El pluralisme religiós en la societat moderna

El pluralisme religiós: No podem parlar del procés de secularització, subjectivització i privatització de la religió sense parlar del pluralisme.

La societat plural

En una societat plural no hi ha cap model de religió oficial. Existeixen diferents tipus de pluralisme que es relacionen a nivell de creences, no només d'idees o objectius. El pluralisme religiós actua com una institució legitimadora i és propi de la modernitat plural.

Podem distingir dues dimensions principals:

• Dimensió descriptiva: Constata la realitat de la diversitat cultural o religiosa.
• Dimensió valorativa: Indica si aquesta diversitat és beneficiosa o no.

Per exemple, als Estats Units (EUA) hi ha un gran pluralisme (protestants —la majoria—, jueus, catòlics, etc.). No hi ha un únic monopoli, i aquestes religions ajuden a crear i mantenir l'"American way of life".

El pluralisme a Europa

A Europa no hi ha tant pluralisme, però s'intenta demostrar que sí. No es dona en la societat civil el fenomen del "melting pot" (la suma de tots els ingredients, sistemes i tradicions religioses).

Diferències principals: Parlem de pluralisme a Europa quan es pot optar a ell, i no des que un neix, com passa als EUA. No es dona per descomptat que l'individu hagi de ser catòlic. Segons Berger, el model de mercat dels EUA implica que el pluralisme és igual a la privatització, en el sentit de preferències i gustos (l'individu pot triar la religió tants cops com vulgui).

Conseqüències a Catalunya i els EUA

1. Catalunya: Indiferència religiosa generalitzada. EUA: Indiferència religiosa només en àmbits concrets.
2. Cultura religiosa: A Catalunya hi ha un augment de la incultura religiosa, mentre que als EUA no es dona aquest fenomen.
3. Combinació: Es produeix una barreja d'ignorància (des del punt de vista del coneixement) i indiferència (des del punt de vista de les conviccions). A Catalunya, la gent s'encamina cap a una normalització en el panorama religiós.

Això provoca l'eliminació de les certeses absolutes. El món, que abans es donava per descomptat, avui és problemàtic; ja no hi ha veritats immutables, sinó opinions variables i inestables. No tothom accepta la pèrdua de certeses absolutes, fet que pot derivar en el fonamentalisme.

D'altra banda, el relativisme sorgeix quan, en no tenir certeses absolutes, es dedueix que no existeix cap veritat (una mena de "passotisme" on no hi ha criteris per dir què està bé i què no). Això deriva en un malestar per la necessitat de trobar certeses que donin sentit als valors.

Aspectes complementaris

• S'utilitza com a sinònim de tolerància, afirmant que la veritat religiosa és possible per a l'individu particular.
• Esforç de diferents denominacions i religions per formar una comunitat espiritual. Els líders de la fe cristiana el fan servir per promoure la unitat entre diferents doctrines del cristianisme, ja que moltes religions tenen un objectiu bàsic similar.
• Aquells que es consideren practicants del pluralisme religiós han construït una doctrina espiritual personal.
• Poden optar per una espiritualitat individual.
• Objectiu: Unir la gent de diferents orígens i sistemes de creences.