Poema xiii ausias march

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6 KB

 

Ausiàs March


1418 va ser convocat per anar a Sicília. Al costat Alfons el magna, lluita en Cerdanya i Còrcega, ell sap molt de navegació, mars... Vida militar. Aquesta actuació aconseguí q el rei li concedirà el senyoriu de Beniarjó, pardines i Vernissa i fou falconer reial. 1º dona Isabel Martorell, Joana escorna. 128 poesies amb mes de 10000 versos. EL JO LÍRIC: l'obra ausiasmarquiana representa l'historia d'un jo, la seva transformació i la seva relació amb un paper històric que el representa un personatge que no és altre que el jo líric, el qual és un exponent moral de la seva cultura. Per lo tant el jo líric dona vida a creences morals, doctrines i teories. El jo poètic tb representa a Ausiàs, que pot compartir estes teories o no. Per exemple: A.M és un noble, ric, vinculat a la casa reial i catòlic. D’acord a aquest paper, ha de viure correctament conforme a unes pautes establertes, manifestar la fe... Encara que aquest individu pot haver perdut la seva fe, creences... Així que el jo líric es converteix en el representant moral. Es concep com una identitat social. A.M es converteix a través del jo líric en el agent moral d’una nova moral: la ètica del amor.
El jo líric no te pq veure amb la fidelitat de l’experiència personal. AM sinó amb la qualitat de la seva imaginació. La veracitat no es qüestió d’experiència viscuda sinó imaginació del poeta en tant que veraç respecte a la natu. Humana i valors

. El amor com a bé suprem

El poeta vol saber tot relacionat amb l’amor, vol aprendre els secrets de l’amor. Confessa que ha provat amors carnals, ell vol ser considerat un savi en l’amor. En el jo líric hi ha dos moviments corresponents a la doble naturalesa de l’amor: 1. Temptació amorosa q condueix al pecat i 2 regit per la raó, part espiritual. Per aconseguir l’amor honest els desitjos hauran de estar guiats per la raó. El amor ha de ser un terme mig entre estos. L’amor es converteix en la religió personal de M. A diferència d’altres trobadors q han descrit l’amor com platònic o de desig carnal, am, vol ser expert i ensenyar el vertader amor humà. AM escriu sobre l’amor i la mort. Amor comparat en el mar, oscil·lant, no uniforme, calma, tempesta. LLIR ENTRE CARDS es la imatge metafòrica de com veu el jo poètic a la dama. PLENA DE SENY: AM valora la capacitat intel·lectual femenina. AM construeix unes idees del q voldria i del q no va a poder ser i açò li crea un desassossec. El VLC li dona força per a escriure. CANTS D’AMOR: no se sap a quina de les dones va destinat. AM ja vell te por de la mort, malalt, parla de tu a Déu i te por d’anar a l’infern, escriu:  catòlic soc mes la fe no m’escalfa...)

SERMONS DE V. FERRER


El sermó expressava la subjectivitat dels predicadors, era un signe d’una època i una mentalitat. Són peses orals. San VF perteneixia als franciscans com eiximenis ( no son sermons, son textos compostos i  pensats per a la difusió per escrit.) HISTORIA: circumstàncies: cisma d’Occident, hi ha un sentiment de crisi, el dominic estava convençut que l’anticrist ja havia nascut. Difícil relació entre el poder laic i el pontifici, conflictes entre el papa i el concili. S. VF a partir de la idea de predicador com “pescador d’homes” (pescar= salvar=correcció moral o conversió) els sermons estaven formats per: THEMA, que havia de ser justificat ràpidament, després AVEMARIA, després la introd. Seguidament es tornava al Thema i desglossar-lo en THEMATIS. Havia d’estudiar-se de memòria, pronunciat de memòria, durava varies hores. Seguidament de Thematis, DISTINCTIO- que eren nuclis temàtics. Així conclourà el sermó. Per a recolzar el seu sermó, svf recorria a cites bíbliques q corroboraven el tema, per a l’explicació recorria a l’escenificació, tb to col·loquial a tota la pesa suplantació del públic expresant amb la veu el que intueix que són les preocupacions d’aquest. Utilitza l’exemplum: exemples presentats com anècdotes viscudes per el propi predicador. L’autor tenia ja bastant autoritat i prestigi per al seu públic, per a fer creïble qualsevol fet. Ell era conscient de la utilitat pragmàtica del exemple. S’expressava de forma senzilla, pròxima al destinatari, pareixia que s’adreçarà directament a un mateix. La finalitat: facilitar la comunicació amb el públic del qual el que es pretén es la seva correcció moral. Utilitza lèxic vulgar i de vegades grosser. Destaca la teatralitat i la espectacularitat q van molt lligades: fingia diàlegs, construïa espais amb gestos, modulació de la veu, onomatopeies, exclamacions...

EIXIMENIS:


Lo crestià, caràcter divulgatiu (per escrit) on es tracta de forma ordenada, tot allò que convé saber al bon cristíà per a guir-se en la vida terrenal i aconseguir la salvació de l'ànima. TEMES: moral pràctica, ordenació política de cos social. La finalitat de l'obra és il.Luminar, dirigir, adoctrinar i amonestar al cristíà per a que Oriente la seva vida a Déu. Obra de caracter pedagògic i expositiu 1er llibre ESTAT DE GRÀCIA, 2i3 TEMPTACIÓ I PECAT de la gula com a pecat al comportament a la taula dona lliçons de com comportar-se. Sempre destaca el bon comportament dels catalans en comparació italians, alemanys, anglesos... El model perfecte d'una societat, és per a Eixim. Una societat urbana, la rural li pareix mal educada, d'animals. Defensa la classe dirigent, defensa la burgesia. El dotzé està dedicat a la concepció política d'eixime. La obligació dels governants Déu ser dirigir la cosa pública de manera q els seus habitants visquen d'acord amb la voluntat de Déu i puguen salvar l'anima. En resum eixim. Converteix la seva obra en un espill de la societat cristiana ideal per a la mentalitat d'un teòleg franciscà, sense deixar de constatar la realitat cambiant d'unes forses en proces d'evolució. Es nota que la societat medi. Esta canviant.

Entradas relacionadas: