Les polítiques públiques: dimensions i cicle
Enviado por Chuletator online y clasificado en Formación y Orientación Laboral
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,74 KB
En la democràcia majoritària
En la democràcia equival a la presa de decisions per la majoria. En la democràcia del consens, equival a la presa de decisions amb la participació del major nombre possible d'actors. L'activitat ciutadana com a control del poder.
CAPÍTOL 25. LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES:
Les dimensions de la política:
Polítics (procés)
Polity (estructura)
Policy (resultats)
Les polítiques públiques són el resultat de l’activitat política. Són el conjunt interrelacionat de decisions i no decisions que tenen com objectiu resoldre un problema col·lectiu en una àrea determinada de conflicte o tensió social. Exemples: política sanitària, polítiques actives d’ocupació... Es poden jerarquitzar i ramificar de més genèric a més específic.Cicle de les polítiques públiques:
Iniciació: construcció del problema i incorporació a l'agenda.
Elaboració: formulació d'alternatives i selecció.
Implantació: un cop s'ha definit el problema, s'ha acceptat i s'ha fet el projecte tècnic cal implantar-lo.
Avaluació i successió: decisió sobre continuïtat.
INICIACIÓ: Un problema és una construcció social, no una dada objectiva. Els problemes s'incuben a partir de divisòries polítiques o clivelles. Es polititza una realitat concreta. Un problema és doncs una situació insatisfactòria per a algun col·lectiu, per el qual es dóna un decalatge entre la situació percebuda i la situació desitjada. Quan un col·lectiu problematitza una situació en concret, es mobilitza i pressiona per a que s'actuï políticament. És important la capacitat d'organització, l'accés als mitjans de comunicació, la vinculació amb partits o grups organitzats, etc. És la ciutadania organitzada qui aconsegueix els drets quan genera pressions populars. Quan un problema entra en l'agenda mediàtica, és més probable que s'acabi col·locant a l'agenda política i s'iniciï un cicle de política pública en aquell àmbit. Quan es dóna veu mediàticament a un problema és més probable que els polítics escoltin aquest problema i actuïn sobre ell. Altres qüestions: Els no-problemes: actors amb més recursos que altres poden evitar que un problema s'inclogui en l'agenda pública. Problema busca solució o solució busca problema? la teoria clàssica diu que hi ha un problema i es busca solució per a aquest tot i que a vegades es dóna al revés. Es té una solució i es busca un problema per a aquesta solució. Els problemes maleïts: són problemes molt complexos amb moltes variables que costen de resoldre i s'allarguen en el temps. 7