Els Pluralistes, la Sofística i Sòcrates

Els Pluralistes

Els pluralistes van considerar que l'arjé consistia amb més d'un element de manera que el moviment s'explicava com una nova combinació d'elements.

Empèdocles d'Agrigent (483-430 aC)

Apareix com un personatge místic. Mor tirant-se a l'Etna per purificar-se. Descriu la realitat com una esfera sense sí (esfera de Parmènides), aquesta hi trobem 4 elements originaris: foc, aire, aigua i terra, cadascun d'aquests elements posseeix els atributs de l'ésser de Parmènides. Quan aquests elements es combinen en diferents proporcions donen lloc a éssers diferents. Aquests elements s'uneixen entre si per una força còsmica, l'amor, o se separen per l'odi. L'home és un microcosmos.

Anaxàgores de Clazòmenes (500-428 aC)

Acusat d'impietat perquè havia afirmat que el sol és una pedra incandescent. La seva filosofia parteix dels plantejaments de Parmènides, com que tot existeix des de l'eternitat l'ésser no pot començar a ser ni deixar de ser, ha de ser immutable. Postula que existeixen uns elements iguals i idèntics des de sempre. Això afirma que res no arriba a l'existència, sinó que tot és el resultat de la mescla i la divisió d'uns elements que estan a tot arreu o des de sempre, les llavors. El moviment s'explica per la mescla o separació d'aquestes llavors. Considera que hi ha d'haver un principi que iniciï aquest moviment, s'anomena nûs (no és material).

Demòcrit d'Abdera (460-370 aC)

La teoria atomista era atribuïda a Leucip i Demòcrit. La base de la seva proposta són els àtoms, el buit i el moviment mecànic. Els àtoms són l'arjé de tot. Àtom vol dir no divisible. Cada un d'aquests posseeix les característiques de l'ésser de Parmènides (etern, invariable) la realitat no és idèntica, els àtoms es mouen en l'espai xocant entre si i formant remolins, tot és matèria, fins i tot l'ànima (concepció materialista).

Pas del Mite al Logos

Els mites són llegendes fantàstiques que es transmeten de pares a fills. En un moment a Atenes va sorgir la filosofia perquè molts homes intentaven donar respostes als problemes de la humanitat. El concepte de destí comporta una felicitat. La filosofia comença quan l'home sent per si mateix. Aquesta expressió del mite al logos fa referència a l'origen de la filosofia com a superació de les formes mítiques i religioses de pensament i a l'aparició d'un pensament racional que inclou tant la filosofia com la ciència. I és que intentaren respondre les preguntes que els inquietaven sense recórrer a les Muses, buscant les causes necessàries dels fenòmens en la natura mateixa, mirant de trobar una llei a partir de la qual s'expliqui racionalment, i no arbitràriament, la realitat.

Pensament mític:

Es fonamenta amb la imaginació, basada en les vicissituds de déus i herois, tradicional, naturalesa caòtica i arbitrària ja que no està sotmesa a cap llei fixa.

Pensament racional:

Es fonamenta amb la raó, basada en causes naturals extretes de l'experiència i l'observació, crític, ordre permanent en el món atès que està regit per lleis fixes i estables.

La Sofística i Sòcrates

Al segle V es detecta un gir en la filosofia. Si fins ara la reflexió es centrava en la naturalesa ara és en la societat. Es produeix aquest canvi per 2 causes:

1. La investigació filosòfica centrada fins ara en la physis, havia conduït a un relativisme i fins i tot a l'escepticisme i a una certa decepció pel fracàs de la filosofia per establir una única raó, fins i tot van dubtar si era possible conèixer la veritat i si existia.
2. És una època d'esplendor per Atenes i és un segle molt fecund a nivell cultural. Es dona molta importància al saber i també a l'aparença i al llenguatge.

La Sofística

En aquesta democràcia dominava la situació de convèncer als altres amb els discursos i calia una bona formació retòrica i cultural. Aquesta formació la van proporcionar els sofistes que eren savis, estrangers, que havien conegut moltes cultures i formes de pensar. Aquests van adoptar noves idees que eren acollides pels joves, doncs es van encarregar de l'ensenyament. Entenien així el coneixement com una tècnica que es podia transmetre. Van ser els primers mestres remunerats. Ells no es van dedicar a la recerca de la veritat, perquè dubtaven de la veritat absoluta i van dubtar de poder-la assolir a través de la raó, només existeix la veritat de cada un. Van adoptar aquesta actitud: Gorgies, no existeix res, si existís alguna cosa no es podria conèixer perquè no es podria traduir en llenguatge. Van ser fonamentalment agnòstics (no és possible saber si existeix déu) perquè era un tema massa difícil per la ment humana. Les lleis són producte d'un acord, són relatives en un temps i un espai. Es plantegen el problema de la natura i les lleis. La llei es pot veure molt desvinculada de la natura.

Sòcrates

Va dir que l'interès dels sofistes és viure bé i feliços. Ell era atenenc, pertanyia a una família modesta i no entenia com la saviesa podia estar en venda, aquesta havia de ser un deure i no un negoci. Es va passar tota la vida a la recerca de la veritat i lluitant contra les tesis sofistes i mor per aquesta fidelitat a la veritat. El que diu que no sap almenys se n'adona, en canvi els altres que no saben no se n'adonen (Jo només sé que no sé res). La veritat és en l'interior i és objectiva (coneix-te a tu mateix). Per això considera que la veritat no és un objecte de compra-venda. La veritat és absoluta, única, universal, vàlida per tots, no depèn del moment ni de l'estat. Proposa un diàleg entre el mestre i el deixeble a través del qual aquest va aprenent la veritat.

La maièutica

Es tracta d'un procés inductiu que consisteix en 3 moments:

1. La ironia: preguntes que fa per descobrir en l'altre la seva pròpia ignorància.
2. Maièutica: preguntes de manera que l'altre descobreixi la veritat.
3. La definició: s'encamina a la construcció de definicions.

Es basa sobretot en processos ètics i morals (què és la llibertat...). Defensa que quan s'ha sap què és el bé s'actua bé, per tant quan algú actua malament ho fa per ignorància.