Geografia Urbana i Organització Territorial: Conceptes Clau

Conceptes Fonamentals de Geografia Urbana

• Conurbació: aglomeració urbana continuada que s'ha creat amb el creixement paral·lel de dues o més ciutats fins a unir-se, i sense que perdin la seva independència.
• Rururbanització: espai de transició entre el camp i la ciutat on s'hi mesclen els conreus i les formes de vida rurals i urbanes.
• Polígon de serveis: són zones a la perifèria on trobem parcs empresarials i tecnològics o polígons de naus adossades per a empreses amb menys recursos; van sorgir els anys 50-60.
• Trama urbana: és la disposició dels edificis. Pot ser tancada, si els edificis es troben aferrats durant una gran extensió, i oberta, si entre els edificis hi ha amplis espais.
• Centre històric: és la part de la ciutat urbanitzada des dels seus inicis; ara ocupa una petita part, però té un gran valor històric perquè conté els edificis més antics.
• Àrea urbana: ciutat envoltada d'una extensa perifèria edificada, dependent econòmicament de la ciutat central.
• Barraquisme: barris marginals que sorgeixen sobre sòl il·legal, rústic o verd, i sense organització urbanística.
• Àrea metropolitana: és una aglomeració urbana formada per una ciutat principal que té diferents municipis al voltant, els quals mantenen relacions socioeconòmiques amb aquesta.
• Megalòpolis: és una aglomeració urbana d'extensió supraregional que forma una àrea urbana discontínua, però sense fractures importants.
• Metròpolis: són àrees metropolitanes que es troben al cim de la jerarquia del sistema urbà: poden ser nacionals, regionals o subregionals, segons la seva població o la seva influència.
• Eixample: va ser un espai creat pels burgesos per així aconseguir les seves idees d'ordre, benefici econòmic i higiene, i que ara s'han convertit en zones d'activitat terciària i de referent a les ciutats.
• Ciutadelles: són habitatges a l'interior del pati d'una casa burgesa o a prop de les instal·lacions industrials, ocultes darrere d'una tàpia per a escapar del control municipal.
• Barris jardí: es van crear a la darreria del segle XIX i principis del segle XX. Provenen d'idees naturalistes que defensaven l'acostament a la natura i idees higienistes que defensaven l'aire lliure per millorar la salut.

Organització Politicoadministrativa i Territorial

• Organització politicoadministrativa: és la divisió en circumscripcions sobre les quals governen i exerceixen la seva autoritat els poders públics.
• Municipi: és l'entitat territorial bàsica; la seva funció és donar serveis als veïns i el poder correspon a l'ajuntament, integrat pel batlle i els regidors.
• Província: és una entitat territorial local formada per una agrupació de municipis; el poder correspon a la diputació, integrada per un president i diputats.
• Comunitat Autònoma: és una entitat territorial formada per un conjunt de províncies (o també poden ser uniprovincials) que tenen autonomia legislativa i capacitat d'autogovern sobre algunes qüestions.
• Comarca: entitat territorial que agrupa uns quants municipis.
• Mancomunitat: entitat territorial formada per la lliure associació de municipis en els quals aquests deleguen part de les seves funcions a fi de gestionar serveis d'interès comú.
• Consell Insular: òrgans de govern i administració locals amb competències d'àmbit insular.
• Desequilibris: són els desequilibris econòmics, demogràfics i socials que hi ha entre les diferents comunitats.
• Estat d'Autonomies: atorga a les comunitats autònomes competències sobre ordenació del territori, urbanisme i habitatge.
• FEDER: finança inversions destinades a reduir els desequilibris territorials.
• FSE: finança actuacions destinades a desenvolupar els recursos humans.
• Fons de Cohesió: finança exclusivament inversions públiques en medi ambient i en xarxes transeuropees de transport en els països amb un PIB per càpita inferior al 90% de la mitjana comunitària.