Poesia de Postguerra a Finals dels 70: Tendències i Autors

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,33 KB

Tendències de la Poesia de Postguerra fins a Finals dels Anys 70

Als primers anys de postguerra, van aparèixer les primeres editorials i revistes literàries valencianes. Enmig d'un ambient de carestia i desolació, també va influir en els nostres poetes l'existencialisme parisenc. Alguns dels poetes valencians van escriure poemes amb les característiques següents: allunyament de la realitat, discurs reflexiu, punts de vista religiosos i humanistes, tendència a l'hermetisme expressiu. El poeta simbolista i existencialista tractava de suggerir la realitat a través de l'evocació simbòlica, distanciat de la realitat immediata. El 1960 es van publicar tres llibres de la nova poesia realista. Aquesta es relaciona amb els enunciats teòrics de l'anomenat "realisme històric" o "realisme socialista". La poesia realista dels anys 60 va tenir les característiques següents: el poeta deixa de sentir-se una espècie d'elegit, es considera corrent; l'acte d'escriure deixa de ser una labor intimista o críptica; la reflexió del poeta sorgeix de l'experiència real; el discurs poètic deixa de ser equívoc i abstracte, per a ser unívoc i concret.

Aportacions de Vicent Andrés Estellés al Gènere Poètic

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993) va ser conegut sobretot a partir dels anys 70. La seva obra poètica és prolífica, original i exuberant. Va ser un poeta apassionant que va retratar admirablement la vida quotidiana. Els seus temes són diversos: l'amor, la mort, el sexe, la por, la ciutat. En plena postguerra, època de misèria i repressió, Estellés, que va ser periodista, va mantenir una actitud de cronista apassionat. El resultat és un discurs que formula una crònica amarga i al mateix temps esperançada. Fidel a les seves arrels, Estellés forja el seu llenguatge literari sobre:

  • La llengua poètica dels clàssics valencians del segle XV, especialment d'Ausiàs March.
  • La llengua de les obres contemporànies de la literatura catalana, valenciana, sobretot la dels poetes del segle XX.
  • La llengua col·loquial que va aprendre a l'horta.

La mort fascinava Estellés, però al costat de l'atractiu, també va sentir una atracció obsessiva per l'amor. Una de les característiques de la seva poesia és la cruesa amb què va tractar l'experiència del sexe.

Característiques de la Producció Poètica de Salvador Espriu

Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985) va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català. L'obra d'Espriu, caracteritzada per la mescla d'un intel·lectualisme extrem i d'un descriptivisme sovint càustic, té una gran singularitat. En el seu primer llibre de poesia, Cementiri de Sinera (1946), va evocar el món destruït per la guerra. La poesia d'Espriu, considerada metafísica, va ser qualificada aleshores com a realista. El to èpic o didàctic de l'obra va semblar extremadament modern, malgrat limitar-se a parlar en general de la llibertat, la justícia i la tolerància. A La pell de brau, Espriu abocava reflexions sobre la diversitat i la tolerància i emprava tècniques antigues. La gran ressonància que li va proporcionar el fet que els seus poemes fossin musicats i cantats per Raimon, va contribuir a la popularització d'una obra que es va llegir, pràcticament fins a la mort del poeta, en clau patriòtica i de consciència moral i nacional de la societat catalana.

La Poesia Actual

La literatura i l'art en general de finals del segle XX ha estat dominat pel postmodernisme, basat en una societat marcada per l'individualisme, el consumisme, l'ètica, l'hedonisme, la fragmentació dels conceptes de temps i d'espai i l'eclecticisme estètic.

La nostra literatura mostra com a signe de modernitat i de cultura "normalitzada" una gran multiplicitat de propostes poètiques de qualitat.

A la dècada dels 70, els poetes més veterans van continuar escrivint poesia realista, compromesa, com és el cas de Miquel Martí i Pol o Maria Beneyto.

També als 70 van començar a publicar uns altres poetes més joves que només tenien en comú l'antidogmatisme i la concepció del poema com un discurs autònom que es regeix per les seves pròpies regles.

Es tracta, entre d'altres, del català Pere Gimferrer o el valencià Jaume Pérez Montaner.

A partir dels 80, el panorama poètic està dominat per l'eclecticisme juntament amb els poetes anteriors (Carner, Espriu, etc.).

Als anys 90, els poetes van abandonar la idea d'actuar com a memòria col·lectiva o com a impulsors de la transformació social. Van tendir cap a l'autobiografisme i l'intimisme amb un acusat escepticisme.

Miquel Martí i Pol

És el poeta català més llegit de tots els temps. Va néixer el 1929 al si d'una família obrera. Va treballar en una fàbrica tèxtil fins que l'esclerosi múltiple que va patir des del 1970 el va recloure a casa.

La seva primera etapa creativa va estar marcada pel qüestionament dels valors del catolicisme imperant, crisi que va resoldre obrint-se a la realitat social del seu entorn i al posicionament literari en el realisme històric.

D'aquesta etapa són "El poble" i "La fàbrica".

Com a conseqüència de la malaltia, la seva poesia es torna intimista i amb predomini de temes com l'angoixa o la mort ("Vint-i-set poemes en tres temps").

A partir de la publicació de Quadern de vacances, el poeta inicia la superació de la reclusió poètica anterior i comença una etapa optimista i de reconeixement públic. Reprèn la poesia amorosa amb "Estimada Marta" i la reflexió cívica sobre la construcció del país.

Al llarg dels anys 80, la poesia de Martí i Pol esdevé serena i fruit de la reflexió i del procés d'autoanàlisi que havia estat constant ja en etapes anteriors.

A partir dels anys 90, comença l'últim període marcat pel desconcert vital, la decepció política i llargs períodes de silenci creatiu. Destaca el "Llibre de les solituds".

A l'èxit i la popularitat de la seva poesia ha contribuït la difusió musical de molts dels seus poemes per cantants com Lluís Llach.

Ha estat guardonat amb premis diversos com el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Entradas relacionadas: