La Poesia Trobadoresca: Amor, Guerra i Societat Feudal

La Poesia Trobadoresca: Una Mirada al Món Feudal

La poesia trobadoresca va florir durant els segles XII i XIII a les corts aristocràtiques d'Occitània. Es tractava de la primera mostra de poesia culta en llengua romànica i de temàtica profana: parlava de l'amor, la guerra, i les tristeses de les persones d'aquella època.

L'Amor i la Guerra en el Context Feudal

L'amor, i sobretot el terreny amorós, reflecteixen les relacions de vassallatge pròpies del feudalisme.

L'Amor Cortès

L'amor cortès és el terme amb què es designa la ideologia amorosa característica de la poesia trobadoresca.

Vassallatge Feudal

• Senyor: El senyor feudal té una situació social clarament superior a la del vassall que li ret homenatge.
• Vassall: Jura fidelitat al seu senyor, a qui defensarà amb les armes si cal, i depèn totalment dels seus favors.

Amor Cortès

• Senyor: La dama, midons, és un ésser excel·lent, una dona casada.
• Vassall: El trobador adopta una actitud suplicant envers la dama, a qui honora per mitjà de la poesia.

Altres Figures

• Gilos: S'anomena així el marit de la dama quan no accepta la cortesia entre la seva esposa i el trobador.
• Lausengier: Són els aduladors o espies, enemics del poeta, que s'interposen fent saber al marit l'existència del joc galant.

Els Protagonistes: Trobador i Joglar

• Trobador: Autor de poemes musicals en llengua occitana. Podia ser de classe alta o baixa, i esdevenia professional, vivint d'aquesta art.
• Joglar: Recitava en públic els poemes compostos pels trobadors. Era de classe baixa. També ballaven. Els especialistes en recitació eren els joglars lírics; els joglars èpics recitaven els cantars de gesta.

Característiques de la Lírica Trobadoresca

La lírica trobadoresca estava subjectada a unes normes rigoroses que es manifestaven especialment en la forma. Això ajudava a la memorització dels poemes que s'havien de transmetre oralment.

Gèneres Poètics

• Cançó: Gènere poètic subtil, connotat, que seguia les pautes de l'amor cortès. Requerix melodia pròpia i era adient per als sentiments dels trobadors.
• Pastorel·la: Presenta un diàleg entre un cavaller i una pastora, a qui intenta enamorar.
• Alba: Canta l'arribada del dia i la tristesa dels enamorats que, després de passar la nit junts, s'han de separar perquè no els descobreixin.

Poesia Bèl·lica i Sirventès

L'altre eix temàtic està representat pel sirventès, un gènere poètic que difon fets:

• Moralitzadors: Es critiquen els mals costums i es donen consells.
• Personalitzats: Adreçats a una persona, odiada o estimada pel trobador o pel senyor.
• Literaris: Reflexions sobre aspectes poètics.
• Sociopolítics: Defenses o atacs d'un país o d'un senyor.

Lírica Popular vs. Lírica Culta

• Lírica Popular: Es transmetia exclusivament per via oral, conreada per les classes més senzilles, i sol ser en llengua catalana.
• Lírica Culta: Seguia el model trobadoresc originari d'Occitània, el qual reflectia la mentalitat feudal per mitjà de dos temes cabdals.