Poesia i Novel·la Catalana: Del Realisme al Modernisme
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 7,32 KB
Nova Generació de Poetes: Realisme
A finals dels anys seixanta, diversos autors irrompen per renovar el panorama poètic català (realisme). Autors: Blai Bonet, Joan Margarit, Miquel Bauçà, Francesc Parcerisas, Narcís Comadria, Maria Mercè Marçal. Autors nascuts abans de la guerra civil: Miquel Martí i Pol, Vicent Andrés Estellés, Gabriel Ferrater.
- Dècada de 1970 i primers anys de la dècada del 1980, desaparegueren clàssics contemporanis i se n'editaren les obres completes, també s'editaren les darreres obres dels grans autors de la postguerra.
- Grans canvis polítics i socials a Catalunya.
- Renovació panorama editorial de la poesia catalana amb noves col·leccions.
Vicent Andrés Estellés
1924, estudià periodisme i inicià la seva obra poètica als anys 50 i es dedicà a la literatura fins a crear una extensa obra poètica. Mor a València al 1993. Obres: 'Ciutat a cau d'orella' / 'Donzell amarg' / 'La clau que obrí tots els panys' / 'Horacianes'. 'Llibre de Meravelles': compost de 3 seccions (extens):
- Identificació dels seus coetanis.
- La seva adolescència en la postguerra.
- La seva comunitat (Ex: L'Ofici).
Estellés pretén:
- Convertir en matèria literària i universal la seva experiència personal i de la comunitat a través de temes com l'amor, el desig, la vinculació amb la seva terra, el menjar, el viure senzill.
- Hi abunden les enumeracions d'objectes, fets i personatges, com una elegia de la vida quotidiana.
- Recorre a imatges contundents, plàstiques i sensorials.
Miquel Martí i Pol
1929 (Roda de Ter), morí al 2003 per l'esclerosi múltiple que l'anà paralitzant. És un dels autors més llegits. Obra: inicis vinculats a experiències religioses, canvi (des del 1956) al Realisme Poètic: 'El Poble' (1966), 'La Fàbrica' (1972), 'Vint-i-set poemes en tres temps' (1972). Després va fer obres més íntimes i reflexives: 'Estimada Marta', 'L'àmbit de tots els àmbits', 'Llibre d'absències', 'Llibre de les solituds'. En tota la seva obra vol evidenciar el pes de l'experiència personal, llenguatge molt personal, imatges i metàfores.
'La Fàbrica': Representa homenatge als obrers, to narratiu i descriptiu, humor i metàfores/ espai interior de la fàbrica i espai exterior de la vida, descripció de situacions quotidianes i anècdotes.
Maria Mercè Marçal
Bcn 1952, estudià filosofia i es dedicà a l'ensenyament, participà en la creació d'Edicions del Mall (indispensable en la renovació de la poesia catalana dels anys 70 i 80). Mor al 1998. Obres: 'Cau de llunes' (1977), 'Bruixa de dol' [poemari compost de diverses seccions i tipus de poemes: cançons, composicions lliures, sonets/ innovadora veu femenina (passió amorosa, maternitat, evocació de la infantesa, solitud)] (1979) aquestes obres mostren preocupacions i els seus interessos. 'Desglaç' (1988), 'Llengua abolida' (1989) mostren maduresa, centrats més en temàtiques concretes.
Situació de la Novel·la Catalana al Final del S. XIX
- Narrativa culta aturada després de Tirant lo Blanc (1490) de Joanot Martorell.
- XVI, XVII i XVIII només rondalles i llegendes.
- Segle XIX: Romanticisme a Europa; resorgiment de la producció de narrativa en llengua catalana, expansió que suposà la Renaixença amb les novel·les romàntiques, els relats costumistes, els autors realistes i naturalistes (Narcís Oller).
- Cap al Modernisme, es presenten mostres de Naturalisme determinista.
Novel·la Catalana Modernista
- El conjunt de la narrativa modernista és el resultat d'una evolució de l'estètica naturalista.
- Inadaptació de l'individu.
- Generà augment notable del públic lector (observable en el volum d'edicions i gran difusió de la premsa diària).
Narradors Modernistes: S'allunyen de la voluntat científica del Naturalisme. Recreen sovint en el fatalisme i aspectes sentimentals. Objectiu: commoure el lector.
Principals característiques:
- Ubicació històries preferentment en ambients rurals (escenari agrest i poc amable, espais allunyats del realisme).
- Protagonistes: personatges solitaris (bestialitat, herois). Es presenta la condició humana com a gregària.
- Forces ocultes de la natura, passions, instints humans. Interpretacions del combat entre forces oposades.
- Llengua viva, per part de l'autor "llengua mascla".
- Causar impacte al lector, via emocional.
- Conte o la novel·la breu (busquen intensitat).
- Subjectivisme; no hi falten elements fantàstics, simbòlics, irreals.
Autors: Raimon Casellas, Prudenci Bertrana, Joaquim Ruyra, Víctor Català.
Raimon Casellas
1855-1910 Barcelona, dedicà el periodisme fins l'any 1892. Obra narrativa: novel·la 'Els sots feréstecs' (capellà s'enfronta als habitants del poble). Espai rural simbòlic on s'enfronten el Bé i el Mal, 'Les Multituds' (1906) visió pessimista del comportament de les multituds, 'Llibre d'històries' (1909), 'Dia de sentència'.
Prudenci Bertrana
Tordera 1867- Bcn 1941. Mestre de dibuix, periodista, autor dramàtic i crític teatral. Trannà poc ambiciós, poc integrat a la gran ciutat. Obres: 'Josafat' (1906) l'obra més valorada pels crítics, estètica modernista. 'Proses bàrbares' (1911) recull de narracions, un cant a la natura, realitats crues, emocions i sentiments.
Joaquim Ruyra
Girona 1858- Bcn 1939. Gran narrador, domini per peces curtes. Obres: 'Jacobé', 'Marines i boscatges'. Paisatge idealitzat, equilibri fantasia i realitat, excel·lent domini de la llengua.
Víctor Català
Pseudònim masculinitzat de Caterina Albert. Bona formació per la seva lectura, afinitat literària amb Joan Maragall i Narcís Oller, contrària al Noucentisme i als seus plantejaments. Obres: 'Drames rurals' (1902) Recull 11 contes de drama rural com a subgènere, 'Ombrívoles' (1904), 'Caires vius' (1907), 'Solitud' (1905) Gran èxit, gran poema en prosa, estructura lineal distribuïda en 18 capítols, Mila (protagonista) incapacitat per superar la insatisfacció està casada amb Maties. Adopta model de llengua personal i expressiu i tres nivells diferents de llengua (sobretot en Solitud): llengua dialectal/ llengua col·loquial/ llengua neutra, culta i elaborada. Les seves obres es caracteritzen per ambients rurals, llengua expressiva, fatalitat, interioritat femenina.
Fi de la Novel·la Modernista
1901-1912 les narracions publicades entre aquests anys es consideren modernistes. Després implantació del Noucentisme, a l'espera del nou ressorgiment narratiu dels anys 30 del s. XX.