Població i Medi Ambient: El Llegat de la Conferència del Caire
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,85 KB
La Conferència del Caire i el Desenvolupament Humà
El Caire (1994). Programes d’acció durant els 20 anys següents: desenvolupament humà (capacitats humanes = millors oportunitats). Cal destacar el paper de la dona per endegar projectes de desenvolupament humà, social i sostenible.
A partir d'El Caire, es centra l’interès en la dona: drets econòmics, llibertat per decidir l'infantament, nou concepte de família i planificació familiar. També es tracten les migracions, els refugiats i la salut de la població mundial.
La població i la pressió sobre el medi ambient
Segons el nivell de desenvolupament, la pressió demogràfica afecta desigualment l’equilibri dels recursos i del medi ambient: sòl, aliments, aigua i matèries primeres. Hi ha dues interpretacions:
- a) Cal frenar el creixement de la població.
- b) Desenvolupament tècnic i social.
La reducció de l’augment de la població com a prioritat
L'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), el 1973 i per encàrrec del Club de Roma, va realitzar un estudi titulat "Els límits del creixement". En aquest, es prevenia del perill de l’exhauriment dels recursos a llarg termini (els propers 50 anys).
Aquests estudis plantejaven problemes derivats de la desforestació, la desertització, la capa d’ozó, l’augment de la temperatura del planeta, els límits dels recursos naturals, el creixement de la població i, conseqüentment, la pressió demogràfica sobre el medi ambient. Aquest mateix estudi urgia el control del creixement de la població per evitar efectes sobre el medi ambient com ara:
- La reducció de la quantitat d’hectàrees cultivades per habitant.
- La pèrdua de sòl per la construcció d’infraestructures, habitatges i indústries.
- El perill de la sobreexplotació de les terres cultivades (disminució de la quantitat d’aliments) i l’extensió de la subalimentació.
- L’increment de l’erosió del sòl (sobreexplotació) i la pèrdua de terra fèrtil.
- L’increment de la demanda d’aigua.
- L’augment de la demanda de recursos naturals com els combustibles fòssils.
- La desforestació d’importants zones del planeta; l’ús de la fusta com a combustible, fustes tropicals per a mobles, i la destrucció de zones forestals per a reconvertir-les en agrícoles o ramaderes.
- La pèrdua de biodiversitat per la destrucció del seu hàbitat per la intervenció humana.
- L’amenaça del canvi climàtic: emissió de gasos contaminants i efecte hivernacle, entre d’altres.
Desenvolupament i canvi social com a prioritats
Una altra tendència afirma que la pressió demogràfica sobre el medi ambient depèn no només de la quantitat de població, sinó del nivell de desenvolupament tecnològic (econòmic) i social. El nivell de desenvolupament tecnològic comporta una pressió superior sobre el medi. Altrament, també comporta un millor aprofitament dels recursos, fet que es dóna als països desenvolupats.
El Club de Roma i la crisi ambiental
El Club de Roma és una associació internacional dedicada a l’estudi de situacions conflictives. El seu objectiu era investigar, proposar mètodes i interessar funcionaris i grups influents dels principals països sobre les perspectives de la crisi en progrés que està afectant el medi ambient.
El Club es va formalitzar dos anys més tard com a associació sota la legislació suïssa. La problemàtica ambiental sota anàlisi contempla la interdependència entre diferents aspectes polítics amb aspectes energètics, alimentaris i demogràfics, entre d’altres, projectada cap a escenaris possibles amb horitzons que s’estenguin cap als propers 50 anys.