Poesia Catalana de Postguerra a Finals dels 70: Tragèdia, Compromís i Renovació

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,59 KB

Tragèdies de la Poesia Catalana (Postguerra - Anys 70)

La dictadura franquista va suposar la prohibició de la llengua, la censura i l'exili de gran part dels intel·lectuals. Aquesta llarga etapa va tenir dos períodes:

  • Anys 40 i 50: Silenci i Exili. La censura imposava el silenci. La creació literària era clandestina o es feia a l'exili. Poetes com Estellés van viure un exili interior.
  • Anys 60: Recuperació i Denúncia. Amb l'obertura del franquisme, van aparèixer editorials i la poesia va adquirir un caire de denúncia social. El poeta assumia el destí del poble, utilitzant un llenguatge col·loquial.

Aportacions de Vicent Andrés Estellés

Estellés va viure la postguerra en plena adolescència. La repressió, la fam i la misèria van marcar la seva obra, centrada en:

  • Compromís cívic: Estellés esdevé la veu del poble, escrivint des d'un exili interior, nacional i de classe, i es converteix en cronista de la València de postguerra.
  • Amor: Experimenta sentiments des de l'espiritualitat fins al sexe més cru.

El seu llenguatge poètic s'inspira en els clàssics i la llengua del carrer:

  • Aproximació a la parla quotidiana.
  • Comparacions d'influència ausiasmarquiana.
  • Adjectivació anteposada i postposada.
  • Polisíndeton.
  • Paròdia de temes renaixentistes.
  • Composició mètrica variada.
  • Confessió íntima però universal.
  • Desdoblament del poeta en el diàleg.

Característiques de la Poesia de Salvador Espriu

Espriu va ser un dels artífexs de la reconstrucció cultural clandestina. La seva poesia evoluciona des de l'existencialisme fins a un realisme més compromès. La seva obra és densa i hermètica, amb trets com:

  • Ironia: Temes recurrents com la mort, la llengua i el compromís.
  • Pessimisme i sàtira: Contempla l'enfonsament del seu món amb pessimisme, de vegades atenuat per la sàtira.
  • Recreació mitològica: Utilitza la mitologia per satiritzar, denunciar i moralitzar.
  • Simbologia complexa: En La pell de brau demana una Espanya amb convivència, respecte i llibertat.

Característiques de la Poesia Culta

La poesia culta actual es caracteritza pel rebuig del realisme i l'experimentació amb el llenguatge. Esdevé hermètica i formalista, amb ressonàncies avantguardistes. Als anys 70, els poetes veterans continuen amb el realisme compromès, però apareix una nova generació amb:

  • Antidogmatisme.
  • Concepció del poema com a discurs autònom.
  • Retorn a la poesia elaborada formalment.
  • Recerca de la musicalitat.
  • Poesia de l'experiència.

A partir dels 80, domina l'eclecticisme. Al País Valencià, aquesta nova generació es reflecteix en antologies com Carn Fresca, La Vella Pell de l'Alba i Camp de Mines. A Catalunya, destaquen Pere Gimferrer i Maria Mercè Marçal.

Ressò Social de la Poesia de Miquel Martí i Pol

Per entendre l'obra de Martí i Pol, cal tenir en compte la seva biografia: vida obrera, esclerosi múltiple i compromís social. La seva poesia, realista i compromesa, descriu la duresa de la vida treballadora amb humanitat i tendresa. Utilitza un llenguatge accessible i ric. Després de la malaltia, apareixen temes com la solitud, l'angoixa i la mort. La seva obra ha arribat al gran públic gràcies a les cançons de Lluís Llach.

Entradas relacionadas: