Postmodernisme i Societat de Consum

Postmodernisme

El terme postmodernisme ha estat llargament estudiat i s'ha utilitzat al llarg del segle XX, des d'un significat de contracultura en l'àmbit de l'art, a la designació negativa d'un període històric, on els ideals moderns i la clàssica divisió de classes estaven a punt d'esvair-se, fins a consolidar la visió de contraposició a la modernitat, sorgida com a resposta a la superació o esgotament del pensament modern (Jameson, 1983; Lyon, 2000), introduint-se dins l'àmbit del màrqueting i el comportament del consumidor en la dècada dels 80s.

Postmodernisme i Consum

Modernitat Líquida (Bauman i Touraine)

• Visió postmoderna i distòpica de la societat
• Fi de 'L'Era del Compromís Mutu'
• Desapareixen les 'xarxes tradicionals de contenció'
• Retrocés de l'espai públic (ciutadania), substituït per un ferotge individualisme
• El pes del canvi passa de la societat a l'individu
• Angoixa existencial
• Canvi caòtic, permanent, fluid -LIQUID-, ambivalent
• Nomadisme social, polític, econòmic: les persones van alternant valors, posició social, escenaris de vida...(IKEA!)

Societat Low-cost (Gaggi i Narduzzi)

• Canvi de paradigma de consum: de 'Qualitat MÀXIMA' a 'Qualitat SUFICIENT'
• Consum compulsiu. Preus molt baixos. Re-canvi permanent de productes. (P.ex.: desapareix la reparació de productes) (Marques/àmbits: Ikea/Ryanair/DIA/Decathlon...)
• Aquest consum barat i compulsiu es dona en un context d'empobriment de amplis estrats socials
• Falsa sensació de pertànyer a una classe social superior, donada la gran disponibilitat de consum
• El problema: grans temes vitals no poden ser low-cost (Sanitat/Habitatge/etc)

L'economia col·laborativa, un nou model econòmic

En els últims anys, l'economia col·laborativa ha propiciat l'aparició de noves iniciatives empresarials en múltiples sectors (turisme, transport, finances o educació).

L'economia col·laborativa és un model econòmic que es fonamenta sobre una xarxa d'individus i comunitats connectades d'igual a igual (P2P, de l'anglès peer-to-peer), en contraposició a les institucions centralitzades. Parteix de la compartició de béns comuns, habitualment infrautilitzats —espais i habilitats— a fi d'obtenir un benefici econòmic, monetari o no. Tot això, porta que es relativitzi la idea de propietat.