Pobresa, Corba Lorenz, Privació, Gini i Atkinson: Conceptes clau sobre desigualtat

Pobresa: Ingressos, al consumo y, hasta cierto punto, al bienestar humano, como elementos para entender y medir la condición de pobreza y bienestar de las personas. En este sentido, el concepto de bienestar económico nace de la realidad de si una persona tiene suficientes ingresos para adquirir un nivel básico de consumo o de bienestar humano. La pobreza como una función de la falta de capacidades individuales, como la educación o la salud, para alcanzar un nivel básico de bienestar humano.

Corba Lorenz:

Vista com una representació de la desigualtat de la societat perquè relaciona els percentatges acumulats de la població (eix de les abscisas) amb els de la renta (eix de les ordenades), és a dir, el 100% de la población es el 100% de la renta. Quan trobem la situació de que tothom té la mateixa renda, coincidiriem amb la recta diagonal i llavors estariem en una situació d'igualtat perfecta però, com més separada estigui la corva de la diagonal més nivel de desigualtat hi ha. El principal desavantatge que trobem és que els pobres participen més en población i els rics en renta. Com a avantatge trobem que normalment les corbes es tallen eliminant el criteri de dominància i llavors es mesura la igualtat per trossos deixant a la llum la valoració de a quin sector de la población se li dona més importància a les policy makers.

Privació:

Mesura multidimensional de la pobresa mitjançant el percentatge de població que no tenen accés a determinats ens, recursos i serveis. Es mesura a partir de tres dimensions: (a) Dimensió econòmica (sota terminis de no poder donar-s'hi un luxe encara que voldria fer-ho); (b) Dimensió de béns duradors (escassetat severa de recursos materials) i (c) Dimensió de l'allotjament (característiques de la llar). La relació entre pobresa i privació es pot observar mitjançant indicadors, enfocats a situacions dels individus de la societat, com rics de pobresa, exclusió social, precarietat laboral, carència material o baixa intensitat en la feina.

Gini:

Expressió numèrica de la desigualtat. Mesura la proporció entre la superfície definida per la corba de Lorenz i la diagonal i la superfície situada per sota d'aquesta. En una societat igualitària, la corba de Lorenz i la diagonal coincideixen i per tant, la superfície és nul·la. Pel contrari, si la societat és totalment desigual la superfície entre la corba de Lorenz i la diagonal i la superfície que està per sota de la diagonal coincideixen. El índice de Gini varia, per distribucions contínues, entre 0, igualtat perfecta, i 1, màxima desigualtat, i serà major quant més s'allunyi la corba de Lorenz de la diagonal.

Atkinson:

Mesura de la desigualtat de la renta, es pot convertir en una mesura normativa mitjançant la imposició d'un coeficient e per ponderar els ingressos. Un major pes es pot col·locar sobre els canvis en una proporció dada de la distribució dels ingressos per elegir e, el nivell de l'aversió a la desigualtat. Valligat a una filosofia sobre judici de valors. Relació entre el cost total de desigualtat i la renda total. Comparació: Los dos son indicadores de desigualdad relativa, los dos tienen parámetros de aversión a la desigualdad, a efectos prácticos son iguales aunque nos pueden salir rankings diferentes porque miran la desigualdad de diferentes maneras. Ambos son buenos indicadores porque se reduce cuando captan las inversiones a los pobres. Atkinson se deriva de la utilización utilitarista basada en una función de bienestar y eficiencia, en cambio el Gini está más basado en términos de desigualdad y equidad.

¿Cómo están repartidos los votos respecto al nivel de renta?

PP:

El votante del PP está repartido por toda la sociedad y no solo se centra en un sector determinado de esta. Esto es explicable porque en lugar de votar a un candidato en concreto, votan los valores que hay de trasfondo mayormente respecto a las creencias de que nuevas políticas redistributivas, proporcionadas como propuesta de otros partidos, acabarían incidiendo de manera negativa sobre la sociedad, meramente estamos hablando de miedo frente al cambio.

PSOE:

Es más votado por la sociedad que acumula índice más bajo de renta que los que acumulan más riqueza. El 10% de la población más pobre representa más del 10% de los votantes del PSOE, por eso, la corba se encuentra por encima de la diagonal debido a que la diagonal representa el 10% para un 10%, es decir, igualdad perfecta. Entonces, lo que nos dice es que los votos del PSOE se concentran entre pobres y el 10% de estos votos al PSOE representa más del 10% de la población pobre (en concentración de votos respecto a la renta de los individuos).