Política d'apaivagament definició
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,1 KB
LA DIMENSIÓ INTERNACIONAL DE LA Guerra Civil
Introducció
La Guerra Civil
Espanyola queda molt condicionada pel context de tensions internacionals dels anys 30:
El Crac del
29 i la Gran Depressió: aguditza les tensions socials i mobilitza les organitzacions obreres.
L'expansionisme nazi-feixista: Hitler i Mussolinies llancen a una política expansionista i agressiva: denúncia del Tractat de Versalles, remilitarización Alemanya, conquesta italiana d'Abissínia.
El canvi en la política soviètica: Stalin proposa l'aliança de l'esquerra burgesa i el moviment obrer en un Front Popular antifeixista
La política exterior britànica: el apaivagamentdels feixismes
Gran Bretanya davant l'agitació social i la por a la revolució, prefereix evitar l'enfrontament amb el feixisme i inicia la trucada política de apaivagament:
Fer concessions a l'expansionisme nazi pensant que el feixisme pot ser un aliat en la lluita contra la revolució social.
Uníó soviètica i l'Alemanya nazi s'enfrontaran en una guerra que solucionarà les tensions internacionals amb la seva destrucció mútua.
La comunitat internacional davant la Guerra d'Espanya:
Quan esclata la guerra a Espanya els britànics volen evitar que sigui causa d'un conflicte internacional i proposen l'aïllament d'Espanya:
Comitè de No Intervenció: ho formen les principals potències europees i el seu objectiu és evitar la internacionalització de la guerra.
Es declara l'embargament d'armament als dos bàndols i es tanquen les fronteres.
A la pràctica serà un organisme inútil lloc que tant Alemanya i Itàlia pel costat franquista com la Uníó Soviètica per la República, prestaran ajuda continuada.
L'ajuda feixista serà determinant per a la victòria dels revoltats.
Les intervencions internacionals a la Guerra Civil:
Alemanya i Itàlia recolzaran des del primer moment als militars revoltats.
Faciliten el pas a la Península l'Exèrcit d'Àfrica i durant tota la guerra prestaran una ajuda militar i econòmica que serà decisiva per a la victòria de les tropes franquistes.
Moviment obrer internacional: el moviment obrer internacional identifica la guerra espanyola amb un conflicte entre feixisme i llibertat.
Voluntaris de tot el món s'uneixen a les Brigades Internacionals, que eviten el control del Comitè de No Intervenció i seran decisives en la defensa de Madrid, perdent importància a les fases decisives de la guerra.
Després de la Batalla de l'Ebre, el govern de Negrín els evacua com un gest per afavorir la mediació internacional.
Uníó Soviètica: és l'únic país que presta ajuda militar a la República a canvi d'eliminar els elements revolucionaris i moderar el govern republicà.
Stalin pretén acostar-se a les democràcies i convèncer-los que l'enemic és el feixisme.
L'objectiu és mantenir a la República fins que a Europa esclati la guerra contra el feixisme.
Les conseqüències de la Conferència de Munic
Hitler continua la seva política expansionista, s'annexiona Àustria i reclama territoris txecs, els Sudets.
La tensió és màxima i sembla que esclatarà la guerra a Europa.
Es reuneixen a Munic a l'Octubre de 1938 Gran Bretanya, França, Alemanya i Itàlia.
En aquesta reuníó Gran Bretanya i França accepten lliurar a Hitler Txecoslovàquia i la Pau sembla garantida.
Les cessions britàniques en la seva política de apaivagament fan inútil la resistència de la República i l'estratègia soviètica.
Gran Bretanya segueix pensant que el perill és Stalin i no Hitler.
Al Gener de 1939 Gran Bretanya reconeix el govern de Franco. Per a la República ja no hi ha esperança.
La Uníó Soviètica abandona a la República i busca un acord amb Alemanya, que es traduirà en el Pacte de No-agressió.
El Cop d'Estat de Casado acaba amb el govern de resistència de Negrín i posa fi a la guerra.
Introducció
La Guerra Civil
Espanyola queda molt condicionada pel context de tensions internacionals dels anys 30:
El Crac del
29 i la Gran Depressió: aguditza les tensions socials i mobilitza les organitzacions obreres.
L'expansionisme nazi-feixista: Hitler i Mussolinies llancen a una política expansionista i agressiva: denúncia del Tractat de Versalles, remilitarización Alemanya, conquesta italiana d'Abissínia.
El canvi en la política soviètica: Stalin proposa l'aliança de l'esquerra burgesa i el moviment obrer en un Front Popular antifeixista
La política exterior britànica: el apaivagamentdels feixismes
Gran Bretanya davant l'agitació social i la por a la revolució, prefereix evitar l'enfrontament amb el feixisme i inicia la trucada política de apaivagament:
Fer concessions a l'expansionisme nazi pensant que el feixisme pot ser un aliat en la lluita contra la revolució social.
Uníó soviètica i l'Alemanya nazi s'enfrontaran en una guerra que solucionarà les tensions internacionals amb la seva destrucció mútua.
La comunitat internacional davant la Guerra d'Espanya:
Quan esclata la guerra a Espanya els britànics volen evitar que sigui causa d'un conflicte internacional i proposen l'aïllament d'Espanya:
Comitè de No Intervenció: ho formen les principals potències europees i el seu objectiu és evitar la internacionalització de la guerra.
Es declara l'embargament d'armament als dos bàndols i es tanquen les fronteres.
A la pràctica serà un organisme inútil lloc que tant Alemanya i Itàlia pel costat franquista com la Uníó Soviètica per la República, prestaran ajuda continuada.
L'ajuda feixista serà determinant per a la victòria dels revoltats.
Les intervencions internacionals a la Guerra Civil:
Alemanya i Itàlia recolzaran des del primer moment als militars revoltats.
Faciliten el pas a la Península l'Exèrcit d'Àfrica i durant tota la guerra prestaran una ajuda militar i econòmica que serà decisiva per a la victòria de les tropes franquistes.
Moviment obrer internacional: el moviment obrer internacional identifica la guerra espanyola amb un conflicte entre feixisme i llibertat.
Voluntaris de tot el món s'uneixen a les Brigades Internacionals, que eviten el control del Comitè de No Intervenció i seran decisives en la defensa de Madrid, perdent importància a les fases decisives de la guerra.
Després de la Batalla de l'Ebre, el govern de Negrín els evacua com un gest per afavorir la mediació internacional.
Uníó Soviètica: és l'únic país que presta ajuda militar a la República a canvi d'eliminar els elements revolucionaris i moderar el govern republicà.
Stalin pretén acostar-se a les democràcies i convèncer-los que l'enemic és el feixisme.
L'objectiu és mantenir a la República fins que a Europa esclati la guerra contra el feixisme.
Les conseqüències de la Conferència de Munic
Hitler continua la seva política expansionista, s'annexiona Àustria i reclama territoris txecs, els Sudets.
La tensió és màxima i sembla que esclatarà la guerra a Europa.
Es reuneixen a Munic a l'Octubre de 1938 Gran Bretanya, França, Alemanya i Itàlia.
En aquesta reuníó Gran Bretanya i França accepten lliurar a Hitler Txecoslovàquia i la Pau sembla garantida.
Les cessions britàniques en la seva política de apaivagament fan inútil la resistència de la República i l'estratègia soviètica.
Gran Bretanya segueix pensant que el perill és Stalin i no Hitler.
Al Gener de 1939 Gran Bretanya reconeix el govern de Franco. Per a la República ja no hi ha esperança.
La Uníó Soviètica abandona a la República i busca un acord amb Alemanya, que es traduirà en el Pacte de No-agressió.
El Cop d'Estat de Casado acaba amb el govern de resistència de Negrín i posa fi a la guerra.