Camps de l’economia ha estat possible perquè a finals del Segle XIX l’economia Com a disciplina va començar a utilitzar el llenguatge matemàtic. Aquest fet va Convertir l’economia en un tipus de coneixement abstracte i amb pretensions de Generalitat que, d’alguna manera, permetia la seva conversió en instrument Analític utilitzable per altres disciplines (“the machine of maximizing behavior”). Fins i tot àmbits com ara el Dret han estat objecte d’anàlisis des de la Perspectiva econòmica –generant una “subdisciplina” coneguda com “Anàlisi Econòmica del dret” Tanmateix, segons Stigler, hi hauria àmbits com ara el naixement Del nacionalisme o del sentiment religiós, l’estudi del llenguatge o dels Canvis en els valor ètics que no podrien ser analitzats des de l’enfocament Econòmic.