Platon i democrito
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,36 KB
La filosofia moral: A atenes, la filosofia es convertí en una guia per a l'individu, una tectnica intelectual de salvació, ja que salvar-se cadascu a ell mateix era tot el que semblava possible fer. Es tractava d'assolir la tranquilitat d'anim. Per mes que seguia emprant-se el vell terme felicitat, els nous filosofs prefereixen els d'ataraxia (desinquietud) o apatheia ( serenitat), mes expresiu del seu estat d'anim desconcertat, a la defensiva, mes aviat pessimista. Podem seguir parlant de filosofia perque aquestes doctrines de salvació no tenien el sentit mistic que tindrien despres, i perque els seus mestres no eren personalitats profetico-religioses, sino hereus de la tradicio filosofica que pretenien trobar el que cercaven mitjançant l'us critic del seu propi entreteniment. El seu interes, pero, pels problemes de coneixeement teoric es bastant reduit i, en tot cas, subordinat a la finalitat moral. La saviesa (sophia) a que aspiren representa un ideal practic, la conquesta de la tranquilitat de l'anima. La filosofia passa donc, a ser una altra cosa. Palabras que pueden salir: Identic a si mateix: Fa referencia a les idees, que no canvien (eterna, inmortal...) Ininteligible: Es refereix a allo sensible, les coses (materials, imperfectes..). El be en si: es la idea suprema. opinió: Coneixement que ens ofereixen les coses del mon sensible. Essencia: idea. Coses sensibles: subjecte, les coses que s'hi troben en el mon material. COMPARACIO politica: Plató: -no democracia, - govern de filosofs (aristrocracia) - la politica es un saber que te com a objectiu organitzar i harmonitzar la vida en societat i conduir l'estat cap a la justicia i la felicitat. Sofistes: convencionalisme: normes, constitucions (acords humans). individiualisme: interesos personals