Poesia medieval catalana

COPULATIVES Addició o suma d´oracions. (i, ni...)-DISJUNTIVES Elements que s´exclouen.( o, O bé, o si nó...)-DISTRIBUTIVES Alternança o distribució sense exclusió.  (ara...Ara adés...Adés sia...Sia tant...Com Així...Com qui...Qui que...Que l´una ...L´altra mig...Mig no solament...Sinó Ni...Ni mig...Mig aquí...Allí tant si...Com si tan aviat...Tan aviat qui...Qui Aquest...Aquells sigui...Sigui per un costat...Per l'altre no solament...Sinó Que també o...O o bé...O bé...)-ADVERSATIVES Indiquen contrast, exclusió, Oposició. (Però, en canvi tanmateix ara bé ara amb tot tot i aixo aixi i tot no Obstant no obstant aixo altrament mentre que)-CONTINUATIVES Indiquen Continuïtat, successió.(I fins i tot, i ni tan sols, i...I tot, encara, a més, De més a més, encara més)-EXPLICATIVES Significats que s´aclareixen, equivalen O es complementen. (és a dir o sigui això és... )-ILATIVA: Conseqüència (Doncs, Per tant, així, de manera que, per consegüent...)

La Consolidació del català com a llengua va comportar, lògicament, l'aparició de Les primeres manifestacions literàries. El gènere més primitiu produït en les Nostres terres va ser la lírica popular. En arribar al Segle XII van aparèixer Les primeres mostres de lírica culta, tot i que fetes en llengua occitana. -lírica Popular: de contingut divers, es transmetia exclusivament per via oral, fet que N'ha dificultat l'estudi, perquè no sempre ha arribat fins els nostres dies. Era creada per les classes més senzilles i per aquesta causa només era en Llengua catalana, perquè el poble no parlava cap altra llengua. - lírica culta: Seguia el model trobadoresc, arribat d'Occitània. Era una poesia desenvolupada A les corts dels reis i dels grans senyors feudals, creada per poetes cultes, Els trobadors. Era un reflex de la mentalitat feudal de l'època. Estava escrita En occità o provençal, la llengua dels territoris a l'altra banda dels Pirineus. Prosa(Llatí i català) Poesia culta(Ocita i català)

La Poesia trobadoresca va néixer a la primera meitat del Segle XII al sud de la Gàl·lia. Les causes per les quals l'occità va ser adoptat en els territoris Catalans com a llengua de la lírica culta són: -La poesia trobadoresca va Assolir un gran èxit arreu d'Europa occidental. -La proximitat geogràfica va Afavorir les relacions. -Les relacions polítiques entre Catalunya i Occitània. -La similitud entre les llengües catalana i occitana. L'occità o provençal Llengua ROMànica, també anomenada llengua d'oc i oocità, que pertany al grup Lingüístic Gal·loromànic parlada al sud de l'actual Estat francès. L'occità té Nombrosos dialectes, com el provençal (nom amb el qual també es denomina L'occità que feien servir els trobadors).

Poesia Anterior al Segle XII: - tipus de poesia culta escrita en llatí. Poesia èpica,.  -poesia popular, que era Anònima. Poesia trobadoresca: -És una poesia escrita en llengua vulgar. És una Poesia lírica. És d'autor conegut. /Trobador/ Autor de poemes musicals en Llengua occitana. Podira ser de classe alta o baixa. En el segon cas, es Convertien en professionals i vivien d'aquest art. Per als trobadors nobles, en Canvi, trobar era una distracció. /Joglar/ Recitava en públic els poemes Compostos pels trobadors. Era d'estament social baix i es dedicava Professionalment a aquesta activitat. Els joglars especialitzats en la Recitació de la poesia trobadoresca s'anomenaven joglars lírics, mentre que els Que es dedicaven a la recitació dels cantars de gesta rebien el nom de joglars èpics.

-Trobar Lleu: poesia senzilla i entenedora. -Trobar clus: poesia hermètica, amb Significacions amagades i difícil d'entendre. -Trobar ric: poesia Caracteritzada per donar molta importància a la forma i a la musicalitat més Que no pas al contingut. . /La poesia trobadoresca, poesia feudal/ . Aquesta Poesia es tractava de la primera mostra de poesia culta en llengua ROMànica (occità) i de temàtica profana ( no religiosa): parlava d'amor, de guerra, de la Vida quotidiana de les persones nobles d'aquella època. Era una poesia que Interessava a la societat feudal, perquè tocava els temes i els ideals propis De la societat feudal: l'amor i la guerra. Traslladarà les relacions de Vassallatge pròpies del Feudalisme al terreny de les relacions amoroses.

L'amor Cortès, el tipus d'amor propi de la lírica trobadoresca, era anomenat en occità Fin'amor ("amor lleial"). La ideologia amorosa dels trobadors Trasllada al terreny de les relacions amoroses les relacions de vassallatge Feudal: l'amant es convertia en om de la dama a qui estimava i a qui anava Adreçada la poesia, que era anomenada midons.

/Vassallatge Feudal/-Senyor: El senyor feudal té una situació social clarament superior a la Del vassall, a qui Déu protecció. -Vassall: Jura fidelitat i lleialtat al seu Senyor, a qui defensarà amb les armes, si és necessari. /Amor cortès/-La dama, La midons, és un ésser excel·lent: noble i poderosa, rica, bonica i bona. Socialment estava per sobre del seu estimat. Havia de ser casada i, per tant, Amb drets jurídics. -El trobador adopta una actitud suplicant envers la dama: és el vassall, mentre que la dama és el senyor. Li jura servei amorós, Fidelitat i l'honora amb els seus poemes. Demana els favors de la dama.

Sèrie D'etapes fins que es converteixi en l'enamorat perfecte i pugui aconseguir el Premi que és l'amor de la dama i l'apropament físic i real entre ells:  -Fenhedor (tímid): el trobador-enamorat no S'atreveix a dirigir-se a la dama que estima. -Pregador (suplicant): el Trobador-enamorat passa a aquesta segona etapa si la dama ha mostrat interès Per ell i li ha permès que li expressi el seu amor a través de la poesia.  -Entendedor: entre la dama i el trobador- Enamorat s'estableix una relació de "complicitat". Ella accepta els Seus poemes de servei amorós i els seus juraments de fidelitat. A canvi, li Dóna penyores del seu amor o diners. - Drutz (amant): el trobador-enamorat es Converteix en "drutz" si arriba a l'amor físic i total amb la dama.

/Poesia Amorosa/ -La cançó: serveix per expressar les lloances a la dama segons les Pautes de l'amor cortès. -Pastorel·la: és el diàleg amorós entre un cavaller i Una pastora), a la qual pretén enamorar. -Alba: poesia que canta el trobador Queixant-se de l'arribada del dia després d'haver passat la nit amb la seva Dama, perquè l'alba representa la separació, ja que poden descobrir-los junts. En aquestes composicions apareix un nou personatge, el gaita, amic del trobador Que vigila que no arribi el senyor o els lauzangiers mentre els amants estan Junts. /Poesia d'atac personal/- Sirventès: és una poesia d'atac, de crítica a Un personatge. /Altres temes/ -El plany: composició en què el poeta lamenta la Mort d'algun personatge important o d'un amic. -La canço de croada: composició Que el trobador fa per donar ànims als soldats que anaven a lluitar a les Croades. -La tensó: debat o discussió entre dos trobadors sobre temes diversos. -La dansa: composició feta per ser ballada.

Principals Trobadors occitans Guillem IX d'Aquitània,  Jaufré Raudel, Marcabrú, Bernat de Ventadorn, Giraut de Bornelh, Arnaut Daniel i Raimbaut d'Aurenga.  Els tres Trobadors catalans més importants s'anomenen: -Guillem de Berguedà -Guillem de Cabestany -Guillem de Cervera

Els Sirventesos de Guillem de Berguedà: és un dels grans trobadors catalans. Va Escriure 28 poemes, molts dels quals són sirventesos, en els quals fa Referència als nombrosos conflictes que va protagonitzar com a senyor feudal Amb possessions al Berguedà i al Vallès. Va morir de forma violenta l'any 1192. El seu estil és vigorós, apassionat, amb molta varietat de recursos, original. És famós el sirventès que escriu al seu veí i enemic Ponç de Mataplana.

-El text explicatiu: Una exposició és l'explicació d'un tema o d'unes idees clares que Es presenta d'una manera clara i que s'organitza seguint un ordre lògic. Finalitat informativa o didàctica. «Explicar» i «exposar» són dos verbs que Expressen conceptes estretament connectats: «exposició» i «explicació» Exposar Equival a «informar, transmetre dades amb un alt grau d'organització i Jerarquització, i explicar, és l'activitat que, es fa amb finalitat Demostrativa. 1. Introducció: on es presenta el tema de què es parlarà. 2. Desenvolupament del tema 3. Conclusió: sol correspondre a una síntesi del que S'ha dit. · l'objectivitat en l'explicació: oracions en tercera persona. ·oracions subordinades de relatiu i aposicions, afegir informació secundària; · El temps verbal característic és el present d'indicatiu, per la seva Atemporalitat; · la selecció de substantius i verbs, per evitar ambigüitats ·nombroses nominalitzacions, permeten la síntesi i l'abstracció de la Informació. ·els adjectius són neutres ·la cohesió lèxica queda garantida per La utilització´d'hiperònims i hipònims ·els connectors. Tipus: text Cientificotècnic especialitzat, propi dels especialistes d'una matèria; • text De semidivulgació, adreçat a un públic universitari o amb uns certs Coneixements del tema; • text de divulgació, dirigit a un ampli sector de la Societat; • text científic pedagògic, propi de l'educació, llibres de text, Etc.; • text d'investigació, del tipus tesi doctoral o similar; • text Científic oficial, informes d'equips investigadors. També poden presentar la Modalitat oral. Exemplificació i definició.

-El Text argumentatiu: té la funció de convèncer. ·Introducció, és la part que Situa, enuncia un tema i dóna l'opinió respecte al tema · Motius o arguments, S'exposen els fets. Per cada fet presentat, es desenvolupa un argument ·Conclusió, recull la idea principal (tesi) del qui parla a favor o en contra Del tema, és la síntesi dels continguts i pot ser només argumental o també Retòrica. S'expressa habitualment en l'últim paràgraf. Recursos: Les cometes S'usen per citar paraules textuals · Els guionets s'usen per indicar de qui són Les paraules citades · Les citacions d'autoritats són frases extretes de grans Pensadors . ·La interrogació retòrica és una afirmació feta en forma de Pregunta,a fi d'atreure l’interès del receptor i implicar-lo en el que S'afirma. ·La utilització de la ironia: Frases ironiques. ·Contar un relat: Preparem el seu estat d'anim(anecdota) ·Marques d'ordre: En primer lloc, d'una Banda, per començar, d'altre banda, finalment... ·LLenguatge elaborat Acompanyat de recursos lingüístics , com les figures retoriques(Repetició, Contrast i la implicació del receptor.) ·Connectors: oposició(però, sinó, Tanmateix, encara que, malgrat que)  Causa(perque, ja que, puix) i conseqüència(doncs per tant , tant, tan, De manera +que) Ex:Converses, Conferencies, editorials, discurs.

-El Text descriptiu: Descriure consisteix a explicar com són les coses i les Persones, a detallar-ne les característiques, l’aspecte o les qualitats que Presenten.- El tema és el motiu de la descripció i primer se’n fa una Definició. - l’expansió, que desenvolupa el tema amb nova informació. L’expansió es pot basar en una enumeració selectiva, és a dir, en l’enumeració Dels elements que fan que l’objecte es distingeixi d’altres de semblants, o bé En una enumeració exhaustiva, és a dir, en la citació de tants elements com es Vulgui. Ordre: ascendent o descendent. _objectiva, si té una intenció Explicativa o informativa; o_ subjectiva, si qui descriu deixa entreveure L’opinió o els sentiments que li produeix allò que es descriu. -Descripció Objectiva: funció referencial i el llenguatge denotatiu.- descripció Subjectiva: valor significatiu, funció estètica o poètica i el llenguatge pot Ser connotatiu. -trets físics d’una persona parlem de prosopopeia, si són els Trets psicològics, etopeia, i si són els dos a la vegada, és el retrat o exageració O una deformació parlem de caricatura. -El nom és el punt de partida de la Descripció. L’adjectivació, és el recurs que caracteritza allò que es descriu.- L’estructura oracional més usual és l’atributiva: verbs com ser, estar o Semblar permeten d’atribuir qualitats a una cosa o a una persona mentre que Tenir, posseir o portar serveixen per mostrar-ne les característiques més Importants. -Temps verbal: present o imperfet. -situacionals: a dalt, a baix, més Amunt, més avall, davant, darrere, a la dreta, a l’esquerra, endins, enfora, al Mig/centre, als costats/extrems, de cara, d’esquena, a l'interior, a L’exterior... -Presencia de mots d'un mateix camp semantic. -Recursos Estilístics: comparació, metonímia o metafora. _textos de registres tècnics i Científics es caracteritza per l'ús un vocabulari especialitzat i alt grau de Formalitat. Caracter de text preparat. L'objectivitat: absencia de la primera i La segona persones del verb i l'ús de l'és impersonal.

divulgatius, adreçats a un públic ampli i amb caràcter didàctic, ·especialitzats, adreçats a un públic molt restringit, amb una funció D'intercanvi d'informació.