Platon

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,23 KB

 
Sofistes: A la segona meitat del s.V es va produir a atenes una situació de preocupació i difusió cultural k mai s'havien donat. el grup de filòsofs k en akest moment expressaren akesta situació cultural són els sofistes. el centre d'interes dels filosofs anteriors era la natura, els nous protagonises, els sofistes, rebutgen akesta tematica cosmològica com una rebel·lió del sentit comú contra la impossibilitat de donar una resposta unitària al problema de la physis. Els nous filòsofs s'ocupen de qüestions k giren al voltant del home. La seva educació per a la democràcia i la seva organització social. Molts són el sofistes k arriben a atenes; malgrat les dif existents podem marcar dos grans sofistes per atenes: Gorgies i protagores. Els sofistes van satisfer una necessitat històrica lligada a la democràcia: ensenyen el k tot home lliure anelava, l'habilitat retòrica o capacitat política. Ells educaven i preparaven als joves atenesos pk poguessin governar atenes. els sofistes qüestionaren la capacitat humana d'arribar a un coneixement segur i universal. Protàgores, defensava posicions clarament relativistes: hi ha una veritat per a tu i una veritat per a mi. Gorgies, tenia actitudas encara més radicals i pensava k no podem estar segurs de res o de gairebé res (esceptisme "examinar atentament") els sofistes acostumaven a afirmar k la exel·lència no es pas quelcom k per naturalesa ja poseeixen nobles o aristòcrates. Tenien pensaments convencionals. Deien k amb esforç i pràctica podem aconseguir una segona naturalesa, l'exel·lència.

problema de protàgores: a protagores se li atribueix una cèlebre paradoxa, que ben bé podria il·lustrar la tesi contemporània segons la qual alguns problemes són indecidibles. Es pot interpretar, però, que aquest coneixement és més esceptisme i relativisme k no pas nihilisme. En tot cas, protàgores, mantenint el seu relativisme, afirma k la virtut e spot aconseguir si es tenen els adecuats coneixements. Aquesta postura agnòstica li feu ésser condemnat per la justícia d'Atenes.
Teoria de les idees (Plató): Per Plató, la recerca de l'organització justa i ideal de la vida social i política exigeix, abans, parlar de qüestions filosòfiques bàsiques, com per exemple establir com és la realitat i com s'hi pot accedir. En aquesta tasca recull de la tradició filosòfica anterior tant la claror racional sobre la natura (presocràtics) com la claror racional del ésser humà (sofistes i Sòcrates) i crea una síntesi filosòfica kcom a element fonamental és la teoria de les idees. * Té dos vessants, el lògic, k identifica les coses amb conceptes gerenals i el metafísic, la part més platònica de la teoria (existencia real de la flor ideal) tb estableix una jerarquia d'idees (del bé,de bellesa i justicia, entitats matemàtikes i éssers naturals.) tb existeix una relació entre les idees i les coses.

Entradas relacionadas: