La poesia de Miquel Martí i Pol: un fenomen únic

Miquel Martí i Pol és un dels poetes en llengua catalana més populars i llegits. En 1973 una esclerosi múltiple que va contraure pels volts de l’any 1970 i que d’aleshores ençà li va impedir moure’s i parlar amb normalitat.

La seua poesia, d’arrel autobiogràfica, transcendeix la realitat de l’àmbit de la seua malaltia i del temps històric concret, i crea un paisatge interioritzat, d’una gran serenitat. Els seus primers llibres de poemes, s’inclouen de ple en el corrent que s’ha anomenat realisme històric. Hi descriu un món que coneix bé per mitjà de procediments com l’inventari o la crònica. El contrast entre la descripció de la vida de l’obrer i el tractament humà, amb què el poeta es refereix a les persones concretes.

La irrupció, la progressió i l’estabilització de la malaltia queden fortament reflectides en la seua obra de la primera meitat dels anys setanta. L’objecte de la seua poesia, s’imposen la solitud, l’angoixa, una certa presència de la mort, i el poeta defineix un món reduït i tancat, l’únic que percep com a possible en les noves circumstàncies que li toca viure.

D’aquesta dura experiència interior n’ix amb un nou vitalisme paral·lel al que viu la societat catalana amb la recuperació de les llibertats polítiques. També diversos elements autobiogràfics, faran aquesta etapa més complexa. Com a contrast, un nou amor, un segon matrimoni i una nova estabilitat en la seua vida. En aquest context de represa vital al final dels anys setanta també es publica un llibre de poesia amorosa molt reconegut dins de la seua obra: Estimada Marta. A mitjan anys huitanta s’inicia la darrera etapa del poeta, que és una nova mirada interior, en la qual Martí i Pol s’acara amb el pas del temps i la proximitat de la vellesa.

En els llibres que publica durant els anys noranta la poesia de Martí i Pol presenta un nou tombant, definit pel desconcert, el desençís i la inseguretat. Ha aconseguit l’obra de Miquel Martí i Pol l’ha convertit en un fenomen únic d’estimació popular en la poesia catalana del final del segle XX. La sinceritat de la seua veu poètica, i l’experiència biogràfica que comunica, són unes altres raons importants per a comprendre per què la poesia de l’autor ha obtingut aquest ressò.