Portalada de santa maria de ripoll

REFERENTS HISTORICS DE L’ART ROMANIC s.X-XI. al final del segle X quan van acabar les invasions barbares, l’Europa cristiana assoleix  una etapa d’estabilitat uns dels factors principals va ser la implantació del feudalisme i la supremacia de l’església com a institució i focus cultural,etc.Aquest poder intel·lectual de l’àmbit religiós va afavorir el pelegrinatge a llocs sants: Jerusalem, roma, etc. Això va fer que es poguessin obrir vies de comunicació comercial.

Al segle VI es va fundar l’ordre benedictí amb el lema”ora et labora”. Els monjos benedictins havien de guardar 3vots fonamentals: obediència al superior, castedat i pobresa.Al segle XI amb el creixement demogràfic i el dinamisme rural, van augmentar els rendiments agraris i els progressos tècnics, tot això facilità l’entrada a una fase d’evolució econòmica, política i cultural. D’aquesta manera els centres urbans van convertir-se en nuclis vitals de repoblats i enriquits. Apareix una nova classe social, la burgesia.

LOCALITZACIO I EVOLUCIO HISTORICA

3 etapes: --primer romànic(final del segle X i segle XI)--romànic ple(final del segle XI fins a mitjan segle XII)--romànic tardà(mitjan segle XII fins als primers anys del segle XIII)

CARACTERISTIQUES GENERALSA principis del segle XIX l’estudi de l’arquitectura dels segles XI i XII va unificar un gran nombre d’estils de les diferents escoles regionals(llombarda, saxona...) i va fixar el terme romànic.Com a derivació de l’arquitectura romana trobem: l’ús de l’arc de mig punt i la volta de canó i d’arestes.Si en l’arquitectura romànica l’herència clàssica es notòria, en l’escultura i la pintura del romànic els conceptes de mimesi, naturalisme i proporcionalitat desapareixen per complet, en comptes d’això, és dóna prioritat al valor i a la funció al·legòrica i simbòlica de la imatge.En l’art romànic s’aprecia la voluntat de proclamar el triomf definitiu de l’església cristiana.L’artista artesà treballava per encàrrec d’algú, per tant, havia de seguir les normes formals i els temes que li dictaven els qui el contractaven i pagaven l’obra. TAPIS DE LA CREACIODOCUMENTACIÓ GENERAL

Tapís de la CreacióAutor: desconegutCronologia: primera meitat del segle XIIEstil: romànicTècnica: brodat de llanaSuport: Sarja de lli Localització actual: catedral de GironaEl Tapís de la Creació és el Teixit romànic més important que ha Arribat Fins ALSNostres dies. És abstracta d'un brodat que va mostrar un complex programaiconogràfic i que presenta tota mena d'influències.

ANÀLISI FORMAL• ComposicióLa iconografia li atorgauna ingenuïtat deliciosa, Molt apreciada avui dia. LaCOMPOSICIÓ gira entorn de la figura del Pantocràtor, situa't al cercle central. AlSeu voltant és desenvolupar, enun cercle Concèntric més gran, vuit escenes delGènesi. Aquests dos Cercles concèntrics configuren el primer registre dels tres queconformen el tapís. En el Segon registre hi ha Els mesos i els estacions de l'any, i en el tercer és desenvolupa un fris continu AMB diverses escenes de la història de la invenció de la Santa Creu. En la línia de la pintura romànica, els figures són COMPLETAMENT plans.• Element plàsticsÉs abstracta d'una obra immensa brodat AMB punt de cadeneta en SENTITlongitudinal. Va ser confeccionada AMB plana Molt fina decolors Molt vius AMBpredomini de vermells, blancs, verds i grocs purs, sense Barregas tonals. Elsdibuixos estan delimitats per línies gruixudes Molt perfilades.
ESTILAl Tapís hi ha Tots els Trets de la pintura romànica: Expressió hieràtica, falta de perspectiva, figures plans, etc. L'artista Volia introduir vivència religiosa, no formeso Esdeveniments reals.
El Tapís dela Creació s'inspirà en miniatures bíbliques contemporànies i te unsAntecedents orientals Molt antics.  A més, recull influències segregui i ra-malles.Interpretació• Contingut i significaciEl cicle complet de la creació s'hi explica AMB versicles del Gènesi.

FRONTAL DE SANTA MARIA D’AVIÀDOCUMENTACIÓ GENERAL  Títol: frontal de Sta. Maria d'Avià Autor: desconegut Cronologia: segle XIII Estil: romànic Tècnica: tremp d'ou, amb colradures i estucats Localització actual: Museu Nacional d'Art de CatalunyaANÀLISI FORMALA més dels típics murals al fresc, a Catalunya també es poden trobar pintures sobre taula que serviren per ornar la part frontal de l'altar. El frontal de Sta. Maria d'Avià destaca per la vivacitat de Jesús infant de la imatge central.-- ComposicióEl frontal de l'altar és dividit en cinc parts ben diferenciades presidides per la central, en què la Verge sosté l'Infant a la falda. Continua existint una forta tendència al hieratisme però les figures ja són molt humanitzades. Al voltant de la part central hi ha uns compartiments amb escenes de la vida de la Mare de Déu: l'Anunciació i la Visitació; el naixement;l'Epifania, i la presentació de l’Infant Jesús al temple. Les figures de cada parcel·la estan disposades enfrontades simètricament entorn d'un eix central. No hi ha perspectiva.--Elements plàsticsEl frontal de l'altar d'Avià presenta tècniques complementàries, com l'estucat o la colradura, és a dir, l'aplicació d'un vernís transparent tenyit de color groguenc. S'hi nota una gran preocupació pel dibuix i per reproduir l'anatomia dels personatges. Els fons són monocroms (blaus o vermells) als laterals i en el seu moment contrastaven amb la intensitat metàl·lica de la colradura. La composició traspua equilibri i sensació de moviment. ESTILLes figures allargades, cobertes de riques vestidures típiques d'Orient i dominades per la frontalitat, continuen la tradició dels mosaics bizantins. En aquest frontal s'hi observen molts dels trets característics de la pintura romànica.El gènere per excel·lència de les arts plàstiques del romànic català fou la pintura mural. La pintura sobre fusta és més variada pel que fa als temes i a les composicions que la pintura mural.

INTERPRETACIÓ--Contingut i significacióA la part central la Verge i l'Infant presideixen el frontal; presenten una mida superior a la resta de personatges per establir les jerarquies. Els laterals es divideixen en dos compartiments cadascun que presenten escenes relacionades amb la vida de Maria i el naixement de Jesús.Es tracta de traduir en imatges la vida de Maria seguint sempre la tradició plàstica relacionada amb cada tema.  Aquesta obra va ser encarregada i pagada per l'Església.--FuncióEls frontals tenien com a funció decorar l'altar i també captar irremeiablement l'atenció dels fidels que anaven a  l'església. SANT CLIMENT DE TAULLDOCUMENTACIÓ GENERAL Conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll  Autor: desconegut.  Cronologia: 1123 Estil: romànic Tècnica: fresc sec Localització actual: Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona.ANÀLISI FORMALEls frescos de Sant Climent de Taüll són un exponent del romànic català en bellesa i en tècnica.El dibuix acurat, l’ús d'una gamma de colors inusualment brillants i l'exquisidesa de les imatges representades li han atorgat un lloc preferent en la pintura romànica europea.Els contorns de les figures són remarcats per un dibuix gruixut de traç enèrgic. En aquest conjunt iconogràfic l'artista utilitzà uns colors excepcionals i hi feu servir una gamma més intensa sense barrejar colors i amb una preferència clara pels blaus , els verds clars, els grocs i els vermells.COMPOSICIÓL'estructura compositiva es fa ressò de la tradició de dividir l'absis en diversos registres. El primer, amb el Pantocràtor, els àngels i els apòstols, representa el cel; i el segon representa a l'Església.La simetria domina la pintura, tant verticalment com horitzontalment, com per exemple en la figura central de Crist. La resta de figures del fresc omplen un pla únic i estan disposades en franges paral·leles a partir d'una estructuració juxtaposada. ESTILNo hi ha un acord unànime sobre les influències que reflecteix el conjunt iconogràfic de Sant Climent. En primer lloc, el bizantisme; en segon lloc, les reminiscències aràbigues plasmades en l'ús de la cal·ligrafia; en tercer lloc, la presència de les miniatures mossàrabs.

INTERPRETACIÓ--Contingut i significació:Presideix la composició la figura del Pantocràtor, a l'interior de la màndorla o ametlla mística, assegut sobre una sanefa que representa la volta celeste. La imatge de Crist pren unes dimensions sobrehumanes en comparació de la resta de components del fresc i beneeix amb la mà dreta i amb l'esquerra sosté el llibre de les escriptures.El que més destaca són els ulls penetrants que expressen l'autoritat d'un déu disposat a jutjar. A més el flanquegen les lletres alfa i omega, que signifiquen el principi i el fi de totes les coses.El primer registre està dedicat al cel; el segon a l'Església i faltaria un tercer, que no es va arribar a fer, que simbolitzaria la Terra. La pintura de l'absis és antinaturalista i el tema és únicament i exclusivament religiós.--Funció:La funció d'aquesta pintura és didàctica.MAJESTAT BATLLÓDOCUMENTACIÓ GENERALL'autor és desconegut, atribuïda al taller de Ripoll. Feta en fusta de xiprer i castanyer. Cronologia: segle XII. Policromia de colors molt vius. Dimensions: 1,56 x 1,20. Museu Nacional d'Art de Catalunya.ANÀLISI FORMAL--ComposicióObra representativa dels Crist en majestat romànic i de l'escultura romànica catalana. Falten parts de la talla (peus i dits de les mans). Figura desproporcionada. Simetria. Cap sense corona, detallisme al cabell i barba. Túnica llarga de franges paral·leles amb cenyidor. Els braços estan fet a part, mànigues amb plecs oblics.La túnica es blava amb cercles vermells i figures vegetals verds. Sanefes d'escriptura.--Estil

La tradició dels crucifixos prové d'Orient, igual que les túniques reials, que recorden les sedes de luxe de Bizanci. Rigidesa, frontalitat, desproporció i manca d’interès pel volum del cos. Antinaturalisme i idealització.INTERPRETACIÓ--Contingut i significacióEl Crist és un personatge viu, per demostrar la seva victòria sobre la mort. Deu regna després del seu martiri. Actitud majestàtica, legitimitat del poder diví.--FuncióObra de funció religiosa, destinada al culte, amb una finalitat també didàctica, com és comú en l'art romànic en escultura i pintura.

PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLLDOCUMENTACIÓ GENERAL Portalada de Sta. Maria de RipollAutor: Tallers del RossellóCronologia: 1032Estil: romànic catalàTècnica: tallaMaterial: pedraLocalització actual: Monestir de Santa Maria de RipollLa portalada de Sta. Maria de Ripoll fou construïda en el moment de màxima esplendor del monestir, i es convertí en un dels conjunts escultòrics més rellevants de l'art romànic català.ANÀLISI FORMALLa disposició de la portalada recorda la d'un arc de triomf. Els temes estan distribuïts sobre els diversos registres, el sòcol i les arquivoltes. A la part central del primer registre hi ha el Pantocràtor, envoltat per quatre àngels dues figures del tetramorf i els ancians de l'Apocalipsi. Al registre immediatament inferior es troben l'altre parell d'imatges del tetramorf i els vint-i-dos benaventurats, que lloen a Crist.A la dreta de l'observador i als registres tercer i quart s'hi poden veure escenes del llibre de l’èxode, mentre que a l'esquerra es veuen escenes del llibre dels Reis. A sota hi ha deu figures, entre les quals destaquen Déu, Moisès, el rei David i l'abat Oliba. Al darrer registre s'hi van esculpir felins i animals fantàstics. Al sòcol esquerre hi ha animals fantàstics mentre que al dret es veuen condemnats per haver comès algun pecat capital. A les arquivoltes de l'entrada s'hi distingeixen diversos motius decoratius.ESTILLa iconografia està basada en les il·lustracions de la Bíblia de Ripoll i la seva executació fou obra d'artesans dels tallers del Roselló, probablement influïts per altres tallers d'origen italià.

CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ

Hi ha un sentit ascendent de la simbologia en aquesta portalada: al sòcol s'hi representa l'infern; al sisè registre , els éssers vius de la Terra; al cinquè, diverses classes socials de l'època; al quart i al tercer, històries de l'Antic Testament i, a dalt de tot s'hi situa Crist. 

Aquesta portalada fou encarregada pel monestir al qual pertanyia l'església de Santa Maria de Ripoll. 

FUNCIÓ

Segons Cirici Pellicer aquesta portalada ha de ser considerada com un arc de triomf erigit a la glòria del cristianisme.