La Poesia Trobadoresca i Ausiàs March: Una Anàlisi Literària

La Poesia a l'Edat Mitjana

La Doctrina Doctrinal

Durant l'edat mitjana, l'Església es dedica intensament a la feina d'educar tots els sectors socials i, sobretot, s'aplica amb molt d'interès als més poderosos per cristianitzar la classe dominant de l'organització feudal. La intenció doctrinal es manifesta en la predicació dels clergues davant d'un auditori que escolta. L'espectacle teatral també es converteix en un bon recurs per captar l'atenció dels creients: primer a partir de les cerimònies religioses en llatí; més tard amb representacions dramàtiques complexes, caracteritzades per l'ús de la llengua catalana i per una escenografia molt elaborada. La literatura doctrinal en general expressa, amb els recursos que calgui, les idees cristianes i la seva defensa.

Poesia Trobadoresca: Poesia Provençal

La poesia trobadoresca va ser fomentada i acollida en les petites i grans corts feudals dels segles XII i XIII. És una poesia elaborada en occità o provençal, llengua entesa com a eina expressiva utilitzada per a la creació poètica. No deixa de ser una llengua artificiosa, formada a partir de l'occità. La literatura catalana quedarà marcada per aquesta influència fins al punt que la lírica, des del segle XII fins a inicis del XV, s'expressa en occità. Així, durant el segle XII la prosa es desenvolupa de manera important en llengua catalana gràcies a Ramon Llull; la poesia trobadoresca en occità enlluernarà moltes literatures, i en podem localitzar els efectes en la trajectòria de la lírica europea medieval i de temps posteriors.

Poesia de l'Amor Cortés

A través de la poesia trobadoresca s'expressa un codi amorós que els poetes desenvoluparan en les seves composicions poètiques i que rebrà el nom de fin'amor o més tard amor cortès: en definitiva, una nova concepció de l'experiència amorosa i, alhora, una forma de civilitzar les actituds dels individus en el marc cortesà, de practicar el que s'anomena cortesia. En general, l'amor cortès i la poesia que la il·lustra són un reflex de la societat feudal.

Els Trobadors i les Cròniques Catalanes

Poesia dels Trobadors

El trobador és el poeta de l'amor cortès, encara que aquest terme de poeta servia per designar el creador de la poesia en llatí. El trobador elabora les paraules i la melodia de l'obra pràctica. És una poesia de caràcter aristocràtic, propera sempre al món de les corts feudals, però que té una gran incidència social; de cort en cort els joglars interpreten les composicions trobadoresques. Fins aleshores, el monopoli i la superioritat culturals havien estat dels sectors eclesiàstics, que s'expressaven en llatí. Ara comença a fer camí un nou sistema de valors, laic i en llengua vulgar. És un canvi important i de grans conseqüències de cara al futur.

Les 4 Grans Cròniques Catalanes

Són la de Jaume I, la de Bernat Desclot, la de Ramon Muntaner i la de Pere el Cerimoniós. Redactades totes entre finals del s. XIII i XIV, no són només magnífics documents que ens informen sobre els regnats d'una sèrie de reis catalans de l'edat mitjana, sinó també mostres excel·lents de les possibilitats literàries i lingüístiques de la prosa en la llengua catalana, després de la gran aportació de Ramon Llull.

• Cròniques dels reis: del rei Jaume I el Conqueridor (s. XIII) o Llibre dels fets i la del rei Pere el Cerimoniós (entre 1383 i 1387).
• Cròniques de Bernat Desclot i Ramon Muntaner: En el terreny més estrictament literari, cal subratllar la importància de les cròniques de Bernat Desclot (entre 1283 i 1288) i la de Ramon Muntaner (iniciada el 15 de maig de 1325).

Formes Poètiques Trobadoresques

Aquesta poesia té una gran elaboració formal. Aquest treball, que exigeix el domini de l'art de compondre versos, aconseguirà un alt nivell en el gènere poètic de la cançó, que ha estat considerada el vehicle més important de la poesia amorosa trobadoresca. En el context amorós cal esmentar també els gèneres de l'alba (expressió de la tristesa dels amants en el moment de separar-se en començar el dia, després d'haver passat la nit junts) i de la pastorel·la, la trobada i el diàleg, enmig del camp, d'una pastora i un cavaller que vol seduir-la.

Ausiàs March: Vida i Obra

Ausiàs March (València 1400-1459) era de família d'antics ciutadans vinculada al servei de la corona i que va ascendir a la noblesa el 1360. Jaume March, el seu avi, va influenciar molt la poesia del seu nebot, i això es veu en els seus tres poemes al·legòrics de tema amorós, i en una breu producció lírica. El pare d'Ausiàs March, Pere March, va ser l'autor de tres composicions en noves rimades i de diverses poesies líriques, amb un caràcter moral i sentenciós. Va ser influït pel seu pare, a mesura que s'anava fent gran anava canviant d'estil. No se sap res cert dels inicis de l'autor, però a part de la formació militar i religiosa habituals en un futur cavaller, devia haver adquirit alguns coneixements de gramàtica, d'història i filosofia natural i moral. Entre el 1420 i 1421 va participar al servei d'Alfons el Magnànim. Aquesta vinculació va oferir a Ausiàs l'ocasió de coincidir amb alguns dels poetes més brillants del seu temps: Jordi de Sant Jordi, Andreu Febrer o Lluís de Vilarrasa. Per ara ja devia haver iniciat la seva activitat literària. La seva primera composició que es pot datar és el poema 13, que fa referència a un fet històric esdevingut entre 1426 i 1427.

Després d'abandonar l'activitat militar es va reduir als afers propis d'un senyor feudal. Un dels primers a imitar la poesia marquiana va ser, potser, Lluís de Vilarrasa. I molt provablement abans, els versos de March van ser citats sovint en la correspondència literària entre Pedro de Urrea i el poeta català Pere Torroella (un dels imitadors més destacats de March). Ausiàs March havia esdevingut un model literari i una autoritat en matèria d'amor, el poeta que millor havia expressat la sentimentalitat extremada característica de la literatura del s. XV. Cap dels seus imitadors no va assolir mai el seu nivell moral, però sí l'expressiu. Al s. XVI, la seva obra va accedir cinc vegades a la impremta i se'n van fer diverses traduccions. Cada vegada més distanciada de la realitat cultural de la literatura catalana, la seva poesia serviria per fecundar la poesia castellana del Renaixement. L'obra d'Ausiàs March ha arribat als nostres dies a través de tretze cançoners manuscrits dels segles XV i XVI i de cinc edicions impreses entre els anys 1539 i 1560: 128 poemes atribuïts en els que predominen les cançons amoroses de cinc o set estrofes de vuit versos seguides d'una tornada, encara que s'hi troben de més breus.