Poemes de Salvador Espriu: Anàlisi i Interpretació

Criatura en dissabte (Quotidianitat/Existencial)

Amor paternal: Aquest poema, adreçat a la primera filla del poeta, qui va morir prematurament als quatre mesos, evidencia el trauma d'aquesta pèrdua i com va marcar la seva concepció de la mort. Més enllà del sofriment, el poema transmet la tendressa que inspira un nadó: la seva petitessa, dolçor i innocència. Tanmateix, s'hi insinuen indicis d'advertència, d'amenaça i perill. Amb elements metafòrics que cal interpretar intuïtivament, el poema contrasta la fragilitat del nounat amb la cruesa del món exterior, un ambient urbà, gris i poblat per pàries. La dolçor i candidesa del nadó s'expressen de forma superlativa, tot anticipant el seu futur, tot allò que li queda per viure. Paraules com "besllums" (reflexos de llum) i "potser" evoquen la incertesa del futur, mentre que "encara ets l'inacab" emfatitza el potencial de vida truncat. El poema combina la tendresa infantil amb la misèria de l'entorn.

Egloga I (Existencial)

Aquest poema incorpora elements quotidians, com ara materials d'oficina (màquines d'escriure, fitxers metàl·lics, folis i quartilles) i peces de vestir (corbata), que conformen l'element contemporani i urbà extret de l'experiència de l'autor. Com a peça lírica dialogada, amb format de petita obra teatral i de tema amorós, l'Egloga I presenta dues protagonistes, Galatea i Melibea, que es troben en un ambient urbà, lluny del locus amoenus tradicional. Galatea, el nom de la qual significa "blanca com la llet" en grec, recorda la nereida estimada pel cíclop Polifem. Melibea, per la seva banda, remet al personatge principal de La Celestina, caracteritzada per la seva pal·lidesa extrema. Els primers catorze versos introdueixen aquesta egloga contemporània, on l'espai idíl·lic és la ciutat i les protagonistes són dues mecanògrafes. Els noms mitològics les situen en un pla poètic especial. El diàleg entre elles, però, s'allunya de la comunicació real: semblen pensar en veu alta, sense complicitat. Galatea explica la seva relació epistolar amb un estranger, mentre que Melibea es mostra abstreta, com si volgués desconnectar de la realitat. Galatea adopta una actitud superficial envers l'amor, mentre que Melibea pateix per un amor perdut ("dels vels", forma part del passat).

Demà serà una cançó (Existencial)

Partint d'una cita de Pere March, pare d'Ausiàs March: "dolors, joies, amb mal i bé", el poema explora els estats interiors de l'ànima humana. Parla de l'amor perdut, del record adolorit i de com la poesia pot néixer del record de la felicitat. El poeta es refereix a si mateix com un animal. Un canvi s'observa al cinquè vers, on els versos "estrellats" (feliços) es transformen en versos "apresats, durs, difícils", que sorgeixen "arrauxadament" del record. Elements urbans com les "butaques del cine", les "granotes del riu", "el passeig" i "una pel·lícula" evoquen un passat hedonista, on el plaer de l'amor i l'erotisme eren centrals. El poeta ho tenia tot en ordre, però el record és fugaç.

Els amants (Quotidianitat/Existencial)

Amb una cita d'Ausiàs March, poeta valencià del segle XV, que va trencar amb la poesia trovadoresca, el poema explora l'amor eròtic i el plaer dels sentits. La cita "la carn vol carn, no es pot contradir" (del cicle de poemes "El Senyal" o "Foll Amor") reflecteix la passió carnal. Espriu subverteix el concepte tradicional de parella i amor, presentant una passió desfermada, lluny de la castedat. L'amor dels amants és directe, carnal, exclusiu, i traspassa les fronteres del temps. El llenguatge és rotund.

Cant de Vicent (Civil)

Aquest poema expressa l'obligació del poeta d'escriure sobre València, un cant solemne que exalti la seva terra, els seus valors històrics i les seves figures culturals. El poeta reconeix aquest deute pendent, però ironitza sobre la dificultat de trobar el moment, dient "potser quan m'hagi mort". Creu que la història la fa la gent humil, i això li imposa respecte.

Aci (Civil i Existencial)

Dedicat a Ausiàs March, aquest poema s'estructura al voltant de dos fils conductors: l'elogi a la vida, obra i mort de March, i el passeig del poeta i la seva estimada pels escenaris vitals de March. El títol, un adverbi de lloc, emfatitza la connexió amb el poeta valencià.