Poesia postsimbolista i Rosselló Pòrcel: característiques i obra
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,56 KB
Poesia postsimbolista
És un derivat directe del simbolisme. És com un simbolisme però radicalitzant-ne els plantejaments:
- Practiquen l'anomenada «poesia pura», una poesia absolutament independent de la realitat quotidiana, vàlida per ella mateixa sense necessitat de recórrer al seu significat; racionalment i estèticament completa.
- És una poesia hermètica, exigent i sofisticada. Del seu desxiframent el lector n'extreu un plaer intel·lectual suplementari.
- El llenguatge és sotmès a un exigent procés d'elaboració intel·lectual i estilística, estètica, per tal d'arribar al valor absolut de la paraula poètica. La recerca constant de la musicalitat esdevé una obsessió per a aquests autors.
- Imatge del poeta: aïllat de la resta dels homes, tancat en la seva torre d'ivori.
- Rebuig de la realitat quotidiana.
Autors
Carles Riba, Joaquim Folguera, Marià Manent, Tomàs Garcés, Joan Sebastià Pons i Clementina Arderiu. Mai, dins el panorama literari català, no es tornarà a donar una generació de poetes com aquesta.
Rosselló Pòrcel
Va néixer a Ciutat de Mallorca l'any 1913. Va estudiar el batxillerat a l'Institut Ramon Llull, on fou deixeble de Gabriel Alomar, que influí en la seva vocació literària i l'animà a col·laborar a la premsa local. Més tard va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on va rebre el mestratge de Carles Riba.
Va ingressar a la Residència d'Estudiants, on conegué Salvador Espriu i es va fer càrrec de les edicions de la institució. Acabada la carrera, es va traslladar a Madrid per preparar la tesi doctoral sobre l'estil de Gracián. Esclatà la Guerra Civil mentre preparava oposicions per a adjunt de càtedra d'institut, i per això tornà a Barcelona.
A finals de desembre fou traslladat al sanatori del Brull, al Montseny, on morí el 1938 a causa d'una tuberculosi pulmonar.
Característiques
- Influència del surrealisme.
- Utilitza alguns trets de la poesia pura, derivada del simbolisme.
- Influència de la poesia castellana de la generació del 27, sobretot de Guillén.
- Especial interès per l'època barroca, tant pel barroc castellà com pel català.
- Neopopularisme.
Obra
- Nou poemes (1933)
- Quadern de sonets (1934)
- Imitació del foc (1938), dedicada a Salvador Espriu