La poesia d'avantguarda

El poema de la rosa als llavis

Danny Serra Mayne

Els moviments D'avantguarda europeus:

Els moviments D'avantguarda són els que, alhora, elaboren una nova teoria de l'art, essent L'expressió cultural i intel·lectual de la nova societat industrial de Començament de segle, i tenen les seves contradiccions i encerts.

Aquests moviments S'inicien l'any 1909 i són liquidats l'any 1940 per la invasió nazi de París.

Els Moviments avantguardistes responen a uns objectius comuns que poden resumir-se En tres punts:

-Destrucció de la Tradició anterior.

-Provocació com L'arma més eficaç per crear un antiart i una de les pràctiques més genuïnes de Les avantguardes, propagandística i programàtica alhora.

-La recerca de Noves formes artístiques, en la línea de valorar l'originalitat com a base de La modernitat.

Aquest moviment Es divideix en:

-
Futurisme (1909-1920). El fundador del Futurisme fou Felippo Tomaso Marinetti, el qual al 1909 establí Les bases moviment que proclama una ruptura total amb el passat i la tradició, Fa apologia de la guerra, la lluita i la violència; exalta l'esport, la Velocitat i el dinamisme, les invencions tècniques i mecàniques, l'aventura i Risc, i sobretot manifestaa un culte al jo i a la joventut.

-Cubisme (1907-1914). Neix coom a moviment pictòric a París. És un art intel·lectual en El qual es demana la participació de l'espectador, que la de reconstruir Mentalment l'obra.

-Dadaisme (1915-1920). És el moviment més radical i rebel de tots els avantguardes i es Caracteritza per una actitut lliure i independent, la negació constant de la Moral tradicional, les bones maneres i fins i tot el bon gust, i sobretot un Rebuig violent de la racionalitat.

-Surrealisme (1917-1940). Aquest moviment representa la culminació del moviment Avantguardista. El Surrealisme pretén arribar al coneixement més recòndit de la Realitat, és a dir, arribar a una suprarealitat i més concretament al fons més Amagat de la subjectivitat humana.

L'avantguarda A Catalunya

El moviment Avantguardista a Catalunya es manifesta bàsicament en dues etapes:

·Del 1916 fins al 1924, des de l'inici de la revista Trossos fins a la mort De Salvat- Papasseit.

Es difon el Cubisme i el Futurisme a través de revistes i les publicavions de les primeres Obres avantguardistes.

El poeta Josep María Junoy, considerat l'introductor de l'avantguarda francesa a Catalunya, Comença a publicar i a dirigir la revista Trossos (1916-1918). També cal Destacar altres publicacions, moltes de les quals són impulsades per Salvat- Papasseit, així com l'aparició del seu recull poètic “Poemes en ones Hertzianes”

·De 1925 fins a 1930. Es caracteritza per la influència del Surrealisme en Els intel·lectuals i artistes catalans i la fa més important i productiva, D'entre dels quals es destaquen en tres grups.

-El grup de Sabadell (1925) amb la fundació de l'editorial Miranda.

-El grup de Sitges (1926-1928) amb J. V. Foix, entre altres, entorn a la revista “L'amic de Les arts”.

-El grup de la Revista “Hèlix” (1929-1931). J. V. Foix i Salvador Dalí.

·Es podria definir una tercera etapa, de la dècada dels cinquanta, amb Josep Palau i Fabra i Joan Brossa.

Salvat Papasseit, Joan

1894-1924. Va Essser el més emblemàtic dels poetes catalans.

Tot d'una mostrà Les seves inquietuts avanguardistes com impulsor de revistes literàries de vida Efímera “Un enemic del poble” (1917), “Arc voltaic” (1921) i “Proa” (1921).

Al 1920 va Divulgar el seu manifest futurista “Contra els poetes en minúscula” mostrat Així un moment d'entusiasme avantguardista amb les obres “Poemes en ones Hertzianes”(1919), “L'irriador del port i les gavines” (1921). Però després va Fer uns canvis cap a les formes més tradicionals, la poesía popular, amb les Obres: “El poema de la rosa als llavis” (1923) considerat un dels més grans Llibres de la poesia eròtica europea, i “Ússa menor”(1925), publicat Pòstumament. Salvat- Papasseit va morir a Barcelona, víctima de tuberculosis.

El poema de la rosa Als llavis

Aquest llibre és La narració emocionada d'una experiència amorosa i eròtica que descriu els Moviments més íntims d'unes imatges netes i luminoses.

El poema unitari Està compost per trenta-un poemes distribuïts en una introducció i vint Seccions d'extensió desigual, autònomes però interdependents.

També el poema es Pot dividir en dos àmbits diferents que mantenen punts de contacte:

·L'àmbit líric en el qual s'explica el procés d'una història amorosa com: L'aprenentatgee amorós, els peparatius de la comuníó amorosa, etc...

·L'àmbit líric en el qual el poeta descriu la seva alegria exultant.

I l'estructura Del llibre en dos blocs:

·L'amor és sotmés a un procés de sacralització que confereix una dimensió Quasi mística a l'amor que està vivint.

·L'estimada és comparada insistentment amb la naturalesa, sobretot amb les Flors, per tal d'exaltar-ne la bellesa.

I finalment hi ha Com a tercer apartat, un apèndix de la narració amorosa en el qual, un cop Acabada la història, els amants que s'han de separar, es prometen fidelitat i Mostren el seu enyorament.

En aquest llibre Els elements avantguardistes cal destacar els dos cal·ligrames que recorren a Diferents tipus de lletra i sobretot al color de la tinta com a elements Simbòlics i decoratius, així com la forma que dibuixen i el significat que Ténen.

La rosa als llavis és un cicle de sis cançons d'Eduard Toldrà i poemes de Joan Salvat-Papasseit. Originalment, està composta per a veu i orquestra tot i Que, posteriorment, el mateix compositor ho va arranjar per a veu i piano. Podem dir que és una de les obres principals d'Eduard Toldrà.

Context històric[modifica]

Ens trobem en plena època Noucentista, Un corrent polític, social i literari en el qual es considerava l'art com un Element sublim, hi ha una elevació del nivell cultural dels oients concentrats En els cercles artístics de la ciutat i totes les composicions que es Corresponen a aquest moviment parlen d'elements propis d'aquestes, com els Carrers els fanals, les finestres, etc., i s'allunyen dels elements més Bucòlics i campestres que sorgien en composicions anteriors, herència del Romanticisme.

Per tant, l'oient se sent identificat Amb el missatge del text i, així, podem dir que la cançó era el gènere més Idoni per connectar amb la nova classe burgesa.

Dedicatòria i estrena[modifica]

La rosa als llavis està dedicada a la Soprano Conxita Badia, i no es va poder estrenar el 1936 perquè la cantant va Haver d'exiliar-se durant la Guerra Civil. Per aquest motiu no es va estrenar Fins onze anys més tard, el 14 de Novembre de 1947 al Palau de la Música Catalana de Barcelona. Precisament fou la mateixa Conxita Badia junt amb Felip Pedrell i altres erudits de l'època qui li comunicaren queLa rosa als llavis Havia guanyat el Premi Albèniz, de la Generalitat de Catalunya.[1]

Aquest fet, també, va significar el Ressorgiment del patriotisme i la llengua catalana després de la repressió de La Guerra Civil.[2]

Estructura i anàlisi

La rosa als llavis, està format per sis Cançons:

1. Si anessis tant lluny : està format per Versos assonants però que Toldrà fa rimar musicalment: amb la música Respecta totalment l'equilibri del text sense alterar-ne el contingut. Fa Servir l'ús de progressions musicals per equilibrar la rima dels finals de Frase.
2. Mocador d'olor : en aquesta cançó, Toldrà Combina el mode Major i el mode menor per ressaltar el missatge del text De Papasseit. Utilitza un llenguatge inspirat en l'impressionisme de, Allunyat dels llenguatges d'avantguarda que ja florien en l'època. Toldrà Hi afegeix una introducció, a l'haver-hi un text curt i torna a trencar Les normes sil·làbiques tal com havia fet en la cançó anterior.
3. ... I el seu esguard : en aquesta composició, Toldrà utilitza el ritme en funció de la seva interpretació; és a dir, els Dos primers versos de Déu síl·labes, e compte de separar-lo, els enganxa Fent una construcció que obliga al canvi de compàs utilitzant patrons Iàmbics.
4. ... I el vent deixava dintre la rosella : té un Text molt curt, de 4 versos, però hi trobem una gran riquesa de figures Retòriques tals com la metàfora o la comparació. Les metàfores i Comparacions estan vestides de música més moguda i amb una tessitura més Aguda; els versos no metafòrics estan escrits en un registre més greu. L'autor torna a utilitzar el recurs de la progressió musical i, com en les Altres composicions, fa ús d'un final subtil.^[
5. Serè a ta cambra : Composició plena d'ornaments A nivell melòdic. Té un estil diferent a les cançons anteriors, ja que Toldrà usa la textura de recitatiu ( com en una òpera o oratori); així, la Cantant pot suggerir més els matisos i el tempo. L'autor ha utilitzat aquest Recurs d'acord amb el contingut del text, que és un secret que l'amant li Diu a la seva estimada.
6. Visca l'amor : Cançó amb aire de dansa amb una Instrumentació adient: l'orquestra agafa una tímbrica que la relacionem Amb instruments de la música tradicional catalana tals com la dolçaina o El sac de gemecs. Tot i així Toldrà continua amb l'ús de la subtilesa Melòdica i harmònica per concloure la seva obra.

texto aquí!