La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho

Tot I que pertany a la generació d’escriptors que començaren a desenvolupar la seua etapa creativa durant el franquisme, va adquirir un veritable protagonisme a Partir dels anys 70. Va patir una crisi de valors religiosos que es resol amb Una obertura social,a la realitat de seu entorn, concretada en el seu poble i La fàbrica on treballava. El poeta, en fi, se sent compromès amb la gent del Seu poble i la seva fàbrica i, per extensió, amb la classe social de la qual Formen part, fins a posar la seva veu i el seu gest -discurs i acció- al seu Servei:

"D'ells vull parlar, en parlar de la gent D'ara.

D'ells vull parlar. Sense ells, jo no Existeixo."

Òbviament, Una poesia d'aquesta mena s'expressa a través d'un llenguatge directe i Assequible, però, lluny de caure en el perill del pamfletisme, Martí i Pol Aconsegueix de mantenir el valor poètic dels seus textos a través d'una tria Acurada del lèxic i de la recurrència de metàfores i imatges simples evocadores De sensacions i estats anímics que permeten al lector de familiaritzar-se amb El context social i alhora penetrar en l'univers personal dels homes i les dones Que s'hi mouen.

La seua trajectòria literària es pot agrupar en dos períodes:

* Des de 1948 al 1970:

En aquest primer període es poden distingir Dues etapes diferents:

• Des de 1948 fins el 1957: etapa d’aprenentatge i formació. Destaca per fer una Poesia existencial al voltant de les inquietuds religioses i metafísiques i que Dirigeixla mirada cap a la realitat Immediata per constatar que els seus problemes i inquietuds són compartits. D’aquesta etapa només es publiquen 2 llibre Paraules Al vent ( 1954) i Quinze poemes ( 1957 ) altres tres llibres es publicaran a partir del 1976, inclòs el seu Poemari més representatiu El fugitiu.

• Des de 1957 fins el 1970: etapa de consolidació que comporta una obertura cap a La col·lectivitat i un acostament a la realitat del dia a dia: al seu poble i La seua fàbrica. La poesia es lliga al Realisme social, per un llenguatge Directe, col·loquial i narratiu, pel compromís amb la societat i l’actitud de Denúncia. En aquesta etapa escriu 9 llibres, dels quals destaquen: El poble ( 1966 ) La fàbrica (1972) Autobiografia (1976) He heretat l’esperança (1976). En Aquestos llibres la data d’escriptura és sempre anterior en uns anys a la de Publicació.

* Des de 1970 fins al 2002:

El segon període comença amb la irrupció De l’esclerosi el 1970. La malaltia transpassa la realitat i comença a formar Part de l’univers literari de l’escriptor: el poeta es converteix en tema i Protagonista de la seua obra. És un període molt productiu que també es pot Dividir en dues etapes:

• Etapa de plenitud i maduresa (fins el 1984) on publica 13 poemaris, Alguns dels quals són els títols principals de la seua producció: Vint-i-set poemes en tres temps ( 1972 )
La pell del violí (1974) Llibre de sis Sentits ( 1977)
Estimada Marta (1978) Cinc poemes d’iniciació ( 1984 ) que ja marca un punt d’inflexió en L’evolució cap a la seua última etapa. El conjunt de les obres d’aquesta etapa Es caracteritza per la irrupció i la presencia de la malaltia, amb la Desorientació i crisi personal que provoca fins el moment d’inflexió que S’anuncia a l’últim poema de La pell del Violí. Amb l’estabilització de l’esclerosi el 1975 apareix una actitud Vitalista basada en i la recuperació del desig i sobre tot en la creença que la Poesia és una forma de realització personal. El tractament del llenguatge és Ara més líric.

• Etapa de vellesa. L’última etapa de producció de Miquel Martí i Pol Es caracteritza per l’arribada i assumpció de la vellesa, una etapa en la qual Ha incrementat i insistit en l’univers anterior. Una etapa marcada per la mort de Dolors, la seua primera dona, que va motivar Llibre d’absències (1985) on tracta la temàtica de les crisis per Les pèrdues i renúncies fins el desarrelament, la soledat i el buit Per preservar la veu (1985) Els bells camins (1987) . Però en les Obres publicades des del començament de la nova dècada apareix una serenitat Que aflora en la interrogació sobre la vida viscuda i escrita, sobre l’abisme Que separa i confon la realitat i el desig: Temps D’interluni (1990) Suite de Parvalà (1991) Algú que espera (1991). El poder de La memòria i la seua plasmació en la poesia apareixen en les obres següents: Un hivern plàcid (1994) Llibre de les solituds (1997). D’altra Banda el poemari Haikus en temps de Guerra (2002) intenta connectar amb algunes parts d’una altra obra escrita 21 anys abans: L’àmbit de tots els àmbits. Després de tot (2002) la Seua última obra tanca aquesta producció amb el tema de la vellesa i l’arribada Del final de la vida.

Pot ser la poesia de Miquel
Martí i Pol siga la resposta a una constant Dialèctica entre crisi i superació. La crisi pel descobriment de la malaltia i La posterior estabilització que va superar mitjançant una aposta vitalista. La Crisi de la vellesa que es va omplir amb la presència i la riquesa de la memòria I l’essencialitat de l’escriptura. Al cap i a la fi la seua poesia sempre ha Tingut com a principal eix el jo Protagonista que no ha separat vida de poesia.

En definitiva, l’obra de Miquel Martí i Pol es pot dividir en dos Períodes. Un, el primer marcat per una estètica més realista i una clara Preocupació social. L’altre es caracteritza per una poesia més intimista, en Què l’autor reflexiona sobre la seua situació personal. La poesia s’esdevé la finestra que comunica el món interior Amb l’exterior. Una poesia amb un estil caracteritzat per la transparència Entenedora i una temàtica fortament vital: la vida,el món actual, la societat, La malaltia, el pas del temps ... és que Miquel Martí i Pol no va entendre mai La poesia com un luxe cultural, sinó com una eina al servei del seu compromís Amb la seva gent i amb el seu país. I la gent i el país van establir lligams de Complicitat amb el poeta i van fer servir - i continuaran fent-la servir-la poesia de Miquel Martí i Pol per fer Cançons, per anunciar o celebrar casoris i per acomiadar els seus propis morts.

De la seva obra també cal Destacar la col·laboració amb Lluís Llach, que es va traduir en 'Un pont de mar Blava' i 'Germania 2007'. L'excel·lència de la seva obra i la seva integritat Civil, la seva qualitat literària i del seu compromís polític amb la identitat Nacional l'havien fet mereixedor del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2001), la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Literatura (1998) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1999).

Per Tot el que s’ha explicat sobre la seua obra es pot dir queera Una de les veus de la poesia catalana més nítides de les darreres dècades. D'estil senzill, però d'una profunda càrrega reflexiva, es pot considerar un Dels autors més venuts i llegits del gènere.