Política i Societat a Espanya (1914-1927)
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,83 KB
La Mancomunitat de Catalunya (1914-1923)
La Mancomunitat va tenir dues direccions fonamentals: d'una banda, la creació d'una infraestructura de serveis públics i administratius bàsics que potenciessin el desenvolupament econòmic i, d'altra banda, el foment de la llengua i la cultura catalanes a partir d'un projecte cultural i educatiu.
Va invertir bona part dels seus recursos en una onada de millora de la xarxa viària i també dels sistemes postal i telefònic. Va endegar un pla d'acció agrària que cercava la modernització de les formes de producció i l'augment de la productivitat de l'agricultura i la ramaderia. Es van crear escoles de tècnics agraris mitjans i superiors.
Es va iniciar un ambiciós projecte centrat en la reafirmació de la llengua i cultura catalana, que va incloure la creació de biblioteques, escoles experimentals i els estudis normals per tal de normalitzar la llengua catalana.
La Primera Guerra Mundial i la Crisi del 1917
L'impacte de la Primera Guerra Mundial (1914-1918)
L'estiu de 1914, durant el govern conservador d'Eduardo Dato, va esclatar la Primera Guerra Mundial, que va enfrontar els imperis centrals amb les potències aliades. El govern va declarar la neutralitat d'Espanya, la qual cosa va permetre exportar productes industrials i agraris, pels quals els països combatents estaven disposats a pagar preus molt alts.
L'exportació d'una gran part de la producció va provocar una pujada dels preus interiors que no va anar acompanyada d'un augment equivalent dels salaris.
La Crisi del 1917
El descontentament militar i la conflictivitat social van provocar una protesta generalitzada.
Protesta militar
L'exèrcit espanyol presentava un nombre excessiu d'oficials en relació amb el de soldats. La tensió es va agreujar pel fet que els ascensos s'obtenien pels mèrits de guerra. La inflació havia comportat la disminució del valor real dels baixos salaris militars.
El descontentament entre els oficials de graduació baixa i mitjana va desembocar en la formació de Juntes de Defensa, associacions de militars que es van anar constituint a la majoria de les guarnicions. Reclamaven un augment salarial, s'oposaven als ascensos per mèrits de guerra i reivindicaven l'antiguitat com a únic criteri.
Crisi política
El 1916, el govern estava en mans d'un gabinet liberal presidit per Romanones, davant les acusacions de corrupció política per part de l'oposició. L'abril del 1917, Dato va tornar a ser cap del govern i, a mitjan mes de juny, una representació de diputats va reclamar la reobertura de la cambra. El govern s'hi va negar i, com a resposta, va declarar l'estat d'excepció i va endurir la censura de premsa.
La Lliga Regionalista va convocar a Barcelona una Assemblea de Parlamentaris catalans, que va exigir la formació d'un govern provisional.
Crisi de la Restauració i Dictadura (1917-1923)
Governs de Concentració i la seva ineficàcia
Per resoldre la greu crisi de l'any 1917, es va recórrer a la formació d'un govern de concentració amb la participació dels líders dinàstics i dels catalanistes de la Lliga Regionalista, que creien que la seva participació al govern de Madrid ajudaria a renovar la política espanyola i facilitaria la consecució de l'autonomia catalana.
El 1918 es va tornar al sistema de torn. La descomposició dels partits dinàstics, que es van fragmentar en diverses faccions, i una sèrie de derrotes militars al Marroc van forçar la creació, l'any 1921, d'un nou govern de concentració, integrat per líders de diferents fraccions dinàstiques.
Incapaços de resoldre els greus problemes, els governs van recórrer a mesures d'excepció, com la suspensió de les garanties constitucionals i la clausura del Parlament, que van esdevenir una constant.
El Desastre d'Annual (1921)
A la zona oriental del protectorat del Marroc, al voltant de Melilla, el 1921 es van intentar unes quantes operacions per controlar els rebels. Per dirigir l'exèrcit de la zona, es va anomenar el general Silvestre, que va iniciar una ofensiva cap a l'interior del territori que va acabar amb un veritable desastre: el Desastre d'Annual.
La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
Cop d'Estat i Directori Militar (1923-1925)
El 13 de setembre del 1923, el capità general Primo de Rivera va declarar l'estat de guerra i es va dirigir al monarca per exigir que el poder passés a mans dels militars. Alfons XIII va acceptar un directori presidit per Primo de Rivera, que va suspendre el règim constitucional.
Fins el 1925, va governar un directori militar integrat exclusivament per militars, però, a partir d'aquell any, el govern dictatorial va incloure civils.
Primeres mesures: suspensió del règim constitucional, dissolució de les cambres legislatives, cessament de les autoritats civils, prohibició de les activitats dels partits polítics i dels sindicats, acompanyat de la militarització de l'ordre públic i d'una repressió de l'obrerisme més radical.
Fi del Conflicte del Marroc
Durant la primera etapa de la dictadura, el conflicte del Marroc va centrar l'interès de Primo de Rivera, que va assumir personalment l'Alt Comissionat del Marroc el 1924. L'any següent, en col·laboració amb França, es va organitzar el desembarcament d'Alhucemas. A partir de 1927, l'exèrcit espanyol va donar per acabada l'ocupació efectiva de tot el protectorat.
Institucionalització del Règim
A partir de 1926, es va iniciar la institucionalització del règim amb la voluntat de donar-li continuïtat i permanència, seguint el model del feixisme italià. L'any 1927 es va crear una Assemblea Nacional Consultiva de caràcter corporatiu.