Poesia Catalana del Segle XX: Espriu, Ferrater i Més

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,61 KB

Salvador Espriu

Després de la Guerra Civil, abandona la narrativa i es decanta pel món poètic, ja que és una manera peculiar d'analitzar el món i l'ésser humà. Utilitza un llenguatge aspre, però sovint original i ple de suggeriments. Obres destacades: El doctor Rip, Laia, Aspectes.

Temes principals

  • Mort: Obsessionat amb la mort, la vida és només un camí fatídic cap a ella (Cementiri de Sinera, 1946).
  • Compromís: Relacionat amb la pàtria destruïda i un somni de vida fet miques (La pell de brau, 1960).
  • Divinitat: Respon a la influència de la Bíblia, concretament al Llibre de Job (Setmana Santa, 1971).

Pere Quart

Obra caracteritzada per la sàtira de la burgesia i per la voluntat de deixar testimoniatge del món en què viu:

  • Oda a Barcelona: Posició revolucionària davant la Guerra Civil.
  • Saló de tardor: Canvi en la seva poètica a causa de l'exili, amb un to elegíac en lloc de satíric.
  • Vacances pagades: Parla de la dolorosa realitat quotidiana amb sarcasme.

Gabriel Ferrater

Obres destacades: Da nuces pueris (1960) i Menja't una cama (1962).

Característiques de la seva poesia

  • Temàtica: La dona des del punt de vista eròtic i l'implacable pas del temps.
  • Estil: Poesia molt treballada que parteix d'una experiència viscuda per convertir-la en una experiència objectiva. Es distancia del realisme gràcies a l'ús de la ironia.

Poesia contemporània

  • Vicent Andrés Estellés: La base de la seva poesia és la realitat més quotidiana, la sinceritat, l'amor, la por, la fam i la mort. Obres: Donzell amarg (1956), Llibre de meravelles (1971).
  • Blai Bonet: Va conrear poesia religiosa i també una poesia social influïda per poetes castellans. Obres: Cant espiritual (1953), Els fets (1974).
  • Miquel Martí i Pol: Les primeres creacions són d'experiència religiosa, però el contacte amb el món del treball el porta a la poesia social. Després de la malaltia, publica Estimada Marta (1978) i L'àmbit de tots els àmbits (1982), un repàs de la història política recent amb poemes nacionalistes.
  • Maria-Mercè Marçal: Poeta compromesa amb el moviment feminista. Obres: Bruixa de dol (1979), Cau de llunes (1977).

Entradas relacionadas: