Política Educativa de la Segona República

L'acceptació d'Alfons XIII del cop d'estat de 23 de setembre de 1923 dóna pas al règim de Primo de Rivera, fracàs polític que portarà a la proclamació de la Segona República.

Problemes educatius prioritaris del Govern provisional:

• El bilingüisme a Catalunya. Decret de 29 d'abril de 1931.
• La democratització de l'ensenyament. Creació de consells escolars. Perfeccionament del professorat.
• La neutralitat religiosa de l'escola pública. El Decret de 6 de maig de 1931 plantejava el problema de l'ensenyament de la religió a les escoles. Se suprimiria l'obligatorietat de l'ensenyament de la religió a les escoles públiques. La neutralitat religiosa de l'escola pública no impedia l'ensenyament de la religió si els pares la sol·licitaven i al mestre no el violentava.
• La reforma de l'ensenyament primari. La República va voler resoldre dos grans problemes: el dèficit d'escoles públiques (pla de construccions escolars de cinc anys) i l'absència de mestres qualificats (increments salarials, canvi del sistema d'oposicions, reforma de les Escoles Normals).

Orientació política de l'educació.

Bases ideològiques:

• Principis bàsics del liberalisme espanyol.
• Aportació pedagògica dels homes de la Institución Libre de Enseñanza.

Ho portarà a terme per mitjà:

• Mesures legislatives.
• Política d'inversions públiques.

La Constitució republicana de 1931:

Els decrets del Govern provisional indicaven l'orientació que tindria.

En l'article 3r indica que "el Estado español no tiene religión oficial", proclamant l'aconfessionalitat, la llibertat religiosa, la separació de l'Església i l'Estat.

L'article 26 portava a l'extrem la laicitat de l'Estat: disolució de les ordres religioses amb vot d'obediència a "autoridad distinta de la legítima del Estado"; la resta de les ordres sotmeses a una llei especial, supressió del pressupost del clergat, prohibició a les ordres religioses d'exercir el comerç, la indústria o l'ensenyament; possibilitat de nacionalitzar els béns d'aquestes ordres.

La llibertat de creació de centres queda limitada a la iniciativa privada no confessional.

Les eleccions de febrer de 1936 van donar el triomf al Front Popular, el programa educatiu del qual es remetia al de 1931: es reafirmava l'educació com a funció de l'Estat, un nou pla de construccions escolars, una reforma universitària,...

La guerra civil estava a punt d'esclatar.