La poesia trobadoresca: gèneres i característiques
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,56 KB
La poesia trobadoresca: context i origen
La poesia trobadoresca és un gènere literari que comprenia totes les composicions poètiques dels trobadors de la baixa edat mitjana (essencialment entre els segles XII i XIII) que es conreà sobretot als territoris occitans i catalans. L'èxit d'aquesta també influencià algunes regions veïnes, propagant-se fins a la península Itàlica i a Galícia. És poesia culta composta en una llengua romànica, que reflectia els ideals de la societat feudal: guerra, honor i amor. Era poesia escoltada i recitada per trobadors i joglars en realització trobadoresca.
Principals gèneres de la lírica trobadoresca
La Cançó
És el gènere principal i de més prestigi de la lírica trobadoresca. Es tracta del gènere amorós i occità per excel·lència. Manifesta els sentiments amorosos del trobador cap a la dama. El tema solia ser l'amor cortès. La cançó exigia una gran dignitat de llenguatge i una melodia original. A la tornada final figurava el senhal, pseudònim poètic de la persona a qui s'adreçava la peça.
El Sirventès
De temàtica de denúncia, expressa sentiments de rebuig i odi a l'enemic del trobador, així com conflictes polítics, bèl·lics o morals, entre altres.
El Planh (plany)
Lament fúnebre per la mort d'una persona, que solia ser un senyor feudal —el destinatari— que en vida havia protegit el trobador.
L'Alba
Tristesa pel comiat dels enamorats a l'alba després d'haver passat la nit plegats. Aquesta situació s'ha d'entendre dins del concepte de l'amor cortès. Així doncs, la dama és casada i la separació es produeix per la por de ser sorpresos pel marit. Per evitar la sorpresa durant la nit, els enamorats tenen una persona, normalment un amic de l'enamorat, que fa l'ofici de vigilant (gaita). La diferència amb la cançó és que l'alba presenta a l'amant i a la dama en la realització carnal de l'amor, sense que ell hagi de fer el paper de suplicant ni ella el de desdenyosa. Existeix un altre tipus d'alba en què el poeta expressa el seu anhel que arribi aviat el dia. Aquesta modalitat està relacionada amb l'alba religiosa on el fet amorós té un contingut sacre, i on l'alba simbolitza la glòria del cel, la gràcia o, fins i tot, la Verge Maria, i la nit, el pecat.
La Pastorel·la
Conversa amorosa d'un trobador i una pastora ambientada al món rural. El trobador normalment sol ser rebutjat. Aquest gènere va esdevenir tradicional i va arribar per transmissió oral fins al segle XVIII.
La Balada
Composició per a cor i solista (on el cor canta el refrany). És apta per ser ballada.
La Dansa
Té característiques religioses, solen estar dedicades a la Mare de Déu i tenir un refrany i tres cobles.
La Cançó de croada
També anomenada viadeira o cant de camí, aquestes composicions inciten l'honor i el coratge als joves cavallers per anar a lluitar.
La Tençó
Discussió o debat entre trobadors en què critiquen diferents maneres de trobar. Si arribava a passar realment, es convertia en un encreuament de poemes entre els trobadors implicats i aleshores rebia el nom de joc partit.
L'Ensenhament
Composició a través de la qual el trobador ensenya al joglar com ha de trobar a través dels seus versos.
El Maldit
Poesia d'odi del trobador vers la dama.