Platon i democrito

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,36 KB

Comparacio Plató Democrit: Democrit va ser un contemporani de socrates que va viure a grècia fins a la segona meitat del s.V a.C. Democrit sostenia que tot estava compost per petits objectes durs, indivisibles, eterns i inalterables que eren els àtoms. Per a Plató, l'anima era el jo de l'esser huma, espiritual i inmortal i que quan el cos mor, l'anima ascendeix al mon de les idees. En canvi per a Democrit l'anima era un cos compost d'atoms minusculs, rodonsi i llisos que quan el cos mor, els atoms ho abandonen y el cos queda fred. A partir d'aquesta primera comparació podem dir que Plató era espiritualista i Democrit era materialista. Una altra comparació entre aquests dos filosofs es que per a Demócrit, quan mors, els átoms abandonen el cos i deixem d'existir i no tenim que precupar-nos per presuntes castigs i torments que ens aguardarien despres de la mort, en canvi per Plató, diu que si existeix un sistema de cástigs i premis despres de la mort segons com s'ha portat aquesta persona durant el viscut. Deia que si has sigut moral tenies que ser recompensat amb premis i si has sigut inmoral, hauries de ser castigat. Pero també hi ha una semblança entre Plató i Demócrit, i es que ningú dels dos filosofs negava l'existència de l'anima, per tant, els dos creien que l'anima existia pero amb diferents caracteristiques. Concepte de savi: Esceptics: El que es capaç d'arribar a ser feliç sense utilitzar el coneixement. Estoics: Es aquell que acepta els episodis amb igualtat d'anim sense apasionament perque irritarse contra el que ha de succeir es inutil. Epicur: El que aconsegueix el máxim plaer (felicitat, ataraxia) amb el menor dolor. Plató: El que arriba a coneixer les idees i saber distingirles de les coses i saber que participa de les idees i que no participa. Protagoras: Aquell que te mes capacitat de conversa i el que es capaç de que altres tinguin el mateix coneixement i idees que ell.

La filosofia moral: A atenes, la filosofia es convertí en una guia per a l'individu, una tectnica intelectual de salvació, ja que salvar-se cadascu a ell mateix era tot el que semblava possible fer. Es tractava d'assolir la tranquilitat d'anim. Per mes que seguia emprant-se el vell terme felicitat, els nous filosofs prefereixen els d'ataraxia (desinquietud) o apatheia ( serenitat), mes expresiu del seu estat d'anim desconcertat, a la defensiva, mes aviat pessimista. Podem seguir parlant de filosofia perque aquestes doctrines de salvació no tenien el sentit mistic que tindrien despres, i perque els seus mestres no eren personalitats profetico-religioses, sino hereus de la tradicio filosofica que pretenien trobar el que cercaven mitjançant l'us critic del seu propi entreteniment. El seu interes, pero, pels problemes de coneixeement teoric es bastant reduit i, en tot cas, subordinat a la finalitat moral. La saviesa (sophia) a que aspiren representa un ideal practic, la conquesta de la tranquilitat de l'anima. La filosofia passa donc, a ser una altra cosa. Palabras que pueden salir: Identic a si mateix: Fa referencia a les idees, que no canvien (eterna, inmortal...) Ininteligible: Es refereix a allo sensible, les coses (materials, imperfectes..). El be en si: es la idea suprema. opinió: Coneixement que ens ofereixen les coses del mon sensible. Essencia: idea. Coses sensibles: subjecte, les coses que s'hi troben en el mon material.  COMPARACIO politica: Plató: -no democracia, - govern de filosofs (aristrocracia) - la politica es un saber que te com a objectiu organitzar i harmonitzar la vida en societat i conduir l'estat cap a la justicia i la felicitat. Sofistes: convencionalisme: normes, constitucions (acords humans). individiualisme: interesos personals

Entradas relacionadas: