El poder local: administració municipal i provincial

Les comunitats autònomes de l'estatut espanyol s'organitzen en províncies i municipis.

Les províncies

La divisió del territori en províncies va ser feta per Javier de Burgos l'any 1833 i des d'aleshores les funcions de les províncies s'han anat adaptant a les diferents situacions històriques.

• La circumscripció electoral de l'estat (els diputats i els senadors s'elegeixen per cada província)
• La divisió territorial de l'administració perifèria de l'Estat, representada en la figura del subdelegat.
• L'entitat d'administració local de rang més alt: la seva funció és cooperar amb els municipis a través de les diputacions provincials.

Els municipis

Els municipis són les unitats territorials i administratives més elementals i l'ajuntament és l'origen de govern i de gestió municipal. Dintre dels límits de cada terme municipal hi pot haver diverses localitats.

Molts municipis, però, tenen una sola localitat i la zona rural limítrof.

El poder local municipal s'elegeix democràticament segons el principi bàsic de la sobirania nacional.

Els municipis tenen un seguit de competències específiques, referides a la prestació de serveis i a la dotació d'equipaments.

Els municipis han de disposar dels mitjans econòmics i materials suficients per fer les seves funcions. Els aconsegueixen gràcies als tributs propis i als impostos que recapten l'Estat.

Altres entitats territorials

Els municipis poden agrupar-se en mancomunitats i en corporacions metropolitanes per tal de gestionar amb més eficàcia alguns dels seus recursos.

A les províncies insulars, cada illa té una administració pròpia.

A Catalunya, Aragó i Galícia hi ha una divisió intermèdia, les comarques.