Poema Bèlgica josep carner

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,19 KB

 

Ahir:


pertany al llibre "llibre dels poetes": està dividit en tres parts que tenen relació amb les diferents línies amb les que es baralla l'autor que són "Biografia", "somnis" i "tasca" Estructura externa:
el poema està dividit en tres estrofes quartetes d'art menor. Són versos pentasílabs amb rima consonant als parells.

Estructura interna:

la primera part del poema explica la anècdota en que una vella recorda el seu passat. La segona part és la conclusió en al que la vella torna al present i s'adona com ha pasat de ràpid el temps.

Aspectes formals:

es un text descriptiu, expressió sensorial, to nostàlgic i humor. Recursos retòrics: comparació, enumeració, anàfora, metàfora,elipsi, hiperbaton.

Com les maduixes

com les maduixes pertany al llibre de els fruits saborosos. ·Consolidació i reconeixement de carne com a poeta. · poemes idil.Lis. · Natura representada a través dels frutis. · Reflexió sobre el pas del temps. ·Realitat transformada.

Estructura externa:

25 versos alexandrins amb cesura femenina, decasilabs i hexasilabs amb rima consontat.

Estructura interna

Te 5parts la primera es presenta la nena en contrast amb lavia, la segona part caracterització de la nena a traves de les seves accions, a la tercera part la nena es gui per els sentits, quarta part la nena veu el jardí com el món, cinquena part la nena no coneix la part dolenta de la vida que es compara amb les maduixes. 

Aspectes formals

Es un poema descriptiu sensorial i conceptual te un to distant i nostalgic.

Figures retòriques:

hiperbaton, anafora, polisíndeton,comparació,metafora,personificació,aliteracio del so "s" i enumeració.

Camperola llatina:

pertany al llibre "Verger de les Galanies" : ·imatge noucentista de Carner, ·primer llibre dedicat a l'amor, ·dona com a protagonista, ·l'amor es tractat superficialment, ·la intenció del llibre està en la poesia i els valors noucentistes.

Estructura externa:

és un sonet amb versos decasíl·labs d'art major, la rima és ABAB als quartets i CCD EED als tercets, té rima consonant i en els quartets encadenada, Hi ha alternança de versos mascuí i femení.

Estructura interna:

té tres primeres estrofes que descriuen la camperola i una última que té un lligam a una deessa que està dintre de la terra. És una dona jove, treballadora. A la segona part relaciona la dona amb la deessa antiga.


La bella dama del tramvia:


Estructura externa:


està format per 7 estrofes de 4 versos. Els versos són alexandrins amb cesura i octosíl·lans i la rima és consonant encadenada en diverses combinacions. Hi ha alternança de versos masculí i femení que coincideixen amb la rima encadenada.

Estructura interna:

està dividit en dues parts, la 1a, estrofes de la 1a a la 5, 2na, estrofes 6 i 7. La primera part es basa en la descripció de la dama en el context de la ciutat; aquest és el pretext del qual parteix. Dins d'aquesta primera part podríem trobar dues parts més, la 1a situada en la realitat, la 2a situada en la ment del poeta. La 2a part conté la conclusió.

Tema i interpretació:

el tema és l'advertencia del poeta que no ens hem de refiar de les aparences perquè molt sovint ens poden enganyar i aconsella que no ens deixem portar pels ideals.

Aspectes formals:

El to és distant. La forma es expositiva perquè tot i que hi ha descripció està al servei de les idees. Figures retòriques: interrogació retòrica, exclamació retòrica, comparació, metàfora, apòstrofes, hipèrbaton, hipèrbole. Pertany al llibre Auques i ventalls
:
Consolidació i mostra de la poètica noucentista, poemes irònics, poemes de Barcelona, embelliment de la quotidianitat, canvis respecte dels llibres anteriors.

Vora la mar és nada:


Estructura externa:


és un sonet clàssic de versos decasíl·labs, rima consonant encadenada als quartets. En els quartets hi ha alternança de versos femení i masculí. El poema presenta bastant encavallaments, sobretot en els tercets.

Estructura interna:

està dividit en dues parts tant pel que fa al contigunt com per la forma. La primera part es basa en la descripció de la dona a través d'imatges molt sensorials i es tanca amb un vers que expressa el desengany del poeta. La segona part canvia de to i s'adreça a l'amor per demanar-li que li ensenyi una nova manera de cantar-lo.

Tema i intenció:

el tema del poema es concentra en els tercets i el poeta té la intenció de reflexionar sobre la manera de cantar l'amor en els seus poemas.

Aspectes formals:

té un to emotiu però contingut. Té una forma molt descriptiva i una expressió molt sensorial.

Figures retòriques:

imatges metafòriques, polí´síndeton, hiperbaton, paranomàsia, metonímia, elipsi, al·literació del so "s" i "k", apòstrofe, anàfora. Els últims tercets són un conjunt d'imatges metafòriques, utilitza un vocabulari molt ric amb alguna expressió de registre popular.Pertany al llibre "La paraula en el vent" :
Recull 65 poemes de temàtica amorosa, perspectiva de jo líric angoixat, relació amb un fracàs sentimental. Recopilació de tots els matissos possibles per abordar l'amor segons el jo líric, dues classes especials d'amor, varietat mètrica i formal.

Etapes del noucentisme:


1a: primers anys del noucentisme i fixació d'una poètica militant: "ahir", "la poma escollida", "com les maduixes", "les llimones casolanes", "cançó d'un doble amor", "camperola llatina". 2a: ("Auques i ventalls) Comença la 2a etapa "Evolució del Noucentisme (1912-1920).

Noucentisme:

se situa a l'any 1906 coindint amb fets importants com l'aparició del "Glosari d'Eugeni d'Ors" a la "Veu de Catalunya", la publicació dels "fruits saborosos" de josep Carner. Cal situar el final l'any 1923 amb la dictadura de Primo de Rivera. El noucentisme és un moviment que representa les aspiracions de la burgesia catalana i procura dur-les a terme a partir de projectes de reforma. Sovint s'han tractat el Modernisme i el Noucentisme com a dos moviments oposats però no ho són del tot. Una de les caracterísiques que va fer el canvi entre els dos períodes era l'amateurisme de la no professionalitat a la professionalització. Hi ha quatre personatges que destaquen, Enric Prat de la Riba, Eugeni d'Ors, Josep CArner i Pompeu FAbra.

Aspectes de la literatura:

cal destacar l'acostament al classicisme, el rebutj del romanticisme, el rebutj de l'espontaneïtat, valoració de l'artifiocitat, el predomini de la poesia sobre la novel·la i la valoració del domini d'una llengua literària precisa i rica.

Entradas relacionadas: