Geografia urbana i organització territorial: conceptes clau
Resumen
Aquest document recull els conceptes bàsics de la geografia urbana, com conurbació, àrea metropolitana, megalòpolis, eixample, ciutadelles o barris jardí. També explica l'organització politicoadministrativa del territori, des del municipi fins a les comunitats autònomes, i els fons europeus que intenten reduir els desequilibris territorials.
Puntos clave
- La conurbació és una aglomeració continuada formada pel creixement de dues o més ciutats que no perden la seva independència.
- L'àrea metropolitana està formada per una ciutat principal i els municipis del seu voltant, que mantenen relacions socioeconòmiques amb ella.
- La megalòpolis és una aglomeració d'extensió supraregional, discontínua però sense fractures importants.
- El municipi és l'entitat territorial bàsica, governada per l'ajuntament, format pel batlle i els regidors.
- La província és una agrupació de municipis governada per la diputació, integrada per un president i diputats.
- El FEDER finança inversions per reduir els desequilibris territorials, el FSE desenvolupa els recursos humans i el Fons de Cohesió finança medi ambient i xarxes de transport en països amb un PIB per càpita inferior al 90% de la mitjana comunitària.
Conceptes Fonamentals de Geografia Urbana
- Conurbació: aglomeració urbana continuada que s'ha creat amb el creixement paral·lel de dues o més ciutats fins a unir-se, i sense que perdin la seva independència.
- Rururbanització: espai de transició entre el camp i la ciutat on s'hi mesclen els conreus i les formes de vida rurals i urbanes.
- Polígon de serveis: són zones a la perifèria on trobem parcs empresarials i tecnològics o polígons de naus adossades per a empreses amb menys recursos; van sorgir els anys 50-60.
- Trama urbana: és la disposició dels edificis. Pot ser tancada, si els edificis es troben aferrats durant una gran extensió, i oberta, si entre els edificis hi ha amplis espais.
- Centre històric: és la part de la ciutat urbanitzada des dels seus inicis; ara ocupa una petita part, però té un gran valor històric perquè conté els edificis més antics.
- Àrea urbana: ciutat envoltada d'una extensa perifèria edificada, dependent econòmicament de la ciutat central.
- Barraquisme: barris marginals que sorgeixen sobre sòl il·legal, rústic o verd, i sense organització urbanística.
- Àrea metropolitana: és una aglomeració urbana formada per una ciutat principal que té diferents municipis al voltant, els quals mantenen relacions socioeconòmiques amb aquesta.
- Megalòpolis: és una aglomeració urbana d'extensió supraregional que forma una àrea urbana discontínua, però sense fractures importants.
- Metròpolis: són àrees metropolitanes que es troben al cim de la jerarquia del sistema urbà: poden ser nacionals, regionals o subregionals, segons la seva població o la seva influència.
- Eixample: va ser un espai creat pels burgesos per així aconseguir les seves idees d'ordre, benefici econòmic i higiene, i que ara s'han convertit en zones d'activitat terciària i de referent a les ciutats.
- Ciutadelles: són habitatges a l'interior del pati d'una casa burgesa o a prop de les instal·lacions industrials, ocultes darrere d'una tàpia per a escapar del control municipal.
- Barris jardí: es van crear a la darreria del segle XIX i principis del segle XX. Provenen d'idees naturalistes que defensaven l'acostament a la natura i idees higienistes que defensaven l'aire lliure per millorar la salut.
Organització Politicoadministrativa i Territorial
- Organització politicoadministrativa: és la divisió en circumscripcions sobre les quals governen i exerceixen la seva autoritat els poders públics.
- Municipi: és l'entitat territorial bàsica; la seva funció és donar serveis als veïns i el poder correspon a l'ajuntament, integrat pel batlle i els regidors.
- Província: és una entitat territorial local formada per una agrupació de municipis; el poder correspon a la diputació, integrada per un president i diputats.
- Comunitat Autònoma: és una entitat territorial formada per un conjunt de províncies (o també poden ser uniprovincials) que tenen autonomia legislativa i capacitat d'autogovern sobre algunes qüestions.
- Comarca: entitat territorial que agrupa uns quants municipis.
- Mancomunitat: entitat territorial formada per la lliure associació de municipis en els quals aquests deleguen part de les seves funcions a fi de gestionar serveis d'interès comú.
- Consell Insular: òrgans de govern i administració locals amb competències d'àmbit insular.
- Desequilibris: són els desequilibris econòmics, demogràfics i socials que hi ha entre les diferents comunitats.
- Estat d'Autonomies: atorga a les comunitats autònomes competències sobre ordenació del territori, urbanisme i habitatge.
- FEDER: finança inversions destinades a reduir els desequilibris territorials.
- FSE: finança actuacions destinades a desenvolupar els recursos humans.
- Fons de Cohesió: finança exclusivament inversions públiques en medi ambient i en xarxes transeuropees de transport en els països amb un PIB per càpita inferior al 90% de la mitjana comunitària.
Descargar
PDF Word HTMLPreguntas frecuentes
Què és una conurbació?
És una aglomeració urbana continuada que es crea quan dues o més ciutats creixen en paral·lel fins a unir-se, sense perdre la seva independència.
Quina diferència hi ha entre una àrea urbana i una àrea metropolitana?
L'àrea urbana és una ciutat envoltada d'una perifèria edificada que depèn econòmicament de la ciutat central. L'àrea metropolitana és una aglomeració formada per una ciutat principal i diversos municipis al voltant que mantenen relacions socioeconòmiques amb ella.
Quina funció tenen els barris jardí?
Es van crear a la darreria del segle XIX i principis del segle XX, amb idees naturalistes que defensaven l'acostament a la natura i idees higienistes que defensaven l'aire lliure per millorar la salut.
Ponte a prueba
Tarjetas de repaso
Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.
Test
Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.