La poesia èpica i la seva influència en la literatura llatina

Poesia èpica

La poesia èpica és una composició poètica en versos regulars de caràcter narratiu que celebra accions i personatges heroics extrets de la història o de la llegenda. En el cas de l’èpica llatina, a més a més d'aquests carmen convivalia (poemes pronunciats en festes, funerals o banquets), cal destacar també la importància del contacte amb la Magna Grècia. L’èpica llatina no es pot entendre sense l’homèrica, de la qual neix.

La èpica arcaica (s. III – II aC)

Destaquen tres grans autors: Livi Andrònic: És el primer autor de la literatura llatina, Nevi: Va escriure Bellum Punicum, i Enni: Va escriure un poema èpic titulat Annales, que recollia els fets més importants des de la fundació de Roma fins a la seva època. La seva obra és considerada la més important fins a l'aparició de l'Eneida de Virgili.

La èpica clàssica - època d’August

La poesia pren un paper decisiu en la literatura llatina gràcies sobretot al mecenatge de la cort i d'alguns poderosos. L'època d'August es va caracteritzar per la pau interior, la prosperitat general i l'ampliació de l'Imperi. A més a més, va iniciar un seguit de reformes per tal de sanejar l'Estat, per protegir la família, la religió, la moral i la tradició. Així que va considerar oportú envoltar-se d'homes de lletres com Mecenes per dur a terme totes les seves actuacions. Durant el mandat d'August, va disminuir la importància de l'oratòria perquè no hi havia la llibertat d'expressió de l'època republicana i en prosa només va destacar l'historiador Tit Livi. En canvi, la poesia va arribar a la seva màxima esplendor amb noms com Virgili, Ovidi, Horaci, Properci, Tibul…

Virgili

Virgili, nascut a Màntua, provenia d'una família modesta que, malgrat les seves limitacions econòmiques, va aspirar a proporcionar-li la millor educació possible. Després d'estudiar a Cremona, Milà i Roma, on va perfeccionar la seva habilitat poètica amb els Poetae Novi, Virgili va tornar a Màntua, però les dificultats financeres el van obligar a retornar a Roma. Amb el suport de l'emperador August, va ser introduït al cercle literari de Mecenes, rebent una finca a Nola i destacant com a poeta amb obres com Les Bucòliques i Les Geòrgiques. La culminació de la seva carrera va arribar quan August li va encarregar la composició de l'Eneida, a la qual Virgili va dedicar dotze anys de la seva vida. Després d'un viatge a Grècia i Àsia Menor per corregir possibles errors en la seva obra, Virgili va morir abans d'arribar a Bríndisi, complint el seu últim desig que era cremar l'Eneida per aplicar-hi les darreres correccions. Malgrat això, l'emperador August va decidir no seguir aquest desig, permetent-nos així conservar aquesta magnífica obra literària.

Va fer diferents tipus d’obres:

• Les Bucòliques: Són 10 poemes breus on els protagonistes són els pastors que vivien a la mítica Arcàdia. També s'explica el mite de les edats, i concretament parla de l'edat d'or i desitja que Roma visqui una segona edat d'or. Van ser un encàrrec del seu amic.
• Les Geòrgiques: És un poema didàctic escrit i dividit en 4 llibres. Va ser escrit per encàrrec de Mecenes.
• L'Eneida: Poema èpic culminant de la literatura llatina. Formada per uns 10.000 versos i dividida en 12 cants, és un encàrrec d'August i és considerada la gran epopeia nacional de Roma. L'obra explica l'establiment d'Eneas a Itàlia per preparar la fundació de la futura Roma. L'obra, està dividida en 12 cants s'inspira en els poemes homèrics: els sis primers recorden a l'Odissea i els sis darrers a l'Ilíada. El seu estil és elegant i equilibrat. Utilitza un llenguatge harmoniós, ple de figures retòriques.

Empúries

Colonització: Durant els segles VIII i VII aC, els grecs van experimentar una època de inestabilitat social a causa del creixement demogràfic i la manca de recursos, conduint a un important moviment migratori i establiment de colònies al Mediterrani. Els foceus van fundar Massàlia i un mercat a la desembocadura del Fluvià, més tard reemplaçat per una nova ciutat, Neàpolis. En el 218 aC, durant la Segona Guerra Púnica, els romans van establir una base militar a prop d'Empòrium per defensar-se d'Anníbal. Amb el temps, la ciutat es va transformar en una ciutat romana independent, Emporiae, que va experimentar esplendor fins al segle I dC. Després, va començar una decadència a causa de factors com la inutilització del port, canvis en les rutes comercials i l'ascens de ciutats com Gerunda, Tarraco i Barcino. La població es va concentrar a Sant Martí d’Empúries, i al segle IV dC, Empúries es va reduir a la primitiva Palaiàpolis. Va ser seu episcopal durant l’Antiguitat Tardana i va tenir un paper destacat durant el domini àrab i la recuperació franca. Al segle XVI, va donar lloc al petit nucli de pescadors que va fundar la vila de l’Escala. Les excavacions, iniciades el 1908, han revelat un 25% del jaciment, i actualment, Empúries és un parc arqueològic integrat al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Urbanisme i restes

De la Neàpolis grega en conservem: La muralla, el recinte d’asclepi, que era el centre terapèutic i religiós consagrat al déu Asclepi, el recinte de serapis, factoria de salaons, macellum que era un petit mercat, l’agora coneguda com plaça pública i lloc on s'ubicaven els edificis públics, la stoa on anaven a comprar o a passejar, la basílica paleocristiana, els habitatges privats i l’escullera hel·lenística que era un monument emblemàtic d'Empúries.

De la ciutat romana en conservem: La muralla, el fòrum que era la plaça pública on es distribuïen els principals edificis comercials, l'amfiteatre que era l'únic edifici d'oci testimoniat a Empúries, la palestra que era un gimnàs, la domus, la insulae que era els bloc de pisos, les termes utilitzades per la higiene personal i com a centre de reunió social i per últim la necròpolis.