La poesia trobadoresca i les cròniques medievals
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,52 KB
La poesia trobadoresca
La poesia trobadoresca va néixer a les corts d'Occitània al segle XII. Va ser una poesia expressada en llengua romànica, de temàtica profana. Aquesta manifestació literària es va estendre per Catalunya i al nord d'Itàlia. Hi van haver trobadors que escrivien en llatí i trobadors que escrivien poesies en occità. Les composicions difoses estaven acompanyades per instruments musicals.
Característiques dels trobadors
Molt lligada a la societat que la va crear. Reflectia lluites, religiositat i els seus ideals.
- Poesia culta: poesia artística, textos molt elaborats.
- Poesia lírica: expressió de sentiments.
- Poesia en llengua occitana: llengua literària pels trobadors catalans i pels trobadors del nord d'Itàlia.
Les cròniques
Les cròniques són narracions, a mig camí entre la ficció literària i la historiografia, de fets històrics esdevinguts en un període determinant. Les primeres redactades daten del segle XIII i XIV. Les quatre grans cròniques són: Llibre dels fets de Jaume I (1244-1276), Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot (1283-1288), La crònica Ramon Muntaner (1325-1328), La crònica Pere el Cerimoniós (1336-1385).
Jaume I
Jaume I va dictar la crònica personalment. Està estructurada en quatre parts i narra els esdeveniments més importants del seu regnat, com les conquestes de Mallorca i València. El rei és descrit com un heroi dins d'un ambient bèl·lic i manifesta l'amor que sent pels territoris heretats i pels conquerits.
Llibre de rei Pere
Se centra en el regnat de Pere II el Gran i està dividit en tres parts. Els fets importants són les accions dels almogàvers, la conquesta de Sicília i la lluita contra els francesos. Desclot utilitza cançons de gesta. La llengua és menys àgil i més semblant al model de la Cancelleria Reial.
La crònica de Ramon Muntaner
És la més extensa i té forma de llibre de memòries de Ramon Muntaner. Narra des de l'engendrament de Jaume I fins a la coronació d'Alfons III. Muntaner és un patriota apassionat i defensor de la llengua catalana.
La crònica de Pere III el Cerimoniós
El rei supervisà i dirigí la redacció de la crònica, que està concebuda com un llibre de memòries. És l'única crònica que no utilitza llegendes ni cançons de gesta prosificades. Té un estil més eixut i monòton, excepte en alguns episodis de caire personal.
Gèneres trobadorescos
La cançó: les seves estrofes expressen el procés d'enamorament i fidelitat del trobador cap a la dama.
La dansa: gènere de temàtica amorosa per a ser ballat, amb un refrany breu que s'anava repetint i cantat pel cor.
L'alba: gènere que expressava amb tristesa el comiat dels enamorats després d'haver passat la nit junts.
Pastorel·la: diàleg amorós entre un cavaller i una pastora, ambientat generalment en el món rural.
Sirventes: poema de tema moral o polític que el trobador utilitzava per polemitzar amb un altre personatge.
Plany: elogi fúnebre en record del senyor.
Tenço: debat literari entre trobadors.
Els trobadors catalans
Guillem de Berguedà (1138-1192) va compondre cançons de temàtica amorosa i sirventesos.
Cerverí de Girona va compondre cançons amoroses, pastorel·les, etc.
Guillem de Cabestany: les seves cançons amoroses en estil senzill i per la llegenda del cor menjat.