Polítiques Econòmiques, Comerç Internacional i Cicles

Política Monetària

Si hi ha inflació, s'hauria de dur a terme una política monetària restrictiva per controlar la demanda agregada. Quan hi ha deflació, s'hauria de dur a terme una política monetària expansiva per estimular la demanda.

Política Pressupostària

La política pressupostària també pot contribuir a l'estabilització dels preus. El govern, davant d'una situació d'inflació, ha de disminuir la despesa pública i apujar els impostos. En cas de deflació, s'ha d'apujar la despesa pública o abaixar els impostos per enfortir la demanda agregada i fer pujar els preus. Els governs, per potenciar una demanda agregada insuficient, haurien d'apujar la despesa pública. El problema, però, consisteix en el fet que quan la demanda ja no necessita impuls, és molt difícil reduir el nivell de la despesa. Els pressupostos esdevenen deficitaris i, aleshores, aquests dèficits tenen efectes inflacionistes. En cas que fos inevitable tenir dèficit públic, s'ha de considerar la forma de finançar-lo. Si es finança recorrent al banc central, s'apuja l'oferta monetària i es provoca inflació, mentre que si es finança amb deute públic, no augmenta l'oferta monetària i aquest finançament no té efectes inflacionistes.

Política Microeconòmica

En cas d'inflació, una bona mesura és apujar el nivell de competència dels mercats.

Producció i Inflació

Les polítiques expansives impliquen un augment de la demanda agregada i permeten un increment del PIB i de l'ocupació, però són inflacionistes. D'altra banda, les polítiques per controlar la inflació van donar lloc a l'anomenada estanflació: estancament amb inflació.

Deslocalització

Una de les maneres de minimitzar els costos és deslocalitzar la producció a diferents països d'acord amb l'estructura de costos dels processos productius. La deslocalització es pot dur a terme gràcies a les noves tecnologies i a l'abaratiment dels costos de transport. En alguns casos, la deslocalització es fa per gamma de productes. La dimensió de les empreses permet que puguin aprofitar-se de les economies tècniques d'escala que sorgeixen de la instal·lació de plantes industrials específiques per a una gamma de productes, perquè tenen capacitat productiva per abastar un mercat de dimensions més grans que el país on estan instal·lades. El cicle de vida d'un producte també té a veure amb el nivell de deslocalització de l'activitat. La producció i la distribució s'efectuen inicialment al país d'origen perquè els empresaris ja coneixen el mercat, els consumidors tenen un nivell de renda més alt i és necessari estar a prop del consumidor per acabar de definir el producte.

La Relació Real d'Intercanvi

Tots els països necessiten importar béns. La possibilitat de comprar aquests béns és superior com més grans siguin els ingressos que obtenen de les vendes dels seus productes a l'exterior.

RRI = (Índex de preus de les exportacions / Índex de preus de les importacions) * 100

Les Dificultats del Creixement a Través del Comerç Exterior

• Augment del valor de les importacions:
  • L'elevada elasticitat de renda de la demanda de béns manufacturats i serveis.
  • La baixa elasticitat del preu de la demanda d'importacions.
• Disminució del valor de les exportacions:
  • La baixa elasticitat de la demanda d'aquests productes: L'augment de la producció de matèries primeres.
  • La baixa elasticitat de la renda (la fabricació de productes sintètics que han substituït matèries primeres, la dimensió de les màquines que cada vegada poden ser més petites. La quantitat de metall que duu qualsevol màquina ara és menor que la de fa uns anys).

Mesures Proteccionistes

• Establir aranzels, que són impostos sobre el producte importat que es paga a la duana. Els aranzels també tenen un efecte sobre l'economia nacional. Suposen un fort ingrés per al sector públic i, d'altra banda, els costos recauen sobre els consumidors.
• Establir contingents, on l'estat fixa una quantitat màxima d'unitats que es poden importar d'un bé en un període determinat. La importació cobrirà la demanda interna que no queda satisfeta per la producció nacional i no en sortiria perjudicada.
• Establir normes d'homologació, on es posen determinats controls de qualitat en el moment de la importació.

El Dumping

Consisteix a vendre un producte fora d'un país a un preu inferior al que té en aquest. Es pot afavorir des dels governs atorgant subvencions a les exportacions. El dumping social és quan es fabrica en països on no hi ha legislació protectora del treballador i, per tant, s'aconsegueixen costos de producció menors. El dumping ecològic és quan les empreses instal·len les seves fàbriques en països on no hi ha legislació protectora del medi ambient i es redueixen els costos i es pot competir amb preus més baixos.

Càrtels

Es tracta d'establir aliances entre els principals països productors d'un determinat producte amb vista a fixar-ne una producció màxima. Com que l'elasticitat preu de les matèries primeres és baixa, els augments de l'oferta impliquen baixades dels ingressos dels productors. Una manera d'evitar aquesta caiguda de preus és limitar l'oferta.

Processos d'Integració Econòmica

• Àrea de lliure comerç: En aquest cas, els països integrats de l'àrea acorden suprimir les barreres interiors, però segueixen polítiques diferents respecte a tercers països. Es pot produir desviació de comerç, ja que sempre s'intentarà importar des del país on l'aranzel és més baix.
• Unió Duanera: En aquest cas, s'afegeix a les condicions de lliure comerç interior l'establiment d'un aranzel exterior comú a tots els països membres.
• Mercat Comú: És una unió duanera que permet la lliure circulació de la resta de la força de treball, la llibertat de moviment de capitals i la llibertat d'establiment d'empreses dins de la comunitat.
• Unió Econòmica i Monetària: Es tracta d'unificar les polítiques monetàries i fiscals.

Les Fases del Cicle Econòmic

Són la seqüència més o menys llarga de recuperació i recessions de la producció real entorn de la tendència general de creixement.

• Auge: Taxes de variació del PIB altes.
• Recessió: Reducció de les taxes de creixement del PIB.
• Depressió: Taxes de creixement zero o negatives.
• Recuperació: Augment de les taxes de creixement.

Inversió i els Cicles

Es considera la inversió com la variable que pot ser més explicativa de les fluctuacions de l'economia. Un augment de la inversió per causes exògenes, com per exemple unes expectatives empresarials positives, provoca directament augments en la demanda agregada a través d'increments en la demanda inicial, provocarà nous augments de la renda i de la producció.

Durada dels Cicles

• Cicle mitjà: També anomenat cicle de negocis, dura 7 o 10 anys i té el seu origen en el comportament fluctuant de la inversió fixa de les empreses.
• Cicle llarg: Tindria una durada d'uns 50 anys i es troba generalment vinculat al descobriment i a la implantació de noves tècniques productives.
• Cicles curts: Duren d'1 a 4 anys i resulten d'un procés d'adequació de l'oferta a la demanda en el mercat.

Barreres i Solucions al Procés de Desenvolupament

• Pitjor dotació de recursos naturals i humans.
• El nivell cultural i d'educació de la població és més baix.
• Pressió demogràfica.
• Diferències econòmiques: Tenen dificultats per estimular el creixement a través de les exportacions i es troben en una posició poc favorable amb relació a la recerca científica i tecnològica.

Polítiques de Desenvolupament

• Canvis en l'estructura productiva: Reformes agràries poden anar des de millorar tècnicament els cultius fins a possibilitar canvis en la propietat de la terra.
• Millora de l'accés a l'educació: L'ensenyament gratuït i obligatori.
• Control demogràfic.
• Canvis en els preus.
• Promoció tecnològica.
• Redistribució de la renda.