Poesia satírica valenciana

ESPLENDOR DE LA POESIA AL Segle XV

El Segle XV és l'anomenat segle d'or de la nostra literatura. El centre cultural de la Corno d'Aragó va ser la ciutat de àlència, que va desplaçar Barcelona. Tipus de manifestacions:
*Poesia culta (Ausiàs Març i Joan Roís de Corella)
*Poesia de caràcter satíric (Jaume Roig: vena satírica que criticava els costums de l'època.

POETES CULTES DEL Segle XV

*

Ausiàs Març

Va néixer a València en el si d'una família de poetes i cavallers.Prengué part en l'expedició d'Alfons el Magnànim(rei)S'en conserven cent vint-i-vuit poesies: 'Cants d'amor', 'Cants de mort', 'Cants morals' i el 'Cant espiritual'.

Sa seva poesia

Deixant la tradició poètica dels trobadors(amor cortés: fidelitat a cambi de protecció)va fer de la poesia un instrument de confessió.És una reflexió sobre la dualitat de l'ésser humà:el cos i l'esperit.La lluita interior que ha de mantenir a l'hora de decidir-se per l'amor carnal o l'amor espiritual.Expressa un llenguatge mancat d'ornamentació i de dolcesa.La poesia és plena d'erudició i fa moltes referències als autors clàssics,als trobadors i al poetes italians.
*

Joan Roís de Corella

:va obtenir el títol de mestre en teologia i va ser molt famós com a predicador.És més conegut per les seves ovres profanes en poesia i en prosa.

Sa seva poesia

Corella representa l'encarnació de la crisi de l'esperit cavalleresc.El seu estat clerical i el seu caràcter enamoradís marcaren el seu drama personal.L'estil presenta una sesibilitat i un to d'intimitat que substitueix les disquisicions filósòfiques i turmentades d'Ausiàs.La passió amorosa fou el centre de la seva poesia,mostra la seva fina sensibilitat,n'hi ha d'altres on llança el seu odi contra la dona que l'ha enganyat.

Sa seva prosa

L'obra que Roís de Corella va escriure en prosa du el títol 'Tragèdia de Caldesa',el nom de la dama que li va fer néixer una gran passió amorosa.

L'ESCOLA SATÍRICA VALENCIANA

La poesía satírica que ja s'havia començat a conrear al Segle XIV,va assolir resplendor al Segle XV entre els cercles dels intel-lectuals burgesos de València:Escola Satírica Valenciana.
Jaume Roig:la llengua popular que utilitzen a les seves obres contrasta amb la llengua de Roís de Corella. Va ser el predecessor d'aquest corrent satíric de la literatura valenciana.Metge famós,la seva única obra, 'lEspill' o 'Llibre de les dones'(1456,no reflecteix la seva veritable persinalitat.L'Espill está escrit en tetrasíl-labs(sezte mil).

Bilingüisme social por desembocar en un conflicte lingüistic on és la situació de rivalitat que té lloc entre dues comunitats lingüístiques en un mateix territori per imposar la llengua pròpia en tots els àmbits.Hi ha que diferenciar entre dos bilingüismes:

Individual-

una persona té un coneixement de dues llengües o més i social convivència de dues llengües en un mateix territori.També hi ha dos coneixedors:

Receptiu-entén una llengua determinada,però no la fa servir per expressar-se(castellanoparlants) i el productiu-

és qui entén i parla fluidament una llengua(catalanoparlants). Aquests dos ussen el bilinguïsme unidireccional que es aquell en que només es pot practicar pels parlants per un de les comunitats lingüístiques que conviuen.Això fa que aquests parlants siguin bilingües i que els parlants d'una altra llengua es mantenguin unilinguen, on aquests parlants unilingües defensen el bilingüisme però no el practiquen.Els prejudicis lingüístics on són opinions que circulen al volant de les llengües foramentades sobre la ignorància o la valentía o la mal volença.L'autoodi és l'actitud de desconfiança cap a la llengua pròpia perque es creu que no es útil i s'abandona. La mitificació de Bilingüisme és la creença en la convivència compatible de dues llengües.Tan mateix una llengua acaba imposant-se a l'altra,perqué els seus parlants defensen al Bilingüisme però no el practiquen. El conflicte lingüístic por porta a la Substitució Lingüística es treballa per la normalització de la llengua catalana, ja que les llengües sense un estat que les defensi i faci que la llengua esdevengui necessària tenen moltes més dificultats per poder sobreviure. I a part el conflicte Lingüístic se supera amb la Normalització Lingüística.

NORMATIVITZACIÓ;

La revista L'Avenç (1889) Pompeu Fabra indicó una campanya per fixar un model de llengua basat en l'aproximació entre el llenguatge escrit i el parlat.Alcover va propoguer una campanya per confeccionar un diccionari que recollís tot el lèxoc i va proposà també la celebració d'un congrés internacional de la llengua catalana, que se celebrà el 1906. En 1907¡ va crear l'Institut d'Estudis Catalans que en formaven part Alcover i Fabra.La secció Flolìgica va elaborar normes ortogràfiques que van ser publicadas el 1913 que va ser el DICCIONARI OROGRÀFIC(1917)LA GRAMÀTICA CATALANA(1918) I EL DICCIONARI GENERAL DE LA LLENGUA CATALANA(1932)
Un fet decisiu va ser l'adhesió dels escriptors mallorquins i valencians a les normes dw Frances de B. Moll.