Pobles germànics i l'Imperi Bizantí

Pobles germànics

francs, visigots, angles i saxons, ostrogots i llombards

autoconsum: agricultura i ramaderia

s'adapten al llatí i al cristianisme

Visigots

Leovigild (568-586): conquereix regne sueu, pobles del nord, vascons i cantàbres.
Recared (586-601): convertir en catolicisme, unitat religiosa. fill de Leovigild.
Recesvint (649-672): unificar totes les lleis del regne en el "fuero juzgo".

711-invasió musulmana a la península ibèrica.
tracte amb romans-416
fan fora: vàndals, sueus i alans-450
roma dona gàl·lia capital Tolosa
francs invaeixen gàl·lia-507
aula regia=nobles i guerrers
comtes di ducs governaven províncies i fronteres
concilis: persones de l'esglèsia

esglèsia: petites, baixes, sense finestres. arc de ferradura i grans voltes. decoració escassa pero concentrada als capitells (san pedro de la nave i san juan de baños)
orfebreria: molt desenvolupada no utilitzaven pedres precioses

L'Imperi Bizantí

justinià i la seva dona teodora (527-565)
reconstruir imperi romà
actualitzar lleis romanes com a "codi justinià"
despres de morir justinià, van haver´hi pèrdues territorials
1453-caiguda de Constantinoble/fi de l'edat medieval
1054-esglèsia separa: catòlica (occident, papa lleo)/ortodoxa (orient patriarca miquel)
santa sofia: cúpules, mosaics i icones pintades/molt altes, moltes portes i finestres, pilars, arc de mig punt i 4 religions: musulmana, jueva, catòlica i ortodoxa.
pintures: molts colors i brillants/temes: religio i la cort reial/pintures detallades i expressives
tipus d'esglèsia: forma creu igualada dels costats (grega, imperi bizantí)/forma de creu normal allargada (llatina)/forma de creu normal amb unes parets que o'envolten circularment (basilical)

Islam

religio monoteista
mahoma gran comerciant de la meca, arcàngel gabriel anuncia que ell es ell es el profeta d'Al·là. comerciants rics de la meca el veine com una amença, així que s'en va anar de la meca a media (622-aquest any es diu hègria, coença el calendari per als musulmans)
tot es va escriure a l'Alcorà (llibre sagrat dels musulmans)
Obligacions musulmans: professió de fe (testificar que Al·là es l'únic Déu i mahoma es el seu profeta)
cinc pregàries diaries
pelegrinatge a la meca (almenys un cop a la vida)
dejuni durant el mes del Ramadà
fer almoina (per ajudar als pobres)
gihad=guerra santa
l'avenç dels exèrcits musulamns per europa va ser frenada pels francs a la batalla de Poitiers-732
Política: califa (màxima autoritat de l'imperi/elaborava les lleis, era el jutje suprem i el cap religios i dirigia l'exèrcit)/visirs: ajudaven en les tasques de govern/valís: governaven les províncies/cadis: s'encarregaven de la justícia
aristrocràcia: families de governants i grans propietaris
notables: comerciants, artesants benestants...
resta de la població: venedors ambulants, pagesos sense terres...
dones: eren una de les propietats més valuoses de l'home (havien de ser vigilades, havien d'obeir a l'espòs i tenir cura de casa i dels fills)
economia: agricultura, artesania i comerç
parts d'una mezquita: minaret, font de les abulcions, pati, sala d'oració, minbar. mur de l'alquible i mihrab

Imperi Carolingi

monarques deixaven el govern en mans d'alts funcionaris, els majordoms de palau; el més important va ser Carles Martell, que l'any 732 va derrotar als musulmans en la batalla de poitiers.
el seu fill pipí el breu, va derrocar l'últim monarca franc l'any 751 i es va fer coronar rei.
Carlemany, el seu fill, va conquerir el regne llombard i altres pobles de germània i va fixar frontera mab l'islam al sud dels pirineus.
carlemany va ser coronat nou empreador d'occident per lleo III-800
capital: aquisgrà
va dividir el territori en comtats, cada un governat per un comte/marques: zones fronters, territoris controlats pels marquesos.
per controlar que tot això funciones tenien als "missi dominici".
dissolució de l'imperi: quan un rei franc moria es repartia el territori en els seus fills; a carlemny només el va sobreviure un fill, lluis el piadós, pero quan aquest va morir, va dividr l'imperi entre: carles, lluis i lotari (al principi es barallaven entre ells, pero quan lotari va morir van fer el tractat de verdún per qual reconeixent el repartiment de l'imperi.