La població mundial: factors, evolució i migracions
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geografía
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,68 KB
La població mundial
La població és el conjunt de persones que habita en un espai determinat. El volum total de la Terra era de 6.528 milions de persones l'any 2006. El repartiment d'aquesta sobre la superfície terrestre és molt desigual i, per tal d'estudiar-lo, s'empra el concepte de densitat de població. L'oecumene són les grans àrees del planeta habitades de forma permanent i l'anoecumene són les àrees buides.
Factors que influeixen en la distribució de la població
- Els grans focus de concentració de la població mundial es troben al sud i sud-est d'Àsia, a Europa occidental i al nord-est de la costa atlàntica dels Estats Units. A la resta del planeta, hi ha espais molt localitzats o illots de densitats altes a les valls d'alguns rius, com el Nil.
- Els grans buits demogràfics es localitzen als pols i a les zones fredes, les zones d'alta muntanya, els deserts càlids i les selves equatorials.
- Els factors físics tenen de vegades una influència notable: la població busca per a assentar-se les planes, prefereix els llocs amb climes temperats i fuig dels climes excessivament freds i secs, i tria les zones amb sòls fèrtils.
- Els factors humans que exerceixen major influència són diversos. L'antiguitat del poblament explica les altes densitats d'Àsia i Europa; el nivell de desenvolupament tecnològic justifica les concentracions actuals d'Europa, i els factors polítics també hi influeixen.
Moviments de la població
- El moviment natural és motivat per causes naturals: els naixements provoquen l'augment de la població i les defuncions originen la disminució.
- Els moviments migratoris són causats pels desplaçaments de població. L'equilibri entre immigració i emigració és el saldo migratori.
Natalitat, mortalitat i creixement natural
La natalitat és el nombre de naixements que hi ha hagut en una població durant un any. Es mesura amb taxes diferents, com ara la taxa de natalitat. Els factors són molt variats: demogràfics (com el predomini de joves), socioeconòmics (com els beneficis), socioculturals (com l'edat del matrimoni) i polítics (com ara les mesures adoptades pels estats).
La mortalitat és el nombre de defuncions que hi ha hagut en una població durant un any. Es mesura amb taxes diferents, com la taxa de mortalitat. Els factors són de tipus diferents: biològics (com l'herència de la longevitat), demogràfics (com el percentatge de joves), socioeconòmics (com els ingressos econòmics), culturals (com el nivell d'instrucció) i polítics (com l'existència de serveis públics bàsics).
El creixement natural o creixement vegetatiu de la població és la diferència entre la natalitat i la mortalitat. Aquesta taxa se sol expressar en tants per mil. A la Terra, la taxa de creixement natural mitjana en el període 2000-2005 fou del 12,1‰, un valor mitjà.
Evolució del creixement de la població mundial
El creixement de la població mundial és el resultat del balanç entre la natalitat i la mortalitat al llarg de la història. Segons aquesta teoria, el creixement natural de la població evoluciona des d'un règim demogràfic antic a un règim demogràfic modern. La transició demogràfica entre ambdós règims és un període de creixement demogràfic elevat, i els països subdesenvolupats la iniciaren més tard i encara es troben en la transició demogràfica.
Etapa de creixement lent
L'etapa de creixement lent dura des de la prehistòria fins a mitjan segle XVII. Tots els llocs de la Terra es trobaven en el règim demogràfic antic. La natalitat era alta, atès que els fills ajudaven en el treball i asseguraven el futur dels pares. La mortalitat també era alta a causa d'una alimentació insuficient i de les malalties infeccioses. El creixement natural resultant era baix, i fins i tot negatiu en els moments de mortalitat catastròfica.
Migracions
Les migracions són els desplaçaments de població des d'un indret d'origen fins a un altre de destinació. L'emigració és la sortida de població des d'un indret d'origen i la immigració és l'arribada de població a un indret de destinació. El saldo migratori és el balanç entre la immigració i l'emigració en un indret.
Règim demogràfic a Espanya
El règim demogràfic antic es va mantenir fins a principis del segle XX. La natalitat era alta a causa del predomini d'una societat rural i a la inexistència d'anticonceptius. La mortalitat també era alta a causa de la mala alimentació.
La transició demogràfica va tenir lloc entre 1900 i 1975. La natalitat va decréixer de forma suau, amb reduccions acusades en moments de crisi i recuperacions en èpoques de prosperitat. La mortalitat va disminuir, excepte durant l'epidèmia de grip i la Guerra Civil. El creixement natural va ser alt.
El règim demogràfic modern va començar a partir de la crisi econòmica del 1975. La natalitat va descendir bruscament a xifres molt baixes, malgrat la lleu i recent recuperació per la immigració. La mortalitat manté també valors baixos i creix lleugerament a causa de l'envelliment demogràfic. El creixement natural és molt baix.
Migracions a Espanya
La migració interior tradicional espanyola més important va ser l'èxode rural. Va ser protagonitzat per camperols que van abandonar àrees rurals a causa de l'excés demogràfic i la mecanització del camp. Es van dirigir als focus urbanoindustrials de la seva província. Les migracions interiors actuals estan protagonitzades per població urbana i responen a diverses motivacions: migracions de treball, migracions diàries, viatges d'oci, etc.
Evolució demogràfica a la Comunitat Valenciana
A partir del 1890, la natalitat va descendir a causa de la millora del nivell de vida. També va descendir la mortalitat a causa del desenvolupament econòmic i sanitari de la regió.
Entre 1976 i l'actualitat, el descens de la natalitat i la mortalitat va ser tan fort que amb prou feines s'assegurava el creixement natural de la població. El desenvolupament econòmic i el procés de mecanització del camp van provocar l'arribada d'un gran nombre d'immigrants. En els últims anys, la immigració procedeix sobretot d'altres països, amb un clar predomini de nord-africans, iberoamericans i europeus de l'est.