Poesia de Vicent Andrés Estellés i Salvador Espriu
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 1,99 KB
Poesia de Vicent Andrés Estellés
Estellés es va dedicar al periodisme i es conegué amb l'obra Ciutat a cau d'orella (1953), però sobretot fou a partir dels anys 70.
El 1971 publicà Llibre de Meravelles on conta les misèries del poble i La clau que obri tots els panys i Recomane tenebres (1972). Es va reincorporar a l'escena literària de represa cultural del País Valencià.
La seua poesia esquiva el joc verbal i el lirisme hermètic i es tracta d'una crònica de la realitat.
Les seues aportacions són:
- Una elaboració estilística i retòrica visible en l'adjectivació, en les imatges metafòriques i en la utilització de fórmules clàssiques.
- La descripció de la crua realitat quotidiana: l'amor, la mort, el sexe, la por, la ciutat, el camp i la dona.
- Un estil expressiu on predomina la llengua col·loquial.
- L'ús de referents de la tradició literària clàssica, de vegades, amb una intenció irònica.
Poesia de Salvador Espriu
L'obra d'Espriu barreja un intel·lectualisme extrem i un descriptivisme mordaç, té riquesa idiomàtica, complexitat temàtica i de fonts i una representativitat històrica. Hi contribueix la creació de diversos mites i considera la seua obra com una meditació constant i obsessiva de la mort perquè és la realitat última de l'existència humana.
Després de la guerra, el primer llibre publicat fou Cementiri de Sinera (1946) i el següent llibre fou Les cançons d'Ariadna (1949) al qual van seguir Les hores i Mrs Death de 1952, El caminant i el mur (1954) i Final del laberint (1955). En totes les obres el poeta insisteix en l'angoixa i la solitud que envolten l'home i s'hi expressen les tensions del poeta amb el seu poble.
La pell de brau (1960) marcà la màxima projecció d'Espriu. El poeta, convertit en oracle denúncia les injustícies que van seguir la Guerra Civil.