Plató i la seva filosofia

Plató

L'obra de Plató es desplega en quatre períodes:

Període socràtic: Les primeres obres de Plató són els diàlegs socràtics, anomenats així perquè reflecteixen més el pensament de Sòcrates que el del propi Plató, que encara no té un pensament del tot independent del mestre. Diàlegs més importants: Apologia de Sòcrates, Critó, Eutrifó, Protàgoras.

Període de transició: Plató comença a expressar-hi el seu propi pensament i no tant el de Sòcrates. Diàlegs: Menó, Gòrgias, Cràtil.

Període de Maduresa: expressió plena del pensament platònic. Diàlegs: La República, Fedó, Fedre, Convit.

Període de vellesa: revisió crítica del seu pensament. Diàlegs: Timeu, Teetet, Parmènides, Sofista, Les Lleis

Plató dóna el primer sistema omnicomprehensiu de la realitat i sistemàtic, és a dir, és una gran teoria que tracta de comprendre tota la realitat, però que malgrat tot no és un sistema tancat, sinó obert, pel que totes les seves idees no són definitives sinó que algunes queden suggerides, això el fa enormement modern.

Plató sol utilitzar dos registres:

• El racional i literari (el Plató rigurosament filosòfic)
• Un de suggeriment (el Plató que suggereix i incentiva)

El fonament de la filosofia: és la metafísica (teoria de la realitat), que parla de la realitat.

Metafísica: És el fet de conèixer les estructures de les bases de la realitat. Una filosofia ha de definir una metafísica. La metafísica engloba molts conceptes. Plató es centrarà en la política.

La metafísica platònica es basa en el dualisme (teoria de la idea o ciències).

La intel·ligència: és capaç de descobrir la resta o principis de cosmos en general, i dels dos tipus de realitat. La essència és allò que fa que, conceptualment, una cosa sigui el que és.

Plató pregunta: Com és que el ser de les coses sensibles els hi dóna la participació de les coses intel·ligibles? És a dir, per què el món sensible s'assembla al món intel·ligible? Perquè hi ha uns patrons al món sensible que donen al món intel·ligible.

Hipòtesis:

• Atzar (descartar)
• Que tinguessin les mateixes característiques i un actués sobre un altre (descartada, no pot ser, ja que són independents i un no pot ser l'altre)
• Perquè hi ha un agent intel·ligent que hi actua

El coneixement de les Idees (= conceptes = idees en la ment) que tenim no pot procedir dels sentits, perquè aquests ens aporten dades imperfectes, canviants, insuficients, i, en canvi, el coneixement que nosaltres tenim de les idees copsa una realitat perfecta i immutable. No és possible obtenir el perfecte a partir de l'imperfecte (la causa no pot ser inferior a l'efecte que la produeix, sinó que ha de ser igual).

- Plató: Creu que hi ha un agent intel·ligent, l'anomena Demiurg, segons ell, és un ésser mixt que ha comprès el món de les idees i les ha aplicat al món físic. Per a ell, és l'única hipòtesi raonable per donar una bona explicació al món físic i l'ordre.

Demiurg: Comprèn el món de les idees i amb un poder desconegut actua sobre la matèria, i en aquesta matèria desordenada li ha donat un ordre i en base a uns macrocosmos ha creat un microcosmos. Podríem dir que fa el mateix que els humans però a una macroescala. Arguments de Plató pels quals creu que la teoria és falsa:

• Argument del menor: Fonament en la maieutica platònica. Funcionament: un persona ignorant és un que si matemàtica o lògica se li fan les preguntes suficients on es descarten les conclusions incorrectes, aquesta persona acaba trobant ella sola la resposta, per tant és innata, ha de ser una persona amb bona capacitat de raonament.
• Hipòtesi empirista és falsa: Ja que els conceptes són perfectes i no tenen errors i si apliquem el principi de causalitat, cap sensació efecte seria superior a la seva causa, per tant si això no fos així l'efecte seria millor que la causa i això voldria dir que la causa és l'efecte i l'efecte és la causa. Un efecte pot ser igual o inferior a una causa, però mai superior.

PARTS DE L'ÀNIMA (DIVISIÓ TRIPARTITA) I VIRTUTS ÈTIQUES

POLÍTICA (sociologia i psicologia):