Poemes de caire amorós: Guanys i pèrdues
Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,9 KB
Sordejo: Cites en anglès
Relació amb el món de la traducció. Cita directa (literal) que fa referència a l'obra de Shakespeare "La nit de reis": "la música és el menjar de l'amor; que la segueixin tocant". Referència a relació amorosa i al passat, en l'època de joventut. Trobem el títol al primer vers. Al·lusió a una mancança física. "No tornaré" -> l'amor. "No tornis" -> amor de joventut.
Amb bona companyia
Divideix el poema en les seqüències d'una jornada (matí, vespre, nit). A la nit sorgeixen moments íntims amb el vi negre. A la primera part hi trobem elements naturals (peònies, lilars, pesols d'olor) -> referència de l'olfacte. El desenllaç d’aquesta companyia que apareix al títol el trobem als 2 últims versos. Vi= element de companyia, deixar-se anar per gaudir el moment, moment d’embriaguesa amorosa (en el bon sentit). És un lloc plàcid. "Quan ja la llum abaixa la veu" → personificació. Hi ha una gradació de la temporalitat. Embotjat → passos estrets dels gorgs. Totes les cabòries marxen. "El dia torça el col..." → ha estat una jornada fructífera. "Encén el vi" → imperatiu. Moment de gaudi.
Hem de tenir en compte (no apareix en el poema) que es centra en relacions efímeres; l’efecte del vi s’acaba, la nit també.
Perfectament recordo
Relata una relació carnal, hi observem els instints carnals, no hi ha d'haver cap preparació. Ho relata d'una manera molt directa. "Sense dir res" -> aquí ja no hi ha les paraules. El trobament té lloc en un carer humil, no és un lloc agradable, és la necessitat de trobar-se a on sigui, l'entorn és primari com l'instint carnal. Esglai -> gemecs. Tot ho fan depresa. Ens relata el moment fortiu d'una relació, després de la unió representa que ja serà eterna.
La farinera abandonada
"La vella farinera" -> lloc on es troben amb la noia. Dualitat -> el record és present però ens trasllada al passat. Tot és decadent. "A terra mateix.. abraçavem de tot i ressorgíem" -> tornàvem a néixer. "A una altra bandosa... aixecant-se del mar" -> el passat del record de li fa present. Entre ells hi ha una comunió en la qual s'estableix el seu diàleg. "Pensaments transparents" -> no hi ha engany.
Últim nus
L'èxtasi final. Suavitat del contacte.
Projectes de felicitat
Es divideix en dues parts diferents "però", el "però" delimita la situació, que canviarà i inclourà moment de desolació. La primera estan estirats a l'herba, se'l fan un lloc íntim, parlen molt suaument 0 moment de relació, placidesa. En la segona apareix la imatge del foc la qual representa destrucció però alhora regeneració = dualitat. D'una banda tenim la relació amorosa intensa però també ho podem entendre en el sentit de destrucció. Les oliveres se situen en un contorn conegut com és la mediterrània.
Un santraït a l'horitzó
Tonalitat = morada. La realitat sempre acaba embolcallant totes les coses. La realitat pot amb tot. Malgrat la realitat ell encara veu "el sol", el seu propi món. Cromatisme predominant - vermell. "Inventarem un sol" -> crea un món propi entre ells dos, no existeix, s'ho fan ells. "Feliços pocs" -> no tothom formarà part d'aquest món.
Per molt que ens abracem
Aquesta recerca de l'amor ideal no existeix, no acaba l'acaba trobant - "Per molt que ens abraçem..mai som un". "Cada vegada l'assaig de....que és el que més traeix" -> les poques paraules creen sensació de traïció. Dos últims versos IMPORTANTS = aquests intents de trobar l'amor perfecte.
Una veu des de la foscos
Congria - barrejar-se allà on tindrà lloc alguna cosa. "Escolta'm"-> apel·lació, imperatiu, ordre. Ell li parla des del més enllà, des del record. "D'un mar fosforescent... sabem guardar i fer nostre -> tempesta = les coses viscudes de les que forma part dels dos.
El banc de pedra
Al·lusió al títol del poema apareix al mig del poema. Paraula "gorg" recorrent en el poemari. Cap dels dos han malbaratat la vida, tota actuació te la seva recompensa. "Si la cara et somriu..gorg" = tots dos en son particips d'aquesta bondat. "Corriol"= caminet estret. "Banc e pedra" = representa la recompensa = la pervivència, alguna cosa que no és efímera. El camí de les paraules ens porta al cim de la plenitud. "Tot convergeix en una flor mirada i no collida" -> en el moment que la cullis, la destrueixes, en canvi, si la deixes hi ha el gaudi. "Després...servir" -> s'ha de mantenir la perdurabilitat de l'individu. Segona estrofa -> part més important.
La darrera paraula
Sen's repeteix "encara no s'ha dit la darrera paraula" al principi i al final = obre i tanca. En aquest poema no hi apareix la figura del poeta. Els passatges son ombrius = sensació de foscor. "No comptaven amb el dolor sense fons que s'apodera d'ella cada vespre"= hi ha el dolor. Ens planteja la rutina quotidiana en l'entorn laboral. Aquest entorn és feixuc. Hi ha la exteriorització (a la feina, moment de distrecció) i la interiorització (a casa, moment de reflexió). "Però encara no hi ha la ultima paraula" -> encara no està tot tancat.
Temps
Ho escriu en l'edat madura del poeta, en el present sobre el passat. S'hi reflexa l'obsessió de Vinyoli pel pas del temps. Les activitats de joventut reflecteixen un temps feliç, assenyalant els moments d'oci. Llavors, de cop diu "no no" doble negació, "torna'm a la furiosa passió que de nit va fer un altre" -> la relació amb la noia el va fer canviar, el va marcar. "Ja no seré mai més el noi que feia jocs i me'n alegro" = acceptació del moment present. Es transporta en un passat que li permet valorar el present. Viatge catàrtic = reflexió del passat però et conformes amb el que és ara.