Poemes dedicats a la dona

-Lleixant a part l’estil dels trobadors // qui per escalf, traspassen veritat ...

March se sent posseïdor d’un amor purament humà, únic, que té un inici físic però que es projecta cap al predomini intel·lectual. L’amor és sempre el tema principal, d’altres en són causa o efecte. I dir amor, és dir dona, dona no abstracta sinó individual; dones reals, que estimen o no, que són estimades o odiades per unes raons concretes, no per idealització o per misogínia.

Les relacions home-dona estan basades en la doble composició humana cos-ànima,amor sensual-amor intel·lectual, el poeta reflexiona, experimenta, teoritza, cosa inèdita en la poesia fins a eixa època. La lluita entre els dos extrems passió-seny ocupa la major part de la seua obra, contradictòria. La raó i la religió el menen en una direcció, l’instint i el plaer en una altra: En trencar amb la tradició trobadoresca en els aspectes temàtic i lingüístic, March ha de construir el seu discurs a partir de recursos propis, sense models anteriors i, en ocasions, resulta dur,condensa molt els conceptes, li costa d’encabir-los en els decasíl·labs. Ell és el poeta de la tensió, de la dificultat. La mort apareix més insistentment en fer-se vell, i és sentida com a un alliberament del dolor produït per no gaudir de l’amor tant com ell voldria. Les relacions amb Déu apareixen en el Càntic Espiritual, on invoca Déu perquè l’ajude a véncer la seua manca de religiositat i els dubtes. És un intent de sinceritat amb ell mateix i amb Déu, amb quidialoga de tu a tu.

Estil:

March rebutja explícitament l’ús del provençal com a llengua poètica i és per tantel primer poeta en utilitzar-ne la pròpia de manera conscient, trencant així la dicotomia existent: prosa-català, poesia-provençal. Pel que fa a la mètrica, no se separa de les formes externes trobadoresques; usa majoritàriament decasíl·labs amb cesura a la quarta, agrupats en estrofes de vuit versos anomenades octaves. El conjunt de diverses octaves és una cobla. La majoria de versos tenen rima encara que poden haver-n’hi sense (stramps).Els tipus de rima poden ser:

Obra:

 La seua obra suposà el trencament amb la poesia trobadoresca pel que té de meditació personal i intimista. En la seua obra, el poeta apareix despullat de tota ficció,amb totes les seues virtuts i els seus defectes, amb els seus dubtes i les seues certeses, disposat a parlar-nos d’allò que l’obsedeix: l’amor, les relacions Home-Déu, la mort i els problemes ètics. La seua contribució literària rau en el fet que March utilitzà la llengua del país com a única llengua de les seues composicions, evitant provençalismes. S’allunyà dels trobadors pel que fa a la llengua, però continuà amb la seua estructura severa i rigorosa (cosa explicable perquè és l’única tradició poètica vigent). També canvià el concepte de poesia, per a March no és en absolut l’expressió amable de la cavalleria cortesana, la poesia fou per a ell un mitjà de confessió, del qual se serví per expressar els aspectes més conflictius i alhora més interessants de la seua personalitat. L’obra la podem dividir en:

a) CANTS D’AMOR: Utilitza diversos senyals trobadorescos per amagar el nom de la dama i es corresponen amb quatre etapes diferents de la producció marquiana:

1- Plena de Seny: - Moltes vegades l’anomena també "Aymia". En aquest senyal recrimina la dama de no estimar-lo tal i com ell voldria. L’únic argument és la passió del personatge que duu el senyal. El poema sempre és presentat amb la comparació "Així com cell..." i el senyal sempre apareix a la darrera cobla o tornada. Fa alguna referència als envejosos i, en algun cant, trobem un cert to despectiu.

2- Llir entre cards: Ens dóna el nom de la dama,"Dona Teresa", en fa una breu i fugaç descripció física i ens parla d’un amor total -sensual i espiritual que fou correspost per la dama i que el féu avergonyir d’amors anteriors. Les contradiccions i els dubtes són molt freqüents, així com l’obsessió per la mort

3- Oh folla amor!: - El poeta expressa en estat de consciència pecadora uns amors "folls" (bojos) anteriors, alhora ques’alegra d’un nou amor, ara espiritual.

4- Amor, Amor: - Es divideix aquest senyal en dos grups:

a) Es dirigeix a l’amor personificat i es dol de la pèrdua de la seua facultat d’estimar.

b) El poeta parla d’una nova experiència física i de com —vell i cansat— arriba a sentir-ne l’avorriment i el fàstic.

5- Mon darrer bé: - Es tracta de dos poemes dedicats a la seua segona esposa Joana Escorna. March estava convençut de ser un amador excepcional, ningú era com ell. Reflexionava i filosofava sobre l’amor, però tota aquesta saviesa li fallava davant de qualsevol nova situació amorosa, la qual cosa el feia investigar, saber més March considerava l’home compost de matèria i esperit (visió cristiana i aristotèlica) i, a més, veia també una dualitat en el plaer, hi ha el plaer sensual, material, fals i efímer; i el plaer espiritual, intel·lectual i veritable. El primer tipus de plaer és el comú a les bèsties, als animals, el segon és el propi dels àngels, i com que els homes estan formats d’esperit i de matèria, poden aconseguir els dos tipus de plaer. Per a ell l’amor només serà durador i veritable quan s’haurà després de la misèria sensual i dels seus plaersnefímers i arrele en l’esperit de l’enamorat, és a dir, l’amor perfecte és un amor exclusivament intel·lectual. El nostre poeta vol assolir aquest amor espiritual, però cau constantment en la "folla amor", la qual cosa el porta a la lamentació i a un colèric penediment. March no té o no dóna la mateixa visió de la dona que els trobadors o els renaixentistes italians, i encara que, de tant en tant, pot idealitzar, divinitzar la dama, no oblida que projecta el seu amor sobre una criatura real i humana. March als seus poemes el que fa és relatar, copsar la seua lluita personal enfront del tema amorós:aspirarà a l’amor espiritual i cau constantment en les temptacions de la carn. Aquest debat, aquesta lluita donarà com a conseqüència un dolor monstruós. L’alliberament serà la mort de la dama, ja que amb ella, l’obstacle i el risc de la carn desapareixen. Però amb aquest pas no esdevé la calma, perquè aleshores el poeta comença a torturar-se sobre el destí ultraterrenal de la dama.

b) CANTS MORALS: Exposa els sentiments d’aquell qui, una vegada que ja haestat purificat pel dolor, havent passat desenganys i desil·lusions es remet a l’observació de les lleis de Déu, a fi de practicar el Bé durant la resta de la vida terrenal, per a millorpreparar-se per a l’altra vida.

c) CANTS DE MORT: La mort, bé personificada, bé conceptual, és a dir, el

concepte de la mort són les dues maneres de tractar els seus poemes dedicats a aquest tema. El poeta es plany de la mort de l’amada, es preocupa de la sort de la seua ànima i sent remordiments per haver pogut ésser ell la causa de la condemna d’aquella i també de la justícia de Déu.

d) CANT ESPIRITUAL: És una llarga oració on el poeta invoca Déu perquè

l’ajude a véncer la seua manca de religiositat i li faça mercè de gaudir de la gràcia divina. El poeta s’enfronta amb el destí supraterrenal tot confiat en la misericòrdia divina, fa una recapitulació de la seua vida, temorós de la justícia de Déu i lamenta no sentir un dolor adequat a la seua ofensa. Dubta fins i tot de la seua salvació.