Poesia postsimbolista

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,91 KB

 

INTR:


Les avantguardes són una sèrie de moviments artístics i literaris sorgits a Europa sobre el 1909 que intenten trencar amb la tradició. Apareix la poesia visual, recuperen formes del Barroc... Tot en funció de l’expressivitat i de la subjectivitat.

CORRENTS DE L’Avantguardisme Futurisme Pares


Maiakevski (rus) i Marinetti (italià à “A plena veu”)./ Principis:
Fora la tradició, les normes i les imitacions (és a dir, els clàssics), exaltació de la violència i la guerra, rebuig de l’harmonia i el simbolisme, no tractar molts temes ja exposats,... /El manifest tècnic de la literatura futurista: destruir la sintaxi, fer servir el verb infinitiu, abolir l’adjectiu i l’adverbi, la puntuació, i introduir el soroll (dinamisme dels objectes), el pes (vol dels objectes) i l’olor (escapament dels objectes).

Dadaisme Pare


Tristan Tzara /Principis:
Busca la bellesa efímera i promou l’espontaneïtat i l’atzar a l’hora d’expressar-se. Van idear la literatura automàtica (producció espontània i ràpida de mots).

Surrealisme Principis


Exploració dels somnis i del subconscient humà perquè és un món sense barreres. Pren com a base la Psicoanàlisi de Sigmund Freud. /Manifest surrealista:
Automatisme psíquic pur que expressa el funcionament del pensament. El Surrealisme està dictat per un pensament en absència de control exercit per la raó, lluny de la preocupació estètica o moral. Està estructurat com una enciclopèdia. /Autors extrangers:
André Breton, Guillaume Appollinaire (introdueix el cal·ligrama à ja existia però el porta a l’extrem), Vladimir Tatlin, René Magritte. Tots aquests serveixen de base pels autors catalans:

Autors catalans


Josep Vicent Foix.

- Joan Salvat Papasseit: artista autodidàctica que toca tots els temes avantguardes, tot i que principalment és futurista. Crea molts cal·ligrames, divises,...

Manifest groc


Redactat per Papasseit i altres escriptors.

Principis

Rebuig de la tradició, innovació, que no es mesurin els versos, “el demà és sempre més vell que el passat”, sinceritat...

“Cant espiritual”

Fragment “Tant se val” à reivindica la condició humana. Apareix la teoria de la paraula viva.

Fragment “Ja sé que sou, Senyor, però on sou...” à proclama panteista (Déu és en totes les coes). Afirmació de l’existència de Déu.

Fragment “I quan vinga aquella hora de temença...” à fins i tot davant la mort voldrà la seva condició humana.

Divises”

La gesta dels estels”

“Méster d’amor” à amant que actua com a mestre, ensenya a estimar.

“Óssa menor”

“L’irradiador del port i les gallines”

--“Nadal”

--“Res no és mesquí” à sensualitat i positivisme

--“Dona’m la mà” à sensualitat i tendresa (més íntim)

--“Tot l’enyor de demà” à És una reivindicació de la quotidianitat (l’enyora perquè està malalt). És formalment futurista (salts de falla...) però aquests elements futuristes passen desapercebuts i destaca com està compromès amb la vida. Poesia existencial (Hi seré, demà?)

--“Mi senyora la mort” à s’enfronta amb la mort perquè volia acabar amb el patiment.

--“Marxa nupcial”

Joan Brossa: mestre de la poesia visual (barreja d’arts plàstiques amb llenguatge). Busca l’expressivitat.

TÈCNIQUES


Collage: incorporació d’elements com si fossin enganxats al text (paraules en una altra llengua, emblemes, icones, dibuixos, diferents tipus d’empremta...). / Cal·ligrama: composició que expressa plàsticament el tema del poema per mitjà de l’escriptura o la cal·ligrafia. / Salt de falla: talls dels versos, els quals formen un esglaó. Tècnica cubista. / Paraules en llibertat: paraules col·locades de forma inusuals al text (inclinades, verticals...). Tècnica futurista. / Espais en blanc: buits entre paraules. Serveixen per introduir el silenci com a element lexical. Tècnica futurista.

MARAGALL


Teoria de la paraula viva: és la teoria poètica de Maragall que diu que el naixement de la poesia és l’observació de la realitat, i que la poesia és una activitat de l’esperit, l’ànima. La paraula ha de ser “viva”, espontània, i el poeta és un vident que ha de guiar a la resta d’homes.

JOSEP VICENT FOIX


Usa temes avantguardes (surrealista) però sota formes expressives clàssiques (metre que més usa: decasíl·lab clàssic català (llavors, hepta i octo) / estrofes que més usa: sonets i tercets). Gairebé sempre juga amb contrastos. Llenguatge impecable i elements honírics,... / “És quan dormo que hi veig clar” à heptasíl·labs i rima capcaudada.

SALVADOR ESPRIU


Era notari. Crea espais propis com Synera (Arenys al revés). Ens presenta la vida com un laberint complex. Mites clàssics mediterranis./ “Cançó del matí encalmat” à planteja un trajecte. /“Assaig de càntic en el temple” à Ressò litúrgic. Tema: fàstic que li provoca l’entorn en que es troba, la necessitat que té de fugir-ne i la impossibilitat de fer-ho (per manca de llibertat: diu que la gent li retrauria que Marxés, però que no ho fa per això, sinó perquè malgrat tot s’estima la seva terra).

PERE QUART


Poeta altament irònic. /“Corrandes d’exili” à retrat com si dos un auca. Diu adéu de la manera que sap a la seva terra.

VICENT ANDRÉS ETELLÉS “Els amants” à poema de la passió entre dues persones grans. Diu que no estimava com Petrarca, Riba o Becquér, sinó que ho feia amb més passió.

Entradas relacionadas: