Poesia catalana del segle XX

J.V FOIX (1893-1987)

Influenciat pel Noucentisme però es decantarà cap a l'Avantguarda.

Poemes tenen contingut avantguardista i que podem trobar algun cal·ligrama.

Neix a Sarrià.

Carrera de Dret abandona els estudis al segon any.

La lectura i la literatura són la seva dedicació, a banda d'ajudar el seu pare a la confiteria.

Intensa activitat literària, intel·lectual i periodística.

Interès per les avantguardes (literàries i pictòriques).

Postguerra: obligat a renunciar a la seva activitat de periodista i agitador cultural.

Ajuda a rescatar l'art d'avantguarda català.

Vol instaurar la tradició i a la vegada tenir relació amb els corrents literaris més nous.

Mor en el cim del seu prestigi literari.

Obra més important: Sol i de dol

Sol i de Dol

Primer poemari de l'autor. Síntesi de classicisme i avantguardisme. Reflexiona sobre temes de modernitat. Explica els conflictes i dubtes del propi poeta.Presenta un protagonista, el seu jo desorientat, perdut i sol, enmig d'un paisatge fosc i solitari. Format per 70 sonets.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT (1894-1924)

• Neix a Barcelona.
• Conegut com a poeta, autor d'articles, manifestos i altres proses de caire polític i social.
• Vida intensa i mor de tuberculosi.
• Infància desafortunada.
• Formació autodidacta.
• Primer llibre Poemes en ondes hertzianes, es veu la fascinació per Marinetti i Apollinaire.
• Breu estada a París, influeix en el llibre L'irradiador del port i les gavines.
• Escriu els poemes plens d'exaltació nostàlgica de Catalunya, Les conspiracions.
• Mor i apareix Óssa menor, edició pòstuma.
• El poema de la rosa als llavis, un dels millors llibres de poemes de la nostra literatura.

POESIA DE POSTGUERRA

Característiques:

Poesia com gènere literari que es pot conrear amb més facilitat en una situació de prohibició i de clandestinitat.

La novel·la o el teatre necessiten unes condicions que la situació de la postguerra complicava molt més.

La poesia que es publica no respon a estils diversos. Quatre tendències:

POESIA DE POSTGUERRA. DÈCADA DELS ANYS 40-50

Poesia de tradició simbolista.Poesia continu d'un estil anterior a la guerra civil que té a Carles Riba com el màxim exponent i punt de referència. Carles Riba encarnava els valors del rigor moral, d'exigència literària i de fe en la cultura, valors que havien de ser els fonaments per a redreçar la situació política en què s'hi vivia.Va donar orientació a un conjunt de poetes més joves, que perllonguen la poesia de tradició simbolista i el gust noucentista per l'expressió culta i el rigor en l'ús de la llengua. Balears: Bartomeu Rosselló Pòrcel; Catalunya: Riba, Rosa Leveroni, Màrius Torres i Joan Vinyoli; València: Torre, Xavier Casp i Joan Valls.

La poesia de tradició avantguardista.Josep V. Foix i Joan Brossa reivindiquen la ruptura formal i lingüística i l'experimentalisme de les avantguardes. Tret característic és la provocació, incorporació de temes insòlits o el bandejament de temes clàssics dels poetes de tradició simbolista.

POESIA DE POSTGUERRA. DÈCADA DELS 60

La poesia de tradició realista.Es va donar un gran debat que enfrontà l'estètica de tradició simbolista amb una altra que concebia la literatura com un model de compromís polític, al servei de la lluita contra la dictadura.Realisme històric o social, es basava en els plantejaments marxistes d'intel·lectuals i escriptors que reivindicaven la participació de la literatura en l'alliberament individual i social de l'ésser humà.L'antologia Poesia catalana del segle XX (1963), de Joaquim Molas i Josep Maria Castellet, va ser el referent programàtic del nou corrent literari. Dos llibres de poemes publicats el 1960, La pell de brau, de Salvador Espriu i Vacances pagades, de Pere Quart es van llegir en clau realista. A València, a més de Xavier Casp i Joan Valls, podem adscriure a aquest corrent poètic Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés.

La Nova Cançó.S'explica l’interès despertat per la Nova Cançó, moviment que fou utilitzat tant per escriptors com per polítics per a arribar a un públic més ampli. Entre molts altres, citarem els noms del cantants valencians Raimon o Ovidi Montllor; dels catalans Lluís Llach i Quico Pi de la Serra; o de la balear Maria del Mar Bonet.

POESIA DE POSTGUERRA. DÈCADA DELS 70

Noves generacions de poetes.La societat ha viscut grans canvis: els últims moments de la dictadura, la mort de Franco (1975), els anys de la transició, la configuració de l'estat de les autonomies, la democràcia, l'aprovació de les lleis de normalització lingüística i la introducció, en el nostre àmbit, del català-valencià en l’ensenyament.

Món literaries van produir uns fets que van marcar un canvi de rumb en la poesia. D'una banda es van començar a publicar les obres completes de Joan Brossa, que va sortir així de la seva situació marginal, i es va redescobrir la poesia de J. V. Foix. Aquests dos autors es van convertir en els mestres reconeguts de les promocions més joves.

Compartia la voluntat de practicar la poesia com una activitat autònoma, sense una altra finalitat que la de fer literatura i reivindicava unes opcions poètiques que portaven a explorar i explotar les possibilitats del llenguatge.

Catalunya: Pere Gimferrer i Maria Mercè Marçal; Valencia: Josep Piera, Marc Granell i Manuel Rodríguez Castelló; Balear: Josep Albertí.

POESIA DELS ANYS 80-90

No està contra la poesia anterior.

Orfes dels grans poetes catalans del S.XX desapareguts els anys 70 (S.Espriu, J.V.Foix, Pere Quart i Joan Vinyoli) sense que hi haja cap substitut rellevant.

La poesia ja no és un gènere hegemònic i ha quedat reduït a un cercle minoritari.

Els poetes actuals són el resultat d'una sèrie d'individualitats.

Tasca complicada sistematitzar-los, tot i que sembla que hi ha una certa semblança a l'estètica dels 70 pel que fa a la simplificació, i un gust bastant estès per un lirisme autobiogràfic influenciat per la crisi de la societat urbana actual.