Poesia Catalana Medieval: Autors i Obres Clau
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,92 KB
Cerverí de Girona
Cerverí de Girona va ser la darrera gran figura del període clàssic trobadoresc. Documentat entre els anys 1259 i 1285, va estar al servei dels reis catalans i del vescomte de Cardona. La seva originalitat rau en la intenció moralitzadora. En Lo vers del saig e joglar, defensa els joglars argumentant que són instruments de Déu, en canvi menysprea els saigs, oficials de justícia (malfactors, reus).
Jordi de Sant Jordi
Jordi de Sant Jordi fou un poeta valencià que va ser cavaller al servei del rei Alfons el Magnànim. En la seva poesia, tot i que segueix els tòpics trobadorescos, denota una sinceritat i una drecera que trenquen amb la rigidesa de la poesia cortesana.
Estramps
- Tema: Un tòpic trobadoresc, la mort per l'amor, fruit de la qual la imatge de l'estimada restarà fixada en la retina de l'amant fins i tot quan sigui mort.
- Forma: L'ús de versos estramps atorga al poeta una major llibertat expressiva alhora que dóna solemnitat i harmonia a la composició.
- Llengua: Emprada és el provençal. És molt entenedor, ja que l'estructura de la frase i el lèxic estan força catalanitzats.
Nostàlgia
És la característica més original d'aquest autor, i es manifesta notòriament en el poema "Presoner", on descriu els seus sentiments mentre va ser empresonat en la campanya de Nàpols.
Ausiàs March
Ausiàs March va néixer a Gandia el 1397 i va morir el 1459 a València. L'any 1420 va participar a l'expedició d'Alfons IV a Sardenya i el 1424 en la conquesta de Gerba. Quan tenia 28 anys va deixar les armes i es va dedicar a administrar les seves possessions. Aleshores va ser nomenat falconer major. Es va casar dues vegades. No va deixar descendència, però se sap que va tenir dos fills il·legítims. Vida amorosa molt conflictiva i intensa.
Poesia
La poesia d'Ausiàs March significa el trencament gairebé definitiu amb la influència de la lírica trobadoresca. La seva obra gira entorn de tres grans temes: l'amor i la relació amb la dona, la moralitat i l'espiritualitat, i la mort (innovador).
Temàtica
Ofereix una imatge més real i humana de la dona que no pas les altres dues escoles líriques medievals. Havia superat el concepte poètic de l'amor cortès d'una forma ben conscient.
Estil
Es caracteritza per l'abandó dels tòpics trobadorescos. Opta per un llenguatge farcit d'imatges provinents de la vida quotidiana amb les quals, sovint mitjançant comparacions, reflecteix les seves passions i febleses: caceres, tempestes, batalles, malalts. Un estil dur i directe que impressiona per la seva cruesa.
Llengua
Ús d'un català molt pur, amb pocs provençalismes. Ausiàs és el primer poeta que substitueix de forma ben clara el provençal o occità pel català com a vehicle d'expressió poètica. Culmina el procés de catalanització de Jordi.
Parla de la intimitat i transmet els seus estats anímics amb una gran sinceritat. Per això deixa de banda l'elegància i prefereix les imatges. Modernitat: el fet de l'afirmació del jo, l'individualisme, la sensació del jo. Imatges amb comparacions molt llargues que fins i tot arriben a ocupar una estrofa sencera. Els animals, persones i objectes que apareixen en les comparacions li donen un to aspre, fins i tot macabre. Manté diversos recursos propis de la lírica trobadoresca. Aquest ofereix una visió més humana i més real de la dona que no pas els corrents poètics anteriors. L'oposició amor espiritual - amor sensual és una de les constants en l'autor.
Moralitat i espiritualitat
Aborden el concepte del bé i la contradicció entre la ment i els sentits. Les comparacions de contingut plantegen la relació de l'home amb Déu.
La mort
Els sis cants estan dedicats a la seva segona muller, Joana Escorna; aquest sent una gran angoixa i una fonda preocupació pel destí de la dona i la justícia de Déu.
Poemes de circumstàncies
Joan Roís de Corella
Prerenaixentista. Abandona temes com la mort i aborda temes mitològics, amorosos i religiosos. Lírica rica en imatges i en ambientació escènica. La percepció per mitjà dels sentits es tradueix en una poesia acolorida i sensible. Natura participa dels sentiments dels personatges: ja no és feréstega i hostil, sinó que transmet equilibri i harmonia.
Lírica amorosa
Poemes dedicats a una dona que ell anomena "Calders" ("Tragèdia de Caldesa"); altres poemes d'entre els quals cal destacar la "Balada de la garsa i l'esmerla".
Lírica religiosa
Són poemes marians de lloança a la Mare de Déu. Destacar "Vida de la sacratíssima Verge Maria, en rims", "Oració a la sacratíssima Verge Maria, tenint son fill, Déu", "Jesús, en la falda, davallat de la creu".
Jaume Roig
L'obra més representativa: L'Espill o Llibre de consells o Llibre de les dones, obra representativa de la misogínia literària, ja que és un al·legat contra el gènere femení. Roig pretén demostrar el caràcter d'un nou i narra en primera persona. El protagonista no l'hem d'identificar amb l'autor; narra com, després de la mort del seu pare, la mare el féu fora de casa. Al llarg de la novel·la es recorden els diversos matrimonis que tingué, tots ells amb dones falses i dolentes. L'obra recull tòpics misògins dels quals només se salven la Mare de Déu i l'esposa de Jaume Roig. El protagonista no pertany a un estament benestant o religiós, característica pròpia de la literatura medieval, sinó a un estrat baix, que ha de treballar per obtenir el que vol. Aquest és un ideal burgès que reflecteix la caiguda dels cànons cavallerescos i que anticipa trets de la mentalitat i inquietuds renaixentistes.