Política i Conflictes a la Guerra Civil Espanyola: Bàndols i Fets Clau

Política en el Bàndol Franquista

Per decret del 29 de setembre de 1936, Franco va ser nomenat cap del govern i Generalíssim dels exèrcits de terra, mar i aire. L’objectiu era centralitzar la direcció de les operacions militars i evitar les divisions polítiques internes. El 1937 es va fundar la Falange. El 31 de gener de 1938 es va constituir a Burgos el primer govern presidit per Franco. La missió d’aquest govern era donar aparença de legalitat i acció política. Consistia en un control ferri de la població i en l’elaboració de les normes i lleis que havien de substituir la legalitat republicana. Franco va comptar ràpidament amb ajudes internacionals, destacant Alemanya, la participació en les empreses mineres després de l’ocupació, i també el banquer mallorquí Joan March, que operava des de Londres. Els símbols, salutacions, crits feixistes i el protagonisme constant de l’exèrcit i l’Església en l’espai públic és el que van imposar, qualificant-se de règim nacionalcatòlic.

Política a la Zona Republicana

Un dels principals problemes que van tenir els diferents governs republicans va ser la capacitat limitada de controlar el territori sota la seva responsabilitat. Mantenir la seu del govern de la República a Madrid, ciutat assetjada pels franquistes i que oferia poques garanties, va fer que el govern s’instal·lés a València i, a finals d’octubre del 1937, es traslladés definitivament a Barcelona. El govern va estar presidit per Francisco Largo Caballero del PSOE-UGT. A partir del mes de novembre del 1936 va integrar en el seu govern 4 anarquistes: Joan Peiró, Federica Montseny, Juan López i Joan Garcia Oliver. Durant el seu curt mandat va encetar diversos projectes, entre els quals el d’una llei sobre l’avortament. El govern de Largo Caballero va haver de lluitar per constituir un exèrcit regular i imposar-se als grups que intentaven fer la guerra pel seu compte, a través de milícies dels sindicats i partits. El govern va caure arrossegat per les conseqüències dels fets de Maig del 1937, quan es va produir a Barcelona un fort enfrontament armat entre els sectors més revolucionaris del bàndol republicà, liderats per la CNT-FAI i el POUM, i les forces del govern de la Generalitat i del Partit Comunista. La segona etapa de la guerra va estar regida per un govern en què el partit dominant va ser el comunista. La seva estratègia es va basar en fer front a la guerra i després emprendre la revolució: la prioritat màxima va ser aconseguir un exèrcit popular sota comandament únic. Aquest govern va ser presidit pel socialista Juan Negrín. Les divisions internes del bàndol republicà eren massa fortes perquè aquesta política més pragmàtica assolís els objectius amb la rapidesa convenient. Tota aquesta política es va haver d’enfrontar al greu problema del finançament de la guerra amb l’aval de les reserves d’or del Banc d’Espanya que es van anar traslladant a Moscou.

Fets de Maig del 37

Escenari: Barcelona. El govern de la Generalitat ordena desallotjar l’edifici de Telefònica a la Plaça Catalunya, ocupat pels anarquistes. Això provoca un enfrontament als carrers entre CNT-POUM i PSUC-ERC-UGT. Es van formar barricades. El govern republicà envia 5000 guàrdies d’assalt per acabar amb la violència.

Aquests fets van demostrar que:

• Es mantenien les dues estratègies davant l’ofensiva feixista (revolució obrera i pacte amb burgesia).
• Hi havia diferències entre el govern de la República i de la Generalitat. Des de València no es confiava en la capacitat de control de la situació per part de la Generalitat.

Conseqüències:

• Suspensió per part del govern republicà de les competències d’ordre públic de la Generalitat.
• Inici del declivi de la CNT-FAI.
• Dissolució del POUM després de l’assassinat d’Andreu Nin, el seu líder, en mans dels serveis secrets estalinistes.
• Increment de la influència del PSUC i del PCE, afavorit per l’ajut de l’URSS a la República.
• Largo Caballero dimiteix després dels fets de maig i puja Juan Negrín (Comunista).
• Negrín posa l’accent en el centralisme.
• Es forma un nou consell executiu a la Generalitat presidit per Companys amb el suport del PSUC. Això no acosta posicions amb Negrín.
• Al mateix temps, al front d’Aragó es substitueixen les milícies (CNT-POUM) per l’Exèrcit Popular. Tot i així, derrotes de Belchite i Brunete.
• Al novembre del 37, Negrín decideix traslladar el govern de València a Barcelona per substituir el govern de la Generalitat. Fou una clara invasió de competències autonòmiques.
• Al 1938, després de la derrota de Terol, Negrín redacta els Tretze Punts proposant la fi del conflicte i la continuïtat de la República. Franco no accepta.
• L’ajut italià i alemany fou clau en l’avenç de les tropes feixistes. Al 1939, Anglaterra i França reconeixen el govern de Franco i Azaña dimiteix.
• El 28 de març de 1939, Franco arriba a Madrid que, sense resistència, és ocupat.

Causes

Profundes

El 1936, un bàndol accentuava els trets de laïcitat i ateisme, mentre l’altre deia que es mobilitzava en defensa de la religió catòlica. La guerra civil hauria estat el xoc definitiu entre dues tradicions enfrontades i conformades durant el segle XIX. L’una, hereva de l’Antic Règim, del clericalisme i el tradicionalisme, representada per les jerarquies eclesiàstiques i militars, per la gran propietat agrària i pel seu gran aliat, la Corona; l’altra, hereva del nou món capitalista, representant de la nova societat industrial i urbana, partidària de construir una societat laica i moderna.

Immediates

El 1932 s’havia anat estructurant un complot contra la República en què participaven els propietaris agraris, la jerarquia eclesiàstica, amplis sectors de l’oficialitat militar i sectors polítics d’extrema dreta, especialment els afins a la feixista Falange Española. Tots ells se sentien amenaçats per la política republicana. Especialment després del triomf del Front Popular a les eleccions del 1936, va acabar de precipitar les coses.